Una presó per denunciar la "gàbia autonòmica" que pateix Catalunya

L'antiga presó Model de Barcelona va ser aquest dimecres l'escenari d'una conferència que va concloure que l'Estat espanyol ha estirat al màxim les seves pròpies lleis, fins al punt de saltar-se-les, per empresonar polítics i dirigents independentistes. El més cèlebre centre penitenciari de la capital catalana va deixar de funcionar com a presó el passat juny i l'Ajuntament pretén que ara sigui un espai de memòria, però que "no només ens serveixi per dialogar amb el passat, sinó també per fer-ho amb el present", en paraules de Jaume Asens, tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania del consistori. Sota aquesta premissa, l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat el cicle de conferències "Drets i Presons", que en la sessió d'aquest dimecres se centrava en qüestions com els delictes de sedició i rebel·lió i en els presos polítics.

El teatre de l'antic centre penitenciari va omplir-se per escoltar les intervencions d'Asens, la magistrada del jutjat d'instrucció número 8 de Las Palmas de Gran Canaria i exdiputada de Podem al Congrés, Victoria Rosell, i el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo. Si una cosa va quedar clar durant l'acte conduït per la periodista Sara González és que els tres rebutgen les actuacions seguides pel govern espanyol i per altres institucions de l'Estat -fonamentalment la Fiscalia General i l'Audiència Nacional- que han comportat, entre d'altres qüestions, la destitució de l'executiu català a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i l'empresonament de més de mig govern català i dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

La magistrada Rosell va encarregar-se de repassar el significat dels delictes de rebel·lió i sedició que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela atribueix als consellers de la Generalitat. El de rebel·lió, que pot comportar penes de fins a 30 anys, estaria reservat a les persones que "s'alcin violentament i públicament" per "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució", mentre que el sedició, amb una condemna màxima de 15 anys, implica "alçar-se públicament i tumultuàriament" per tal "d'impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis".

Per a Rosell, la qüestió clau és que els dos "tenen en comú que exigeixen violència, perquè la persecució dels mateixos fins per la via pacífica [en aquest cas, l'intent d'assolir la independència de Catalunya] no pot atemptar mai contra la Constitució".

"En principi no s'hauria de poder castigar res que s'intenti assolir per les vies pacífiques. Aquí no hi ha hagut rebel·lió ni sedició, ni cap aixecament tumultuari ni violent", va afegir la magistrada. Més enllà de negar la comissió dels delictes que la jutge Lamela atribueix als membres del govern català -Cuixart i Sànchez estan en presó preventiva acusats d'un suposat delicte de sedició-, Rosell també va voler deixar clar que l'Audiència Nacional no s'hauria de fer càrrec del cas, perquè "no són delictes de la seva competència".

Pérez Royo va resumir la situació amb les següents paraules: "un delicte impossible en mans d'un òrgan impossible", per advertir que tot plegat "té un efecte evident" i és que les acusacions "quedaran pendents", sobretot a partir del 22 de desembre, l'endemà dels comicis autonòmics.

El "cop d'Estat constitucional" del 2010

El catedràtic de Dret Constitucional va anar enrere per explicar la situació actual i va remuntar-se a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2010 contra l'Estatut de Catalunya, ratificat prèviament pel Parlament, el Congrés i la ciutadania catalana via referèndum. Segons ell, la sentència va ser un "cop d'estat constitucional" perquè va carregar-se la "constitució territorial" de Catalunya, que més enllà del que estableixin els articles pertinents de la Constitució i l'Estatut implica "un pacte entre els dos parlaments i l'aprovació dels ciutadans catalans, el que li dóna una doble garantia". "No se li pot imposar a l'Estat un Estatut en el que no estigui d'acord; i l'Estat no pot imposar a Catalunya un Estatut amb què els ciutadans no estiguin d'acord i així ho manifestin en referèndum", va sentenciar.

Per a ell, d'aquesta sentència arrenca el conflicte actual, ja que el TC va interpretar que l'autogovern català no podia anar més enllà del que fixava l'Estatut de Núria, aprovat el 1979. "Això és una gàbia autonòmica i contra aquesta gàbia es rebel·la la ciutadania de Catalunya", opina. Creu que amb el seguit de manifestacions massives dels propers anys es produeix un canvi de paradigma, ja que la societat catalana passa de veure un referèndum com "a punt d'arribada" -bàsicament com a ratificació final d'un Estatut- a plantejar un referèndum, en aquest d'autodeterminació, com a "punt de sortida" per resoldre el seu encaix amb l'Estat espanyol. I va afegir que "el que diu Catalunya des del 2010 és 'volem negociar' i el govern espanyol en comptes de donar una resposta des de la política el que fa és descarregar la seva responsabilitat en els tribunals i després fins i tot en els cossos i forces de seguretat de l'Estat", com va veure's l'1 d'octubre.

Jaume Asens considera que els darrers mesos han succeït coses "que semblaven inimaginables" i va recordar que una "regla en democràcia és que s'ha de respectar la voluntat del poble sempre que respecti els drets humans" i que "un govern només es pot inhabilitar a les urnes". "Doncs aquestes dues regles s'han trencat a Catalunya". El tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona va considerar que l'Estat espanyol ha seguit una "deriva autoritària i despòtica" cap a Catalunya que s'ha "accentuat amb l'aplicació del 155". En aquest sentit, Asens va voler subratllar que "les mesures que s'han aplicat no estan previstes" a la Constitució, i que l'únic pare de la Carta Magna que en el seu dia havia defensat incorporar-les era Manuel Fraga.

Matisos sobre els presos

El dirigent de Barcelona en Comú va ser l'únic dels tres ponents en considerar sense cap ambiguïtat que els membres de la Generalitat i els dirigents de l'ANC i Òmnium tancats són "presos polítics". "No hi ha cap estat que accepti tenir presos polítics", va apuntar Asens, que va definir la situació actual com de "dret penal de l'enemic" perquè es persegueix l'opositor "no tant pel que ha fet, sinó per qui és".

Rosell va exposar que "el pres polític és una categoria de no dret", però va voler comentar que en les decisions i declaracions judicials de les darreres setmanes hi ha "derives que no són jurídiques". En aquest sentit, va mencionar les declaracions del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, dient que si els querellats acceptaven la Constitució "potser podien quedar lliures". "Això és un argument polític, no jurídic. El missatge és que si no renuncien a l'independentisme s'estan jugant la presó provisional? Això té un sentit polític però no jurídic", va insistir la magistrada.

Finalment, Pérez Royo va recordar que ha publicat un article que al títol diu que "no són presos polítics, però ho semblen". Per al catedràtic, "l'Estat espanyol està democràticament constituït, però això no vol dir que totes les seves actuacions encaixin en les regles de la democràcia". I, anant al gra, va concloure que en la reacció al procés català, "no està tenint un comportament propi d'un estat democràtic en determinades actuacions. "No haurien d'estar empresonats i ho estan", va rematar.