El PSC força ERC a rebaixar l'abast de la regulació dels pisos turístics

En un termini màxim d'una mica més de tres mesos, Catalunya comptarà molt probablement amb una nova regulació sobre els habitatges d'ús turístic (HUT), però serà força menys ambiciosa de la que pretenia el Govern. A principis de novembre l'executiu de Pere Aragonès va aprovar un decret sobre els pisos turístics que, entre d'altres qüestions, establia un topall màxim d'establiments d'aquest tipus, però la més que segura derrota parlamentària de la proposta -tant Junts com el PSC s'hi oposaven tal com estava redactat- ha forçat ERC a acceptar les demandes dels socialistes i a rebaixar l'abast de la regulació.

En concret, l'acord entre el PSC i ERC -que s'ha tancat minuts abans que el decret es votés al Parlament-, estableix que la normativa passarà a tramitar-se com a projecte de llei i que es votarà com a tard en el darrer ple del març de l'any vinent. En aquest termini, els dos grups buscaran més suports, ja que sumen 66 diputats, és a dir, queden a dos de la majoria absoluta que garantiria l'aprovació de la legislació.

A més a més, en el nou projecte desapareix el topall previst pel Govern -un màxim de 10 HUT per cada 100 habitants- i seran els ajuntaments els encarregats de decidir en cada cas si volen fixar o no un límit de pisos turístics, "d'acord amb la seva realitat".

Un altre canvi és que la regulació afectarà 140 municipis, i no pas els 262 previstos en el decret aprovat per l'executiu. En concret, només serà d'obligat compliment en els municipis definits com a zones tensionades amb dificultats per l'accés a l'habitatge. El text sí que contempla acabar amb les llicències eternes per a HUT per passar-les a concedir per a períodes de cinc anys. Ara bé, aquest termini serà prorrogable "de forma automàtica per períodes d'igual durada sempre que el plantejament urbanístic ho permeti".

Què defensava el Govern?

Abans d'arribar al Parlament, el decret de regulació dels habitatges d'ús turístic havia generat un fort debat als municipis afectats, a banda de provocar el rebuig de les patronals del sector. Les darreres setmanes havien aparegut manifestos a favor i en contra de la regulació, defensant-la per la necessitat de garantir el dret a l'habitatge o criticant-la perquè ataca l'autonomia municipal, en funció del cas.

El topall que fixava el decret del Govern comportava l'eliminació de 28.000 dels pisos turístics actuals

El Govern havia aprovat el decret el 7 de novembre. A grans trets, la normativa plantejada per l'executiu implicava acabar amb les llicències eternes de pisos turístics, ja que s'haurien de renovar cada cinc anys; i fixava un topall d'un màxim de 10 HUT per cada 100 habitants, el que d'entrada suposaria l'eliminació de 28.000 establiments d'aquest tipus a tot Catalunya -globalment al conjunt del país n'hi ha més de 100.000-.

Bàsicament, ara mateix hi ha 47 municipis que superen aquest topall, concentrats fonamentalment al litoral o al Pirineu. Entre d'altres, tenen més de 10 pisos turístics per cada 100 habitants les localitats empordaneses de Roses, amb més de 9.000 HUT; Castelló d'Empúries, l'Escala, Begur, Pals, Calonge i Sant Antoni; Naut Aran, la Vall de Boí, Alt Àneu o Alp al Pirineu; Salou, Cambrils i Mont-roig del Camp a la Costa Daurada; i l'Ametlla de Mar i l'Ampolla a les Terres de l'Ebre.

Manifestos contraris

Per a la consellera de Territori, Ester Capella, actualment la situació dels HUT a Catalunya és una "anomalia" i la seva manca de regulació està "pervertint" la llei del sòl, retirant habitatges del mercat residencial. "El dret a la propietat no és il·limitat, té una funció social", ha assegurat la consellera en una entrevista a l'ACN.

Segons ella, els més de 100.000 habitatges d'ús turístic que hi ha a Catalunya tenen una "afectació" sobre l'habitatge permanent, especialment en determinades zones on provoquen un "desarrelament" i trenquen la "cohesió social".

Entitats i municipis de l'Alt Pirineu i Aran havien defensat la regulació

La voluntat de regulació ha provocat una important reacció municipal amb textos a favor i en contra del decret. Entre els defensors de la regulació hi havia l'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni. A més a més, entitats i ens locals de l'Alt Pirineu i Aran han elaborat un manifest per donar-hi suport. En el text, denuncien que els HUT s'han multiplicat per quatre en els darrers vuit anys i han passat de 1.298 el 2015 a 4.719 a mitjans de 2023.

I, segons el document, aquest és un dels elements que ha provocat una greu crisi d'habitatge a la zona, ja que cada vegada hi ha menys cases disponibles i les que hi ha tenen uns preus de lloguer que ja superen el "màxim històric" o estan a punt de fer-ho. Per tant, els municipis de l'Alt Pirineu i l'Aran que superen el topall de pisos turístics fixat pel Govern defensen la regulació.

En canvi, Salou (Tarragonès) ha impulsat un manifest contrari al decret, que ha recollit el suport d'una trentena de municipis. En aquest cas, el text destaca la importància de l'autonomia local i qüestiona el decret per envair les competències urbanístiques municipals i vulnerar el principi d'igualtat entre municipis i territoris. Les localitats signants assegura que la regulació tindria un impacte econòmic negatiu.

A banda de Salou, el text té el suport dels ajuntaments d'Alp, l'Ametlla de Mar, Begur, Cadaqués, Calafell, Castell-Platja d'Aro, Deltebre, Espot, l'Escala, Palafrugell, Platja d'Aro, Queralbs, Roses o Tossa de Mar, entre d'altres.