La progressiva rehabilitació política a Catalunya de Jordi Pujol

L'inici del judici contra la família Pujol ha posat punt i final a una llarguíssima instrucció de més d'una dècada. De moment, l'Audiència Nacional ha decidit que l'expresident del Govern haurà d'afrontar el judici https://www.publico.es/public/l-audiencia-nacional-decideix-jutjar-pujol-malgrat-els-informes-desfavorables-sobre-seu-estat-salut.html, a l'espera de decidir si finalment l'exonera quan li toqui declarar, a causa del seu estat de salut. La causa ha arribat als tribunals quan determinats sectors polítics i socials catalans havien ja rehabilitat Jordi Pujol, després que la confessió de juliol del 2014 -quan va admetre que la seva família tenia una fortuna oculta, des de feia dècades, a Andorra https://www.publico.es/public/llarga-ombra-corrupcio-enfosqueix-pujolisme.html- l'aboqués a un ostracisme desconegut per a qui va presidir durant 23 anys, entre 1980 i 2003, la Generalitat.  

La confessió de la suposada deixa -herència- del seu pare, Florenci, va deixar molt tocat a nivell d'imatge el principal exponent del catalanisme polític conservador de la segona meitat del segle XX. Mesos després, Pujol i la seva família -la seva dona, Marta Ferrusola, morta l'any passat, i els seus set fills- van comparèixer a la comissió d'investigació del Parlament sobre el frau i l'evasió fiscals i també va haver-se de personar davant l'Audiència Nacional, a Madrid. A més a més, va renunciar a tots els càrrecs honorífics, a l'oficina d'expresident i als càrrecs -ja honorífics- que conservava a les antigues Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i CiU, i va ser reprovat pel Parlament. Va desaparèixer de la vida política, social, cultural i institucional del país. Ningú no es volia veure relacionat amb ell. Ni la pròpia Convergència, que canvia de marca per fugir de l'ombra de la corrupció, afectada de ple pel cas Palau o 3%.

El Procés va acabar de col·laborar en "l'oblit" de la seva figura política i durant anys gairebé ni se l'anomenava. Ara bé, en els darrers temps, un cop s'ha anat paint el que va passar i l'efervescència del Procés s'ha esvaït, l'expresident ha tornat gradualment a la vida pública catalana fins al punt de ser rehabilitat política i socialment, si bé no per tothom, sí que per amplis sectors.

Els inicis de la tornada

La primera reaparició mediàtica de Jordi Pujol data del gener del 2020, en l'emissió d'un 30 minuts de TV3 en què es parlava sobre cooperació al desenvolupament. Era el primer cop que es comptava amb l'expresident com a testimoni directe des del seu silenci al 2016. A partir d'aquest moment, la seva activitat institucional va augmentar progressivament. Això mateix va anar seguit, un any després, de la publicació del llibre Entre el dolor i l'esperança https://www.grup62.cat/llibre-entre-el-dolor-i-lesperanca/300299, basat en una conversa amb l'escriptor, exdiputat al Parlament i exdirector de la CCMA, Vicenç Villatoro. En l'obra, Pujol admetia de manera oberta "penediment" pels actes que van ensorrar el seu llegat polític. Alhora, però deixava frases com "no soc un corrupte". En la roda de premsa de presentació de l'obra, hi apareixia a través d'un vídeo gravat.

Des d'aquest moment la seva presència és comença a normalitzar. El 10 de novembre del 2021, en un acte sobre finançament amb quatre consellers d'Economia de la Generalitat  organitzat pel diari Ara, intervé des del públic. Onze dies després, apareix a la llotja del Camp Nou en el derbi català de futbol, convidat pel president del Barça, Joan Laporta, que defensa la seva figura. Es torna a deixar veure i se li comencen a reobrir portes.

L'ictus del 2022 intensifica la seva voluntat de protegir el seu llegat

Al setembre de l'any 2022 pateix un ictus el qual l'obliga a sotmetre's a una intervenció, però es recupera de manera ràpida. Després d'aquest fet que s'intensifica la seva voluntat de protegir el seu llegat, tornant a escena. El desembre del 2022, retorna al Parlament de Catalunya en l'acte de commemoració dels 90 anys de la cambra i pocs mesos després l'aleshores president del Govern, Pere Aragonès, el convida a dinar a la Casa de les Canonges, lloc on no havia tornat des de que havia deixat la presidència.

Prèviament, ja se l'havia vist en alguna fotografia d'expresidents, com quan el Departament d'Acció Exterior el va convidar com a conferenciant en una xerrada amb Montilla, Mas, Torra i Puigdemont (via telemàtica). Era el primer cop que se'l convidava a un acte oficial i va ser Victòria Alsina, la consellera en aquell moment, qui ho va aconseguir.

Quan ja es va assentar la percepció que Pujol tornava a estar inclòs en el món institucional dels qui van ser presidents de la Generalitat va ser a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, en el 50è aniversari de la mort del músic Pau Casals. Al monestir de Sant Miquel de Cuixà es van trobar tots els expresidents vius excepte Artur Mas, que tenia compromisos familiars, i Pasqual Maragall, ja sense activitat social pel seu estat de salut. Sí que hi va ser Carles Puigdemont.

El punt i a part de la reunió amb Illa

Però el moment de màxima normalització institucional de la seva figura va arribat fa menys, quan Salvador Illa va decidir reunir-se amb ell en el marc de la ronda de trobades amb expresidents, tot just aterrat a Palau, el 17 de setembre de l'any passat https://www.publico.es/public/reunions-amb-ministres-rei-i-expresidents-generalitat-l-agenda-d-illa-mostra-canvi-d-etapa-catalunya.html. Illa va ser molt clar en aquella trobada: "L'expresident Jordi Pujol és una de les figures més rellevants de la història política de Catalunya. Ha estat un plaer rebre'l avui al Palau de la Generalitat", explicava a X.

Des d'aquest moment se l'ha continuat veient a actes oficials, com ara la signatura el passat maig del Pacte Nacional per la Llengua. Les passes donades per la seva restitució han normalitzat la seva presència i, fins i tot i cada cop més, la reivindicació de la seva figura per part de certs sectors en un moment en què el catalanisme polític es troba en crisis. El doctor en Comunicació Política Toni Aira exposa que el pas del temps ha ajudat: "Ja s'ha passat el dol, amb la perspectiva d'aquests deu anys hi ha hagut temps de sobra perquè el seu espai polític valori tot el seu capital".

Tot i que encara no ha estat jutjat a nivell penal, en l'ecosistema polític català existeix un consens força ampli: és un protagonista principal de part de la història post franquista del país. A més, diverses veus consideren que ja ha passat la seva penitència. I se li afegeix el fet que quedi cada cop més clar el paper de l'Estat Espanyol en l'intent de destrossar la seva figura, bàsicament a través de l'anomenada policia patriòtica: "Això ha ajudat a la seva rehabilitació", explica Aira, sense desatendre, evidentment, la realitat de les seves irregularitats amb la suposada deixa del seu pare, Florenci.