LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICAEl PP s'oposa a la llei valenciana de la Memòria Històrica i Ciutadans s'absté

"No em sorprèn. Rajoy diu que no ha posat ni un sol euro i no m'estranya que el PP digui que no, que s'oposi", són paraules de Pilar Alcorisa, després de conèixer que el PP valencià s'oposa a la Llei valenciana de Memòria Històrica. Pilar és filla de Teófilo Alcorisa, penjat el 1947 per no voler delatar al seu fill, guerriller. La seva va ser una lluita de vuit anys fins que el 2016 va aconseguir exhumar i enterrar el seu pare.

Quan va començar el procés per a exhumar al seu pare del cementiri de València li reclamaven "45.000 euros per les despeses de l'exhumació, els desperfectes al cementiri i les despeses municipals, Rita (la llavors alcaldessa de València) va dir que havia de treure aquests diners sí o sí, a costa nostra ", explica Pilar, que afegeix que finalment no van haver de pagar res "gràcies al canvi de govern ". Les restes del seu pare descansen avui al cementiri de Burjassot, però no va ser gens fàcil. Per obrir el nínxol li van demanar 247.000 euros, "una quantitat que per fer el pagament ens vam repartir entre els quatre germans, després ens el van tornar gràcies a una subvenció del govern de Zapatero".

Les Corts Valencianes han debatut avui l'esmena a la totalitat del projecte de Llei de Memòria Històrica presentada pel PP. Aquesta esmena ha estat rebutjada per 54 vots (PSPV, Compromís, Podem i els quatre exdiputats de Ciutadans), ha rebut 8 abstencions de Ciutadans i 29 vots a favor del PP. Per tant, la llei tirarà endavant.

Pressupost de 9 milions d'euros

La memòria econòmica de la llei que veurà la llum a la tardor, contempla un muntant de nou milions d'euros en un període de deu anys. "Em sembla fantàstic que les famílies puguin recuperar per fi els seus éssers estimats, és fantàstic que els governs ens donin suport", explicava Pilar Alcorisa, a qui no li estranya que fa una setmana a Catalunya s'aprovés per unanimitat la nul·litat dels processos sumaríssims durant el franquisme. "Són altres persones", ha sentenciat Pilar, que considera que l'actitud del PP amb la seva família va ser "inhumana".

Santi Vallés tampoc no ha deixat de lluitar des de fa molts anys. Al seu besoncle el van afusellar el 18 de gener de 1940 a Paterna. Era de l'Alcúdia, president del sindicat arrosser i membre del Partit Radical. Vallés és el portaveu de l'associació de la fossa 113, allà han trobat 52 cossos i ja s'han exhumat 35. El seu malestar amb l'actitud del PP és enorme. "No entenen, parlen de drets humans ", ironitza. I recorda que " el meu besoncle no va anar a la guerra, no va anar al front, el van assassinar. No entenc que les forces democràtiques no s'uneixin, diuen que no volen reobrir la ferida, però és que la ferida no està ni tancada ".

Santi Vallés: "el cementiri de Paterna no és un cementiri, és un mapa del terror"

Vallés no oculta el seu profund malestar: "no m'ho esperava ni del PP ni de Ciutadans, que s'ho repensen per la transcendència que té, el cementiri de Paterna no és un cementiri, és un mapa del terror. Van assassinar a alcaldes, a regidors i a representants del poble per delictes que no havien comès. És una vergonya ". Pel que fa a l’actitud davant les víctimes, Vallès enveja a Alemanya: "com és que no som capaços de restaurar tot, de tornar la dignitat a totes aquestes persones? El dolor hi és, és un trauma de moltes persones, de moltes famílies, però nosaltres seguirem endavant amb el que els nostres iaios no van poder fer ".

El PP i Ciutadans es retraten a les Corts

La consellera de Justícia i Reformes Democràtiques, Gabriela Bravo, ha assistit avui a les Corts per defensar el projecte de Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència del País Valencià davant la votació de l'esmena a la totalitat presentada pel PP.

“La llei estatal ens obliga”, ha recordat Bravo, “tenim una llarga llista de tasques pendents per reconèixer a 11.000 víctimes en més de 300 fosses comunes ". A més a més, retirarà tots els símbols franquistes en el termini d'un any i invalidarà els reconeixements a persones vinculades al règim franquista.

El diputat del PP, Luis Santamaría, que defensava l'esmena a la totalitat, ha rebutjat el projecte perquè "oblida la memòria de determinats col·lectius, oblida els abusos del govern del Front Popular i qüestiona l'èxit de la transició". Santamaría, que s'ha referit a "l’alçament nacional" i al “general Franco” ha insistit que "és una visió unilateral de la història i ni el meu fill de 15 anys sap qui va ser Franco, si va ser una moneda o què va ser". La resposta li ha arribat de la diputada socialista Mercedes Caballero, que li ha replicat que "els meus fills en canvi sí, saben qui va ser i què va fer".

La diputada de Ciutadans Rosa García ha explicat el sentit del seu vot per considerar que el text "frega l’inconstitucional, perquè corre el risc de convertir-se en propaganda i perquè no compartim que sigui dogma a les aules".

Llum Quiñonero, de Podem, s'ha mostrat molt dura amb Santamaría i li ha recordat que fa una setmana a Catalunya hi va haver unanimitat, mentre el portaveu de Podem, Antonio Montiel, li ha recordat que "altres no van poder explicar la seva part de la història".

Els Diputats no Adscrits també han explicat el seu vot. Com Alexis Marí, ex de Ciutadans, que ha rebutjat l'esmena del PP perquè considera que "la llei és útil per a la reconciliació i perquè comencen malament si es neguen a obrir finestres".

A la tribuna de convidats ha seguit el ple com a convidat Matías Alonso, portaveu del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GPRMH), qui ha considerat el PP "tremendament cínic”. Per Alonso, “la dreta espanyola treu a Franco del balcó i el posa a la tauleta de nit " i no l'ha sorprès perquè "el PP valencià és més d'ultradreta que a Catalunya". Respecte a l'abstenció de Ciutadans, Alonso creu que "obeeix a la política erràtica de Rivera, que canvia constantment".

Una llei per a la tardor

El projecte de la llei reconeix el dret a la reparació moral i la recuperació de la memòria personal i familiar, igual que la norma estatal, de 2007. Es preveu la creació d'un Institut Valencià de la Memòria, Drets Humans i Llibertats Públiques amb funcions per a l'estudi i la investigació.

Cal destacar que el text recull la inclusió de la memòria democràtica en el currículum de l'ESO, del batxillerat i l'educació permanent de persones adultes, així com en els plans de formació del professorat.