Vox ha tocat sostre electoral? Claus per descobrir els límits d'Abascal en plena crisi del partit

Per un grapat de vots, les conclusions al voltant dels resultats de Vox a Castella i Lleó haurien estat molt més optimistes per a l'extrema dreta. Amb 1.680 vots més a Valladolid, 284 a Zamora i 1.068 a Segòvia els Abascal haurien pujat tres escons més per arribar als 17 -es van quedar en 14- i hauria delmat el creixement socialista. Per una mica més de 3.000 vots en uns comicis on van anar a les urnes 1.250.000 ciutadans, l'eufòria, ja per si mateixa disparada, hauria estat rotunda. No obstant això, les expectatives van llastrar Vox, que aspirava a superar folgadament el 20% dels vots i es va quedar en el 18,92%.

Durant la nit electoral, Santiago Abascal va provocar un efecte streisand amb les seves declaracions, en què va insistir repetidament que Vox havia trencat el seu sostre electoral. La insistent idea d'haver superat el seu límit va ser l'origen dels dubtes. Público s'ha posat en contacte amb sis politòlegs i politòlogues per discernir la resposta després que l'extrema dreta a Castella i Lleó hagi marcat un nou rècord en percentatge de vot, però el CIS apuntés a una frenada en les enquestes després de més d'un any en ascens. En plena guerra i crisi interna, el creixement de Vox ha arribat al seu màxim?

El politòleg Juanjo Domínguez és el que més clara veu la resposta: "Vox no té sostre a curt termini per dues raons. Primer, perquè el percentatge més gran de votants de Vox són els joves i aquests són els votants del futur. Segon, perquè hi ha una tendència a escala global a Occident on la ultradreta viu un moment dolç i està en fase d'ascens", sosté l'expert en anàlisi electoral. Domínguez no troba lectures optimistes per al PSOE, que aquell diumenge va sortir a celebrar els resultats: "No sé on són les alegries, la llei d'Hondt els va afavorir, però això és un fenomen que no sempre passa", comenta. En els resultats de l'últim diumenge electoral, la sort també va entrar en joc i la suposada frenada de l'extrema dreta i el seu estancament, en lloc de real, pot ser un miratge.

Alvise pot no ser un problema per a Vox

Aquesta anàlisi és compartida en part per María Silvestre Cabrera, catedràtica de Sociologia de la Universidad de Deusto i a càrrec del Deustobarómetro social. "Més que un sostre, el que s'observa és un canvi de fase: el partit ha deixat enrere el creixement ràpid inicial i entra en una espècie d'altiplà expansiu, en la qual ja no puja de forma explosiva, però tampoc retrocedeix, mentre es normalitza com a actor polític rellevant i amb capacitat d'influir o participar en governs". 

Silvestre Cabrera apunta al fet que no és tan important el sostre com l'impacte de la seva presència: "La normalització que està aconseguint Vox la deu principalment al PP, que ha facilitat aquesta zona d'aquiescència i ha legitimat el discurs i les demandes de l'extrema dreta, apropiant-se d'algunes i obrint debats polítics que estaven tancats", resol sobre aquest tema.

Mikel Gómez, politòleg de l'equip de Silvan & Miracle, creu que és "qüestionable assegurar que l'espai de la ultradreta s'hagi frenat", encara que sí entreveu claus que poden passar factura a Vox: els votants que es decanten la formació d'Abascal tenen un alt percentatge d'afinitat al partit, però també hi ha un altre sac de vots provinent de perfils que, abans de res, voten "per evitar que surti un altre partit"que i no tant per fidelitat, segons l'anàlisi que extreu Gómez de l'últim CIS. Precisament, sobre la volatilitat del votant, Juanjo Dominguez sosté que l'efecte Alvise també serveix per maquillar l'auge de Vox. Els vots que va recollir Se Acabó la Fiesta (SALF) van fer tap a Vox, però això és susceptible de canviar: "El de SALF és un vot friki, de descontentament, però si aquest votant percep que Vox està més a prop d'aconseguir alguna cosa, se n'anirà a Vox", considera Domínguez.

Precisament, sobre la volatilitat del votant, Juanjo Dominguez sosté que l'efecte Alvise també serveix per maquillar l'auge de Vox. Els vots que va recollir Se Acabó la Fiesta (SALF) van fer tap a Vox, però això és susceptible de canviar: "El de SALF és un vot friki, de descontentament, però si aquest votant percep que Vox està més a prop d'aconseguir alguna cosa, se n'anirà a Vox", considera Domínguez.

El límit a l'auge de Vox, segons Itziar García Carretero, analista de comunicació política, està més relacionat amb el Vox del PP que amb les seves pròpies capacitats. Els d'Abascal només seguiran creixent si hi ha "un PP feble, sense rumb, fragmentat i excessivament centrat" o mitjançant la mobilització de l'electorat per "tensions territorials, xocs culturals o crisis migratòries", ja que "és complicat que Vox atregui electorat més transversal".

Ser influent per seguir creixent

Xavier Calafat, politòleg de la Universitat de València, veu limitat l'auge de Vox, encara que aconseguir i mantenir-se en el 20% ja seria una posició clau en la política estatal. Però sí que hi ha guarismes que han deixat de créixer: "Només un 9,8% de votants del PP diuen que prefereixen Abascal i no Feijóo com a president. Si Abascal no ha millorat en aquest indicador vol dir que alguna cosa no està sortint bé si l'objectiu és suplantar el PP", argumenta Calafat. El votant del PP és fidel a certs criteris i principis amb els quals Vox vol trencar i això frena part del transvasament: "El del PP és el vot fidel del bipartidisme, de la transició, i Vox té un missatge molt antitransició i amb crítiques a la monarquia, és difícil veure el votant de centredreta fent passos cap a aquestes forces".

El consultor polític Isaac Hernández preveu frens a Vox tret que canviï d'estratègia. En la seva investigació Factors determinants del comportament electoral obté algunes dades sobre les motivacions de l'electorat: "El 33% de les persones vota segons el candidat, la premsa condiciona al 9%... però Vox es tanca moltes portes amb els seus vetos als mitjans i això li fa perdre força", explica. A més, Hernández incideix que un ciutadà vota per activar canvis: "La gent premia la gratitud i Vox no pot vendre el que ha fet, perquè no ha fet res. La promesa constant perd quota de mercat", justifica.