EFECTES DEL TURISMELa proliferació de locals de festa ha convertit Russafa en "un barri cremat i cronificat"

L'Anna va arribar a Russafa fa ara deu anys buscant un lloc cèntric per a viure i comprar-se un pis. L 'atractiu va ser un barri en transformació, multicultural, en procés de rehabilitació i recuperació d'edificis, d'espais públics, amb l'arribada d'artistes, pintors... un barri eclèctic que és va posar de moda. Malauradament, Anna és el nom fictici d'una dona que passats els 40 anys sent la seva casa com a una pressó. No vol donar el seu nom i tampoc no vol fotos. Viu al costat d'una de les zones de major proliferació de locals de restauració i de festa. 

"La gent que fa botelló utilitza el nostre pati com si fos un vàter"

Baix de la seva casa té set terrasses i una discoteca amb un horari que és perllonga dijous, divendres i dissabtes fins a les set i mitja. "El problema no és sols pels locals i pels horaris, sinó la gent que després segueix de festa al carrer fent botelló fins a les nou", ens explica Anna. "Hem cridat a la policia i no passa res; fins i tot, hem posat llums al pati perquè quan s'acostin, s'encenguin i s'espantin, perquè utilitzen el nostre pati com si fos un vàter", comenta indignada.

"La situació és insuportable, a un carrer de vianants aparquen el cotxe, obren el capó on porten una nevera i fan la festa, mentre els llauners venent begudes i el soroll s'ha convertit en una cosa quotidiana", es lamenta.

Li va costar prendre la decisió però al final va optar per posar el seu habitatge en venda per anar-se'n a viure a un barri proper. Va ser quan va xocar amb la realitat. "La immobiliària em va dir que és difícil de vendre per on es troba, són els estalvis de tota una vida i a més a més encara tinc la hipoteca", explica una dona que no es resigna a viure amb els dies "més terribles de la setmana".

El cas d'aquesta dona no és l'únic. Són molts els que s'han anat, sobretot aquells que vivien de lloguer, per als quals ha estat més fàcil. D'altres, amb pis en propietat i perquè han pogut, també s'han anat. Des de fa un any, els camions de descàrrega de mercaderies per a restaurants i bars conviuen amb els de les mudances.

Veïns units en una associació

Sense dubte, la transformació d'aquest barri en les dues últimes dècades l'ha convertit en l'objectiu no només de restaurants i locals d'oci, sinó en punt de mira per als que volen explotar el negoci dels apartaments turístics. Les botigues de barri com la merceria o la fruiteria han sucumbit davant el lloguer de bicicletes i les botigues de souvenirs. Però "el dret al negoci és un dret absolut?", es pregunta Josep Martí, portaveu de Russafa Descansa, una associació que es va formar a mitjans del 2016 amb els veïns farts del soroll.

Martí repassa els canvis del barri que expliquen el fenomen de Russafa. Des de les inversions que van arribar el 2007 del Pla Confiança per eixamplar les voreres, noves canalitzacions i peatonalització de carrers van ser llargs anys de lluita veïnal per aconseguir èxits com el parc Manuel Granero. La pluja de diners va esdevenir una reclam per la revaloració. "Aquest reclam de la diversitat, de la multiculturalitat de Russafa, ja no existeix", afirma Martí, perquè "bona part d'aquesta gent que va arribar per viure i recuperar espais ha estat expulsada per la crisi o per l'increment dels lloguers".

La temuda gentrificació

Hi ha casos d'algun veí que s'ha quedat sol al seu edifici i la resta són apartaments de lloguer

Josep Martí és capaç de parlar hores i hores sobre el barri, repassa els canvis carrer a carrer, pam a pam, el seu és un treball ardu en el qual no està sol, però pel que necessita més ulls i més mans. "El passat estiu vam comptar fins a 450 apartaments turístics, i en aquells anuncis que mostren les façanes en les fotos veiem fins a 125 edificis dedicats al negoci del lloguer de vacances", relata Martí. 

Amb aquestes dades, si el 2016 una de cada quatre finques tenia algun allotjament a lloguer, els xifres d'enguany apunten que una de cada tres vivendes té l'habitatge com a negoci. Martí ens explica que s'han donat casos d'algun veí que s'ha quedat sol al seu edifici amb la resta de pisos com apartaments de lloguer. I que hi ha ja molts edificis al carrer Buenos Aires, al carrer Puerto Rico, al carrer Cuba, destinats només a apartaments.

Les grues conviuen amb terrasses i veïns. Molts d'aquests immobles es restauren per fer apartaments i "es pot veure com tenen fins a tres portes d'entrada diferents", segons Martí. Les tovalloles de platja penjades dels balcons delaten la presència d'aquests turistes, encara que l'any passat era més visible i segons Martí, entre els propietaris "s'ha passat la consigna que li diguin als turistes que no pengin les tovalloles a la vista ".

Aquests turistes arriben en vols de baix cost de matinada i només arribar comencen la festa amb les conseqüents molèsties per al veïnat. Són apartaments sense control i "s'està reformant per aprofitar al màxim l'espai i oferir pisos de 25 metres amb una cuina i un bany", assegura Martí.

Divisió entre els hostalers

Russafa té 45 bars per cada 1.000 habitants, 7, 72 vegades la mitjana de la ciutat. I entre bars, restaurants, discoteques i locals la xifra s'eleva a 303. Així ho recull la memòria elaborada per l'Ajuntament ara fa tres anys dins del pla d'especial protecció de Russafa Sud-Gran Via. L'objectiu era delimitar i elevar les distàncies entre locals per a noves llicències. El que semblava que anava a frenar l'allau de locals es va quedar en una simple intenció. A data d'avui, des de Russafa Descansa estimen que existeixen 360 locals.

Els mateixos hostalers pateixen els problemes de ser el barri que figura a les guies d'oci. Són molts els que porten molts anys i han vist com aquesta situació els ha provocat un increment dels lloguers que paguen o que els obliguin a comprar els locals. Han fet una forta inversió i només els queda aconseguir un bon traspàs o passar per la pedra.

L'obertura de nous locals i la instal·lació de més taules als carrers són realitats quotidianes al barri de Russafa. Martí ha calculat que al xamfrà del carrer Cadiz amb Literato Azorín "munten fins a 400 taules". Han parlat amb l'Ajuntament en moltes ocasions, però no han obtingut res. Han sancionat fins al 40 per cent de les terrasses, però les segueixen muntant. I a més, Martí no s'explica com l'Ajuntament "ha baixat aquest any el preu de les terrasses".

"Volem un model de barri amb un equilibri de les activitats, que s'apliquin les ordenances i tractar de que el mateix sector s'autoreguli pel que fa a espais i horaris", defensa el portaveu de Russafa Descansa. La plataforma forma part de la Taula del Soroll, que s'ha reunit tres vegades en quatre anys. "És poc, hauria de reunir-se cada sis mesos i portar un seguiment de les propostes i de la seva execució", sentencia Martí. 

Davant d'aquesta situació i la manca de resposta per part de l'administració perquè són molts els departaments implicats (Turisme, Contaminació Ambiental i Inspecció), la plataforma no ha dubtat a recollir 600 signatures i presentar-les davant el Síndic de Greuges per sol·licitar la declaració de zona ZAS (zona acústicament saturada).