Les vuit preguntes que l'Aragó respondrà aquest diumenge a les urnes

Aquest diumenge estan citats a les urnes 1.036.321 aragonesos. A les seves mans tenen el futur polític de fins a nou candidatures amb possibilitats d'entrar a les Corts aragoneses. La campanya electoral es va anar agrint a mesura que van passar els dies amb tots els partits intentant rascar els vots dels últims indecisos. Avui, 8 de febrer, es resoldran totes les incògnites. La principal és a la teulada del PP, que va convocar eleccions esperant uns resultats que algunes enquestes han anat allunyant. No és clar que els populars millorin els seus actuals números.

PP, PSOE, Vox, Chunta Aragonesista (CHA), Aragón Existe, la coalició Izquierda Unida-Sumar, la candidatura que comparteixen Podem i Alianza Verde, el Partido Aragonés (PAR) i la formació que lidera Alvise Pérez, Se acabó la fiesta, són les forces polítiques que, segons els sondejos, tenen opcions d'aconseguir algun escó, però cadascuna d'elles arriba a la cita electoral amb una realitat particular. Aquestes són les vuit grans preguntes que es resoldran aquest diumenge a l'Aragó.

1. Guanyarà o perdrà diputats Azcón (PP)?

El PP compta ara mateix a l'Aragó amb 28 diputats. Va ser el resultat que va emanar de les eleccions autonòmiques de 2023 i el que va obligar a Jorge Azcón a pactar amb Vox per fer-se amb el bastó de comandament. Ho va fer i l'extrema dreta va entrar a la institució. Més tard, Alejandro Nolasco, el líder de Vox a la comunitat i vicepresident en l'inici de la legislatura, va trencar el Govern aragonès —com van fer els d'Abascal a totes les autonomies— pel repartiment de menors migrants. La relació entre tots dos partits es va enverinar a partir de llavors i Azcón va acabar convocant eleccions excusant-se en la falta de Pressupostos.

Però el que buscava el PP amb la convocatòria electoral, a més d'aprofundir la crisi del PSOE, era consolidar el seu relat de creixement —com va passar de forma una mica minsa a Extremadura— per col·locar una llamborda més en el que pretenen que sigui el camí d'Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa. Però les enquestes són molt variades. Algunes, com la del CIS, dóna als populars una forquilla d'entre 25 i 29 escons. Reflecteixen, per tant, que a Azcón li podria sortir el tret per la culata i perdre força. Altres són més positives i posen el PP fins als 30, lluny en qualsevol cas dels 34 de la majoria absoluta.

El 30 és el número màgic. Amb aquesta xifra de diputats, els populars millorarien els seus resultats, aconseguirien el millor resultat de la seva història, demostrarien que poden créixer malgrat la puixança de l'extrema dreta i comprarien paperetes per pensar en pactes més enllà de Vox. No obstant això, el nerviosisme que ha demostrat el PP en els últims dies de campanya —tirant fins i tot de l'agitador Vito Quiles en el seu míting final— indica que no les tenen totes i que temen quedar-se amb els 28 d'ara o fins i tot perdre escons. Una victòria agredolça a l'Aragó debilitaria el discurs triomfalista que manté Feijóo.

2. Serà el PP més o menys depenent de Vox?

L'altre gran objectiu que perseguia el PP amb la convocatòria electoral era guanyar independència respecte a Vox, una meta que aconseguiria si fos capaç de sumar els 34 escons de la majoria absoluta amb Aragón Existe (té ara tres diputats) i el PAR (1 escó). La majoria de les enquestes no preveuen que aquest escenari sigui possible.

Un resultat curt per al PP i un creixement contundent de Vox suposaria exactament l'efecte contrari al que esperava aconseguir: un Vox més fort que el 2023 —amb més vots al darrere— és sinònim de menys poder negociador per al PP, com ja va passar a Extremadura. La possibilitat que això passi explica en bona mesura la radicalització del discurs i el to del PP en els últims dies.

3. S'enfonsarà Pilar Alegría o millorarà el PSOE la debacle d'Extremadura?

Parlar del PSOE en el context aragonès és preguntar-se si la derrota entrarà dins dels límits del que és raonable o si serà una patacada en tota regla. Les enquestes donen a Pilar Alegría entre 17 i 23 escons, encara que només el CIS eleva tant la part alta de la forquilla. La mitjana de totes les enquestes se situa al voltant dels 18. Serien cinc menys que els 23 que té el PSOE actualment i suposaria igualar el pitjor resultat històric dels socialistes, el 2015. El màxim són els 30 de 1995 i 2007. Durant la campanya s'ha especulat sobre si un resultat molt dolent obligaria a dimitir la candidata.

Alegría va ser portaveu del Govern espanyol i és una figura de la màxima confiança de Pedro Sánchez. Tant això com els constants intents de capitalització del vot de l'enuig amb el Govern central que han reproduït PP i Vox obligaran a treure una lectura estatal també de l'acompliment del PSOE aquest diumenge. A la Moncloa esperaven que l'Aragó suposés un primer pas per canviar la deriva electoral del partit després de la caiguda a Extremadura, on van perdre deu escons, però si es compleixen els pronòstics es consolidaria la tendència a la baixa.

4. Fins on arribarà l'ascens de Vox?

Vox va irrompre a les Corts d'Aragó el 2019 amb un 6,8% del vot i tres escons. Es va consolidar el 2023, quan va aconseguir set escons i l'11,24% de les paperetes. De cara a aquest diumenge, cap enquesta dóna als de Nolasco i Abascal menys de deu diputats i algunes, com la de Sigma Dos per a El Mundo, estableix una forquilla el valor més alt de la qual són 14 diputats. El percentatge de vot se situaria entre el 15% (CIS) i el 17% (Sigma Dos o 40db).

Conscient de la seva força en els entorns rurals, Vox ha tractat durant tota la campanya de convertir en vots per a la seva causa l'empipament del camp. No obstant això, el PP ha contraatacat posant sobre la taula una vegada i una altra el transvasament de l'Ebre. L'ultradretà Nolasco és l'únic candidat que s'ha mostrat favorable a aquesta mesura, molt impopular en terres aragoneses. En qualsevol cas, si Vox aconsegueix tornar a doblar els seus escons, guanyarà molt pes per negociar un Govern amb el PP i enviarà un nou missatge a nivell estatal.

5. Com afectarà IU-Sumar i Podem anar separats?

Podem va arribar a aconseguir 14 escons i més del 20% dels vots el 2015. D'aquells 14, vuit van ser a Saragossa; quatre, a Osca i dos a Terol. El 2019, Podem va caure fins als cinc (8,11% dels vots). I, el 2023, un nou desastre va deixar els morats amb un únic escó per Saragossa. A Terol ni tan sols van arribar al llindar mínim del 3% que marca la llei electoral aragonesa per obtenir representació. A Osca sí, però no els va arribar per a un escó. Les enquestes per al 8F donen a la candidatura dels de María Goikoetxea (que ha centrat els seus esforços sobretot a Saragossa) i Alianza Verde entre zero i un.

L'altra candidatura de l'esquerra alternativa estatal la conformen Izquierda Unida i Sumar. En els set processos electorals que s'han produït des de 1999 a l'Aragó, IU sempre ha aconseguit un escó, excepte en 2011, quan es va fer amb quatre. Les enquestes per al 8F li donen un o dos escons per Zaragoza. És ressenyable també que aquests sondejos dibuixen un sorpasso d'IU-Sumar a Podem en percentatge de vot.

Cal preguntar-se com s'hauria desenvolupat electoralment una candidatura conjunta semblant a la d'Extremadura. Si tenim en compte els números del CIS, les dues forces unides sumen un 6,6% en intenció de vot per Osca, cosa que els garantiria un escó que ara està en l'aire. A Saragossa també millorarien les seves perspectives.

6. Quina força tindran els partits regionalistes?

Les enquestes diuen que un dels grans triomfadors de la cita d'aquest diumenge serà Chunta Aragonesista. Alguna enquesta li ha arribat a donar sis escons, encara que fonts del partit asseguren que considerarien un èxit guanyar-ne un respecte als tres que tenen actualment. Si es col·loca per sobre dels cinc, aconseguirà el segon millor resultat de la seva història.

Per la seva banda, els pronòstics en relació amb Aragón Existe es mouen entre els dos i els tres escons. Avui en dia en té tres per Terol. Molt diferent és la situació per al PAR, un partit que va arribar a obtenir 19 escons el 1987, que fins i tot ha governat en la comunitat i que aquest 8 de febrer pot desaparèixer de les Corts. Ara compta amb un diputat.

7. Aconseguirà SALF entrar al Parlament?

Una altra de les incògnites d'aquest diumenge és si Se acabó la Fiesta, el partit d'Alvise Pérez, aconseguirà representació. Si ho fa, les Corts d'Aragó es convertiran en el segon Parlament autonòmic amb dues forces d'extrema dreta. L'altre és el català, on conviuen Vox i Aliança Catalana. La formació antisistema ho té bastant difícil, però alguns sondejos no descarten que obtingui un diputat per Saragossa.

8. Com afectarà a l'abstenció el clima polític?

I, com en totes les cites electorals, la participació serà una de les claus. A l'Aragó, mai ha caigut per sota del 66% i només tres vegades ha arribat al 70%. Des de 2015, s'ha mantingut estable entre el 66% i el 67%. Les esquerres, conscients de la desmobilització de part del seu electorat, han centrat els seus missatges en la importància d'acudir diumenge als col·legis electorals. La veritat, amb tot, és que la participació el 2015, quan Podem, liderat per Pablo Echenique, va obtenir 14 escons, i el 2023, quan només es va fer amb un, va ser pràcticament la mateixa: 66,33% i 66,54%, respectivament.