De prohibir els plàstics d'un sol ús a un sistema de retorn d'ampolles: tots els detalls de la llei de residus de Catalunya

Un dels temes que ha quedat pendent aquesta legislatura és la nova llei de residus de Catalunya, que serà responsabilitat del futur Govern tramitar-la al Parlament. La convocatòria d'eleccions per al proper 12 de maig va deixar en suspens la seva aprovació. El conseller del Departament d'Acció Climàtica, David Mascort, però, ha presentat aquest divendres els grans eixos d'una nova normativa que tot just ha d'iniciar la tramitació administrativa. 

A grans trets, l'avantprojecte de la llei de prevenció de residus planteja implantar sistemes de reutilització i prohibir els plàstics d'un sol ús. En línies generals, es vol reduir en pes un 13% els residus el 2025 en comparació amb el 2010 i arribar al 15% el 2030. Pel que fa als residus d'envasos produïts, es preveu arribar també al 15% el 2030 i el mateix percentatge per als residus tèxtils, però en comparació amb el 2019. Pel que fa a la reutilització, es marca arribar al 30% el 2025 i al 50% el 2035 en aigües envasades en hotels, restaurants i cafeteries. 

Superar el sol ús

Una de les línies de l'avantprojecte és superar el model que aposta per un únic ús d'un envàs. Per això es plantegen una sèrie de prohibicions que han d'evitar generar aquest tipus de residus. Entre aquestes hi ha la prohibició de l'envasat innecessari de productes alimentaris en un termini de dos anys un cop aprovada la norma o de les monodosis alimentàries fabricades amb plàstic.

En l'àmbit de la restauració també, tampoc es podrien fer servir vaixelles d'usar i llençar en un termini de dos anys i el menjar per emportar haurà de tenir l'opció de servir-se en envasos reutilitzables a partir de l'1 de gener del 2025. D'altra banda, es prohibiria en el termini d'un any la distribució i venda de cartutxos i tòners que no siguin reutilitzables ni recarregables.

Quedaria prohibit l'ús d'envasos de plàstic d'un sol ús

Un cop la norma entrés en vigor també quedarien prohibides les bosses de plàstic de qualsevol gruix i material en els punts de mercaderies i serveis, en el comerç electrònic i en el lliurament a domicili; i la distribució de begudes en envasos d'un sol ús als edificis i instal·lacions públics, que s'haurien de canviar per fonts per exemple.

A més, els comerços minoristes d'alimentació amb una superfície igual o superior a 400 metres quadrats haurien de destinar el 20% de l'àrea de venda a productes a granel, en envasos reutilitzables.

Una altra línia és la prohibició, a 1 de gener de 2025, de produir, introduir al mercat o comercialitzar productes que continguin microplàstics. En aquesta línia, també quedaria prohibit l'ús d'envasos de plàstic d'un sol ús que continguin ftalats i bisfenols per als aliments distribuïts en menjadors de centres escolars, de serveis de maternitat i centres de cura d'infants.

Sistemes de retorn a canvi de diners 

Els impulsors de la norma han posat en valor l'aposta per la reutilització. Per això, aquesta planteja que en un termini de dos anys des de la seva aprovació s'ha d'haver implantat un sistema de dipòsit, devolució i retorn d'ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidre d'aigua i refrescs. És a dir, tornar l'envàs d'aquests productes a canvi de diners,  com ja es fa en desenes de països europeus. En paral·lel, però, també proposa instaurar un sistema que permeti recollir altres productes com burilles de cigarreta, piles, bateries, residus d'aparells elèctrics i electrònics i envasos de residus químics en petites quantitats per a ús domèstic.

La nova llei preveu la implementació d'un sistema de devolució i retorn d'ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidre d'aigua 

Aquests sistemes haurien de permetre que aquests residus que es generen deixin d'estar dispersos al medi. A més, el ciutadà rebria un retorn quan els diposités. El text inclou també la creació de centres de reutilització o noves instal·lacions d'àmbit local perquè els ciutadans puguin lliurar els productes amb l'objectiu d'allargar-los la vida útil.

Pel que fa al comerç electrònic, en un termini de dos anys un cop s'aprovi la llei, la venda online s'haurà de fer amb paquets que es puguin retornar.

Responsabilitat del productor

D'altra banda, el projecte busca reequilibrar responsabilitats i per això planteja que els productors hagin de pagar els costos relatius a la gestió dels residus, inclosos la recollida, el transport i el tractament. També haurien d'afrontar els costos relatius als impactes ambientals, com les emissions de gasos efecte hivernacle, de productes com bolquers, compreses, tampons, tovalloletes humides, paper i cartró que no siguin d'envasos, olis vegetals usats i objectes punxants.

Tot i això, el text preveu també sistemes d'individualització de la separació de residus i la identificació dels usuaris, amb sistemes com el pagament per generació o bonificacions.