El projecte de Cristina Fallarás perquè els testimonis de les dones víctimes del masclisme no depenguin d'Instagram

La periodista i escriptora Cristina Fallarás ultima, juntament amb l'Instituto de las Mujeres, la creació d'un arxiu per preservar "desenes de milers de testimonis de violència masclista" que l'escriptora ha anat recopilant al llarg dels darrers dos anys i mig. L'organisme públic dirigit per Cristina Hernández ha acceptat copreservar els testimonis que Fallarás ha recollit des de l'agost del 2023 fins al març del 2025. L'acord, segons ha detallat la periodista a Público, es basa en un mecanisme de "doble dipòsit" per evitar que l'arxiu pugui ser destruït o censurat en cas de canvi de color polític al Govern espanyol. Així doncs, ella mateixa en serà dipositària juntament amb l'organisme públic: "Per part meva, faré una cessió a una associació sense ànim de lucre, Acción Comadres, perquè crec que aquest arxiu no pot estar en mans privades. És una construcció col·lectiva i així ha de continuar".  

"Tenia por que l'Instituto de las Mujeres pogués desaparèixer amb l'entrada d'un Govern espanyol de dretes, perquè la destrucció de la memòria per part de la dreta en aquest país és sistemàtica. Per això hi ha un doble dipòsit. El més important era blindar-lo perquè no pogués ser destruït", subratlla Fallarás. Ella mateixa està treballant per revisar exhaustivament l'anonimització dels testimonis de dones que li han escrit. La periodista argumenta que, per motius legals, no pot entregar a la institució cap testimoni que inclogui noms de víctimes o agressors identificables. De fet, calcula que prop d'un 20% dels missatges seran utilitzables com a material preservable, entre altres coses perquè l'objectiu final és transformar-los en una eina viva i accessible, que pugui ser utilitzada per institucions educatives, investigadores i l'Administració pública.

"L'únic impossible és fer-ne ús amb ànim de lucre, és a dir, per fer productes del que sigui. Tant me fa que es parli de productes culturals o audiovisuals… perquè se m'ha demanat aquest arxiu, per exemple, per fer un anunci, i no. Els testimonis de les dones no són per a això", insisteix l'escriptora.

"El projecte escollit inicialment com a font per a aquesta compilació és l'impulsat per la periodista i especialista en igualtat Cristina Fallarás Sánchez, referent en l'àmbit de les xarxes socials, tant per la gran quantitat de testimonis aportats com per les característiques d'aquests, ja que no es basa en figures públiques rellevants identificades, sinó en visibilitzar la dimensió del problema i evidenciar la veracitat de les denúncies pel seu caràcter anonimitzat. Tot això proporciona una radiografia social de les dimensions de desigualtat a la societat narrades per les mateixes dones afectades", explicava en una nota de premsa difosa divendres passat l'Instituto de las Mujeres.

"A més, la recollida d'aquests relats ha estat concebuda i realitzada conforme a estàndards professionals periodístics, cosa que en garanteix l'autenticitat i la credibilitat. Configurant-se com un model únic i inèdit al nostre país en l'ús d'eines digitals", afegia el comunicat.

Fallarás explica que, d'aquesta manera, tota aquesta informació serà extreta de Meta (Instagram). La seva idea és fer un pas més i que d'aquest arxiu en pugui sorgir "una plataforma pròpia amb capacitat de connexió entre dones". "El que farem és treure-ho de Meta perquè Instagram utilitza els missatges per entrenar l'algoritme. Cal crear una eina on les dones puguin continuar narrant-se i parlant entre elles", resumeix.

Segons relata, des de fa un temps moltes dones van començar a contactar-la expressament per poder arribar a d'altres que passaven situacions semblants. Per aquest motiu, el nou sistema en què està treballant incorporarà possibilitats de contacte, així com mapes de recursos legals i serveis públics d'assistència. "Serà com una xarxa social, una eina d'ús, no només de memòria", explica. 

Fallarás reconeix que la seva implicació en aquesta tasca tan delicada l'ha portat al límit físicament i econòmicament. "M'he descapitalitzat absolutament. He treballat cada dia durant dos anys i mig de manera altruista i no he cobrat res", assenyala. També descriu l'impacte emocional del contacte continuat amb testimonis de violència: "Acabes generant trauma vicari. És a dir, arriba un moment en què el trauma de les altres et va penetrant". "Han inventat la idea que m'estic lucrant amb això, quan en realitat m'he quedat en els ossos", expressa la col·laboradora de Público.

Fallarás insisteix en la importància d'aquesta iniciativa, ja que "els relats de les dones modifiquen la mirada sobre la violència masclista. Les xifres que reflecteixen no són les mateixes que té l'administració pública". "A més de preservar els testimonis de les dones recollits en el projecte #SeAcabó, es pretén sensibilitzar sobre el potencial de les xarxes socials com a mitjà per generar espais segurs de realització, visibilització i presència per a les dones, democratitzant l'entorn digital i contrarestant visions que el caracteritzen com un espai de preeminència masculina on són habituals expressions d'odi i discriminació", va informar en el mateix sentit l'Institut la setmana passada.

Relacionat amb aquest tema

Amenaces, assetjament i campanyes d'odi: radiografia de la cacera masclista contra comunicadores d'esquerres

María Martínez Collado

A l'abril d'aquest mateix any, i després d'una setmana amb el seu compte d'Instagram suspès sense cap explicació, Fallarás ja va avançar a Público que estava "pensant la manera de muntar un repositori universal i públic, consultable amb tots els arxius organitzats en categories". Aleshores la fórmula no era tan clara, però ja hi havia en ella una creixent inquietud per la manca de garanties que ofereixen les xarxes socials per protegir "l'arxiu testimonial" i la "memòria col·lectiva".