"Preguntarem a la militància si cal revocar l'acord amb el PSC, no volem la hipoteca d'haver d'aprovar els pressupostos"

Entrevistem a Helena Solà, candidata a la presidència d'Esquerra Republicana de Catalunya per la candidatura Foc Nou, que s'erigeix com la tercera via en la pugna entre Militància Decidim d'Oriol Junqueras i la Nova Esquerra Nacional de Xavier Godàs.

Helena Solà (Barcelona, 1976) s'ha erigit com la tercera opció per presidir Esquerra Republicana en la votació d'aquest dissabte al capdavant de la candidatura Foc Nou que comparteix amb l'exdirigent dels republicans Alfred Bosch. Helena Solà és llicenciada en educació primària a la Universitat Autònoma de Barcelona i la seva vida política s'ha desenvolupat principalment a Cerdanyola del Vallès on ha estat regidora. Actualment és membre del Consell Nacional d'ERC i ha estat responsable de l'oficina del delegat del govern a Barcelona, assessora tècnica d'educació a la Diputació de Barcelona i consellera de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Malgrat ser tota una desconeguda per al gran públic i per a part de la militància, ha aconseguit colar-se a la fase final de la pugna per liderar ERC, i pot ser decisiva.

La seva és una candidatura que es defineix netament independentista i que es posiciona en contra dels acords amb el PSC o el PSOE, i de la recent investidura de Salvador Illa. I d'esperit totalment renovador, ja que es postulen com l'única candidatura que no té cap membre de l'actual Executiva Nacional d'ERC. Passi el que passi, Solà marcarà una fita en aquest 30è Congrés d'ERC, és ja la primera dona que aspira a presidir el partit en 93 anys d'història.

-Foc Nou és la sorpresa de la fase final per a l'elecció de la presidència d'ERC. Què ha suposat per a vostès aconseguir els avals i poder estar en aquesta cursa electoral per presidir Esquerra?

En la precampanya hi havia gent que veia amb dubtes si érem una candidatura viable. El fet d'haver aconseguit els avals ens obre la porta per poder defensar que sí que tenim possibilitats, i que hem passat aquest primer filtre. I, per tant, l'escenari ha canviat en el sentit que la militància ens veu d'una altra manera. Ara ens veuen com una possibilitat real i un actor que no ens hem quedat pel camí. I la gent que tenia dubtes s'està plantejant el vot per nosaltres. I això és bo!

-Què representa Foc Nou en aquestes eleccions pel lideratge d'Esquerra?

"Foc Nou representa un trencament amb el que hi ha hagut fins ara. Volem tornar a situar la independència com un dels pilars del partit"

Foc Nou representa un trencament amb el que hi ha hagut fins ara. Representa una cosa fresca, una cosa nova. Representem la regeneració, la il·lusió, les ganes de recuperar l'orgull de pertinença. També la claredat en el missatge. I nosaltres som molt clars quan diem que volem tornar a situar la independència com un dels objectius, un dels pilars, que ha de tenir el nostre partit. Ho manifestem sense cap mena de complex.

-Quina diria que és la principal diferència de Foc Nou amb Militància Decidim i amb Nova Esquerra Nacional?

Crec que hi ha diversos trets que ens diferencien de la resta de candidatures, com per exemple la voluntat de deixar de pactar sistemàticament amb el Partit Socialista.

-Però ERC ha fet els pactes de Govern amb Junts i no va anar gaire bé...

No, no va anar bé. El que no pot fer Junts és estar al Govern i fer d'oposició. Per tant, un ha de ser coherent amb les seves decisions i amb allò que fa, i Junts no va ser coherent. Però el fet que no vulguem pactar sistemàticament amb el PSC no vol dir que el nostre soci preferent sigui Junts. El que estem dient és que nosaltres no entenem l'acord d'investidura de Salvador Illa. Per nosaltres més aviat és un pacte de legislatura, perquè ens hipoteca.

-En què els hipoteca?

Doncs per exemple amb els pressupostos. Perquè nosaltres ja hem fet a Illa president, ja hem complert. Però no sabem què passarà si Esquerra Republicana no vota els pressupostos. No està recollit en l'acord i no tenim per què votar els pressupostos. Però serà una excusa pel Partit Socialista per dir que no poden complir amb allò pactat? No ho sabem, però nosaltres entenem que ens hipoteca i que, per tant, la militància ha de poder decidir què és el que farem amb aquest acord.

-Vol dir que caldria tornar a votar l'acord d'investidura?

Nosaltres el que proposem és tornar a plantejar a la militància si hem de mantenir aquest acord o revocar-lo.

-Però Salvador Illa ja és president, en quins termes ho plantejarien?

"Preguntarem a la militància si cal revocar l'acord amb el PSC, no volem la hipoteca d'haver d'aprovar els pressupostos"

Clar, és que aquest és l'error principal i per això soc l'única presidenciable que va votar en contra i que ho va manifestar públicament. Aquest acord va ser un error. Clar que aquest pacte no es pot revertir. Però sobretot el que no podem revertir és el fet que nosaltres hem complert amb la nostra part. Això ja ho hem fet per avançat. Ara ens toca esperar a què el Partit Socialista compleixi, però el que no volem fer és hipotecar-nos i haver de votar sistemàticament els pressupostos.

-Hauria preferit la repetició electoral tot i els auguris d'un mal resultat?

Era millor repetir eleccions. Entenent que era un tret al peu, perquè hauria estat després de l'escàndol dels cartells i això ens hauria penalitzat moltíssim. A més a més, teníem una crisi oberta pel fet que el senyor Aragonès va plegar i no teníem candidat. La situació per Esquerra Republicana era molt complexa, però jo crec que hauria estat bé haver-ho reconegut i haver explicat en quina situació estàvem, però fer l'acte de valentia que ens va faltar i haver anat a eleccions. I anant a pit descobert i explicant les veritats, potser no se'ns hauria penalitzat tant com segurament es podia preveure. Crec que l'acord d'investidura amb el PSC va ser un error que una gran part de la nostra militància i de l'electorat no va entendre.

-Com valora els primers cent dies del Govern del PSC i de Salvador Illa a la presidència?

Miri, en aquests primers mesos de la presidència del senyor Illa ens estem trobant amb coses inaudites que no haurien d'estar passant. Com poden plantejar, per exemple, introduir el castellà a les aules d'acollida? En l'acord hi havia mesures per reforçar el català, però reforçar el català no és introduir al castellà a les aules d'acollida. No acabem d'entendre, ni de veure, quines polítiques estan desenvolupant, i els ho hem facilitat nosaltres.

-I si es donen els primers passos per complir amb l'acord pel finançament, hi veu terreny de joc per negociar els pressupostos?

Nosaltres farem la pregunta a la militància. Som un partit assembleari i no pot ser que només se'ns consulti cada 12 anys. Una consulta on es defensarà el sí i el no, i on s'han d'explicar els beneficis, però també els riscos que comporta, cosa que no ha passat amb aquest pacte d'investidura. Només es van explicar les bondats, ocultant tots els riscos que comportava, sense un debat real. De fet, no es tracta de votar o no els pressupostos, es tracta de preguntar a la militància si mantenim o no aquest acord.

-Respecte a la política estatal, quina creu que ha de ser la posició d'ERC respecte al Govern de Pedro Sánchez?

"Si depèn de nosaltres, ERC no tornarà a facilitar una investidura a Madrid, a menys que hi hagi un acord per fer un referèndum d'autodeterminació"

Si depèn de nosaltres, ERC no tornarà a facilitar una investidura a Madrid, a menys que hi hagi un acord per fer un referèndum d'autodeterminació del nostre poble. S'han acabat les molles. Arriba un punt, en què estem pactant coses que em semblen ridícules.

-Per exemple?

Doncs per exemple el traspàs de Rodalies. Unes Rodalies que no funcionen de cap manera. Ho sé per experiència a l'R4 de Cerdanyola a Barcelona. És una vergonya, és infame! És impossible arribar a treballar a l'hora. O has d'anar com una anxova, o deixar passar trens perquè ja la gent no hi cap en els vagons. Això, si no s'espatlla. Podria escriure un llibre de la meva experiència amb la Renfe. Al final, el que estem demanant és que funcioni el mitjà de transport dels treballadors i dels estudiants, principalment de les dones que són majoria als trens. I sembla que estiguem demanant la lluna en un cove. Crec que tenim un problema semblant a la síndrome d'Estocolm. Això s'ha d'exigir, perquè és un dret, a canvi de res. Que ja paguem prou cada any amb les balances fiscals!

-Sí, però un referèndum d'autodeterminació no sembla que sigui acceptable pel PSOE. I l'alternativa és un Govern de PP i Vox.

Nosaltres hem posat una condició a sobre de la taula. Si la dreta o l'esquerra accepten o no accepten... És que estem parlant d'una cosa que és legítima! Sempre hi ha aquest xantatge i crec que Esquerra, de vegades, ens hem situat al centre de la diana, i hem assumit responsabilitats que no ens pertoquen. Al final, el que nosaltres demanem com a poble és legítim. S'està fent a altres llocs del món sense cap problema. I el que fan el Govern anglès o el canadenc és seduir a la gent del Quebec i d'Escòcia. I no anar amb cops de porra a robar les urnes i a agredir a les persones que estan votant. Crec que tenim uns marcs mentals que hem de començar a trencar. Perquè sempre estem amb el cap ajupit i acceptant donar els vots com a mal menor. Ja n'hi ha prou! Nosaltres tenim clar què és el que volem i hem de començar a exigir drets.

-Junts i la CUP han estat molt crítics amb Esquerra Republicana. Amb Foc Nou la unitat independentista seria més viable?

"Amb Foc Nou serà més probable arribar a enteses en l'independentisme. Però no únicament amb els partits independentistes, també amb les entitats"

Probablement sí. D'entrada, quan una cosa no ha anat bé, si canvies els actors, tens més possibilitats que la cosa funcioni. No és una garantia, però sí que és més probable. Per tant, sí, entenem que serà més probable arribar a enteses. Però no únicament amb els partits independentistes. Crec que aquí juguen un paper molt important i tenen molta força, fins i tot més que els partits polítics, les entitats independentistes i la ciutadania. Hem de ser capaços de treballar tots plegats.

-I com han trobat a la militància en aquesta precampanya?

La militància, en general, està enfadada, decebuda i sent vergonya. És un moment complicat per a Esquerra Republicana, no és fàcil.

-Perquè?

"La militància està enfadada, decebuda i sent vergonya"

Perquè els atacs de falsa bandera -dels cartells de l'Alzheimer- crec que ens han sorprès a tothom. Perquè això no casa amb el nostre partit. És una cosa que potser esperes d'altres partits polítics, però no d'ERC. I això ha generat desafecció entre la militància.

-I per què creu que ha passat aquest episodi dels cartells?

Això ha passat perquè algú ha decidit que passés. No ha estat un error, aquí hi ha hagut una intencionalitat. Hi ha hagut uns pagaments, uns ideòlegs, uns executors. Això és així. I el que ens cal a la militància és saber exactament com ha estat aquest procés i qui l'ha tirat endavant. Des de les persones ideòlogues a les executores, a qui ha pagat, les responsabilitats directes i les polítiques. Hem de fer net i si cal hem d'emprendre accions legals també.

-Accions legals contra qui?

Contra les persones que hagin tingut relació amb aquests fets. I hem de posar els mecanismes perquè això no es torni a repetir. És l'única manera de poder tancar aquest episodi i de poder revertir el mal fet, a la militància, però també respecte a les sigles. Això ha suposat una taca en els 93 anys d'història d'Esquerra Republicana.

-Per què creu que no hi ha hagut un dictamen definitiu sobre el cas abans del congrés del partit?

Ho desconec, però evidentment això no és positiu perquè és important fer net d'una vegada.

-Cap de les dues candidatures rivals, Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional, semblen voler assumir cap responsabilitat sobre l'afer. Com ho valora?

No, és que no ho sembla, és que no les assumeixen. Dos terços de l'actual Executiva Nacional d'ERC estan repartits entre aquestes dues candidatures. Per tant, el mateix equip responsable d'aquests actes i d'haver portat Esquerra on és avui, està repartit entre les dues candidatures oficialistes.

-Però Oriol Junqueras assegura que això es va fer sense el seu coneixement en una estructura en B. Se'l creu?

Qui és el màxim responsable d'una organització política? La persona que la presideix, en aquest cas és el senyor Junqueras. Si soc jo la presidenta del partit m'hauré de responsabilitzar, m'agradi més o menys, de tot allò que passa al partit. En tingui coneixement o no. O sigui, per acció o per omissió. Perquè al final, el màxim responsable del partit és la persona que el presideix. I el senyor Junqueras fuig d'estudi en moltes qüestions, en aquesta i en moltes altres, i no és capaç d'assumir responsabilitats.

-Si vostè és la presidenta d'Esquerra Republicana què farà respecte a aquest tema dels cartells?

"Encarregarem una auditoria sobre el tema dels cartells. I si cal hem d'emprendre les accions oportunes, no únicament d'expulsions del partit. Si s'han fet pagaments i s'han fet de manera irregular, doncs haurem de tirar endavant per la via judicial també"

Nosaltres el que encarregarem és una auditoria. S'ha de fer una investigació a fons i no pot ser de part. I s'ha de donar compte a la militància del resultat d'aquesta auditoria. La militància ha de tenir-ne coneixement pels canals del partit i no pels mitjans. Té dret a saber què és el que ha passat. I si cal hem d'emprendre les accions oportunes, no únicament d'expulsions del partit. Si s'han fet pagaments i s'han fet de manera irregular, doncs haurem de tirar endavant per la via judicial també. Aquí no estem parlant de quatre militants que han penjat unes fotocòpies i se'ls expulsa. Això és difícilment controlable. Aquí estem parlant que hi ha hagut uns pagaments fets pel propi partit. Jo crec que hem de poder controlar què és el que paguem o no paguem. Perquè les seccions locals estem molt fiscalitzades i hem de justificar absolutament fins a l'últim euro. En canvi, aquí, barra lliure, i això no pot ser. I per últim, cal crear els mecanismes oportuns perquè això no es torni a repetir.

-S'ha posat a Marta Rovira en la diana d'aquest tema dels cartells. Quina responsabilitat li atribueix?

Marta Rovira és la secretària general. Per tant, també n'és corresponsable, juntament amb Oriol Junqueras. El màxim responsable del partit és el president, i en segon lloc, la secretària general.

-Estan a favor o en contra del Hard Rock?

En contra, però sembla que ja tenen uns drets adquirits i no es pot aturar. Hauríem de pagar uns quants milions d'indemnització. Però va en contra del nostre model de país.

-Serien partidaris doncs de l'augment de la pressió fiscal al joc tal com ha tramitat ERC?

Clar. El que no pot ser és que tinguem a Catalunya una mena de Las Vegas, amb una mena de bombolla que queda exclosa de l'Estatut dels Treballadors o de la fiscalitat vigent.

-I de l'ampliació de l'aeroport?

L'ampliació de les instal·lacions aeroportuaris de Catalunya crec que és necessària. El que no vol dir que s'hagi de fer al Prat. Si al Prat no és possible, tenim més aeroports i hauríem d'explorar la possibilitat del model que hi ha a Londres, amb diversos aeroports. Cal explorar si en aeroports que ja tenim es pot incrementar el volum i fer algun tipus de tren llançadora com el Gatwick Express, per exemple, que en mitja hora estàs a Victoria Station. Doncs el mateix, en mitja hora al centre de Barcelona. Quan una cosa no es pot fer cal buscar alternatives. Esquerra no pot ser sempre els del no a tot. Volem ampliar l'aeroport perquè no volem haver de passar per Madrid cada vegada. Necessitem un aeroport potent, si no es pot ampliar el Prat cap problema, ampliem-ne un altre. S'ha explorat? que jo sàpiga no!

-Què cal fer per garantir l'accés a l'habitatge després de la gran manifestació del 23N?

Soc d'esquerres i crec que l'Estat ha d'intervenir. Perquè hi ha uns preus del lloguer que les famílies, els joves o la gent amb uns ingressos precaris, no poden pagar. I, per tant, l'habitatge és un dret i l'Estat ha d'intervenir perquè les persones puguin viure de forma digna. S'han de prendre mesures. Algunes ja s'han pres però segurament són insuficients. No pot ser que tinguem habitatges buits.

-Si dissabte no hi ha un guanyador, en cas de passar a segona volta faria un acord amb alguna candidatura rival?

No ho sé. Sincerament, no ho sé.

-Però se sentiria més còmoda amb Oriol Junqueras o amb Xavier Godàs?

"No tenim cap preferència entre les altres candidatures. Parlarem i negociarem però en base al nostre programa"

No tenim cap preferència i, en tot cas, arribaríem a acords en base als nostres objectius i al nostre programa. Parlar, evidentment, hi parlaríem i intentaríem arribar a algun consens i sumar. Perquè, al final, som del mateix partit polític. No sé si arribaríem a bon port o no, però en tot cas hi parlaríem i intentaríem negociar en base als punts que tenim al programa.

-Vostè és l'única candidata a la presidència i, de fet, si guanya seria la primera presidenta d'Esquerra Republicana. Quina significació té per a vostè?

Vaig donar el pas amb una certa por, ho reconec. Pel que representa per a mi i per a les meves companyes. Al ser la primera dona en fer aquest pas estic trencant un sostre de vidre, i m'he posat una pressió jo mateixa d'intentar fer-ho el millor possible. Perquè entenia que estava representant un col·lectiu, en aquest cas les dones d'Esquerra Republicana. I per mi no ha estat fàcil, perquè soc molt autoexigent i perfeccionista... Quan tinguem la segona dona presidenciable del partit ja serà una altra cosa, però ara soc la primera candidata i tinc la pressió que m'he autoimposat.