Ponts de pedra de Catalunya: nou joies per descobrir història i territori

Més enllà de la seva funció pràctica per salvar rius i barrancs, els ponts han estat durant segles peces clau per a la comunicació, el comerç i l'expansió de pobles i cultures. A Catalunya, algunes d'aquestes estructures encara aguanten el pas del temps i ens permeten no només travessar cursos d’aigua, sinó també èpoques i estils arquitectònics.

Si ve fa uns dies us parlàvem dels ponts penjants, en aquesta ocasió ho fem dels ponts de pedra, que són particulars testimonis excepcionals del passat, molt lligats a altres pobles de pedra que val la pena visitar. Tot i que molts són d'edat medieval, també hi trobem tan exemples d'orígens romans com altres d’època moderna, repartits per bona part del país. Us convidem a descobrir-ne nou, escollits per la seva bellesa i la seva importància i història.

1. Pont del Diable de Martorell

Un símbol del pas del temps és el Pont del Diable de Martorell (Baix Llobregat), conegut antigament com a pont de Sant Bartomeu, que és d'origen romà i passa sobre el riu Llobregat. Uneix la comarca amb el Vallès Occidental, puix realment creua fins a Castellbisbal. És una de les poques restes que es conserven com a testimoni de la xarxa viària romana de la zona del curs baix del Llobregat i de l'Anoia.

Va ser construït vers l'any 10 aC per les legions romanes III (Macedònica), VI (Victrix) i X (Gèmina), segons indiquen les marques identificades en alguns carreus. Segons detalla el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, l'arc és el testimoni més important d'aquesta època que s'ha conservat fins avui dia. Són moltes les llegendes que ens han arribat a través de la tradició oral en relació amb l'origen del Pont del Diable, totes fent referència al seu nom.

2. Pont de Pedret

Situat també sobre el riu Llobregat -per bé que molt abans- trobem el bonic Pont de Pedret (Berguedà), molt a prop de Berga, però dins del terme municipal de Cercs. Hi passa l'aigua que baixa de la presa de l’embassament de la Baells, i està ben a prop de l’església de Sant Quirze de Pedret.

És un pont gòtic documentat l’any 1286, amb la forma d’esquena d’ase, fet amb pedra irregular i sense polir. Consta de quatre arcs -per bé que inicialment en tenia cinc- que són de mides desiguals. Aquest pont gòtic servia per facilitar la connexió de la vila de Berga i l’església de Sant Quirze de Pedret amb part del territori.

3. Pont Vell de Besalú

El Pont Vell de Besalú és un dels monuments més icònics de la Garrotxa, un punt clau del call jueu i el patrimoni medieval. Fa 105 metres de llarg i 30 metres d'alt, amb una torre defensiva. Tot i estar documentat des del segle XI, alguns historiadors creuen que aleshores no tenia la forma actual. De fet, es creu que durant una riuada de l'any 1315 va quedar destruït i es va poder restablir gràcies a l'impost que va establir Jaume II.

Segons detalla el lloc web turístic de la comarca, aquest pont medieval està format per set arcades que tenen forma angular a causa de l'assentament dels pilars sobre les pedres del riu. El 1385 a la torre central s'hi va instal·lar un peatge. L'any 1881 ja no hi havia la torre ni la porta d'entrada, i durant la Guerra Civil espanyola va ser dinamitat. Va ser entre els anys 50-60 del segle XX quan va ser reconstruït, detalla.

4. Pont de Llierca de Tortellà

El Pont del Llierca (Garrotxa) és d'estil romànic que travessa el riu entre Tortellà i Sadernes, i que fou construït entre els anys 1345 i 1346. Es tracta d'un pont d'un sol arc gran, de 19,10 metres de diàmetre, fet de pedra nummulítica i edificat en un rocam calcari, a uns 7-8 metres sobre el nivell de les aigües. L'empedrat total del pontés de 52,70 metres.

En el segle XIV ja s'utilitzava amb finalitats comercials i es cobrava peatge si era per aquesta fi, així com per passar-hi bestiar. Aquest pont comunicava els llogarrets i cases de pagès del vessant oest del riu Llierca i dels seus afluents amb Tortellà, i des d'aquí amb Besalú, segons detalla el lloc web comarcal.

5. Pont Vell de Camprodon

Un lloc icònic a la Vall de Camprodon (Ripollès) és indubtablement el Pont Nou, una construcció gòtica ben conservada, i que travessa el riu Ter, separant la Vila de Dalt (o nucli centrat pel monestir) de la Vila de Baix. És molt difícil d'assegurar quan es va construir el pont original, però els experts l'ubiquen almenys al segle XIII: l'any 1316 ja s'esmenta un Pont Vell, fet que fa pensar que ja havia d'existir el Pont Nou.

El pont va ser refet en part el segle XIV, per tal de donar pas al camí de ferradura que conduïa a la Cerdanya, i restaurat també l'any 1930. És un pont d'un sol arc de pedra, unit a una torre de defensa, i la seva silueta és ja de fa un bon grapat d'any un dels símbols més reconeixibles de la vila.

6. Pont Nou de Manresa

El Pont Nou de Manresa travessa el riu Cardener a l’entrada nord-oest de la capital del Bages. Es tracta d'un pont de vuit arcs de mig punt que fou construït a principis del segle XIV sota la direcció del mestre d’obres Berenguer de Montagut, també encarregat aleshores de la construcció de La Seu i de l’església del Carme, dues de les altres joies gòtiques de la ciutat.

En el moment de la seva construcció el pont tenia nou arcs, per bé que avui n'hi ha un que no es conserva. Es tracta d’un dels ponts medievals més llargs i més ben conservats de Catalunya, i que formava part del camí ral que unia les ciutats de Manresa i de Lleida.

7. Pont Vell de Montblanc

Un altre molt conegut és el que trobem a la vila de Montblanc (Conca de Barberà), coneguda pel seu llegat medieval, i que també té un pont que val la pena conèixer. Per bé que els seus origines podrien ser romans, el Pont Vell que veiem avui en dia pertany al segle XII, per bé que ha estat restaurat recentment després de quedar malmès per una riuada.

Segons el lloc web de Montblanc Medieval, antigament als extrems del pont hi havia dos arcs, un amb l'escut de vila esculpit i l'altre amb la figura d'un àngel, que foren derruïts el segle XIX per donar millor pas als carruatges. El pont estava situat al camí reial i en diverses ocasions va patir intents de destruccions, i també ha patit els efectes de riuades.

8. Pont del Diable de Cardona

Passem pel Pont del Diable o Pont Trencat de Cardona (Bages), que es troba sobre el riu Cardener. Es tracta d'un pont inacabat, de mitjan segle XIV: tan sols hi trobem construïdes dues de les quatre arcades previstes en el projecte. És una obra de gran magnitud que pretenia substituir el pont de Sant Joan, que s'inundava fàcilment amb les riuades estacionals.

Totes dues arcades fan 59 metres de llarg, i la més gran té un diàmetre de 25,5 metres, 24 d'alçada i un metre de gruix. Els pilars tenen una profunditat de cinc metres i conserva els tallamars al costat d'on baixen les aigües. Hi ha escrits i instàncies d'aquesta població que indicaven la importància de l'obra.

9. Pont de Querós de Sant Hilari

I acabem saltant a Sant Hilari Sacalm (Selva) per parlar del Pont de Querós, que travessava el riu Ter al costat de l'antic poble d'aquest nom. És conegut per molts perquè es troba submergit sota les aigües del pantà de Susqueda. Així, és només en èpoques de sequera com l'actual quan es pot veure, en moments que l'aigua baixa per sota del 35-40%.

El pont està sostingut per tres grans pilars amb quatre arcades en arc de mig punt: les dues centrals són més grans que les dues dels extrems. Construït entre el 1532 i el 1534 pel mestre de cases Joan Roig, facilitava les comunicacions entre les diverses cases. Abans, ja hi ha constància de l'existència d'unes palanques per travessar el riu Ter a Querós.