La ultradreta converteix la tragèdia de Ceuta en una campanya d'odi contra els migrants: "Parlen de tot menys dels morts"

La deshumanització comença quan les persones desapareixen del relat, els noms es converteixen en xifres i les històries de vida queden sepultades sota expressions com “invasió”, “allau” o “efecte crida”. Mentre un centenar de persones han mort intentant arribar a Ceuta i desenes sobreviuen sense un sostre gràcies a l'ajuda d'organitzacions i voluntaris, la conversa pública sembla haver-se desplaçat lluny d'elles. La ultradreta està tractant d'eclipsar la tragèdia mitjançant un relat que converteix les persones migrants en una suposada amenaça.

"Aquests dies estem veient com el discurs de la ultradreta s'ha normalitzat. Mentre hi ha persones morint, ofegant-se o posant en risc la seva vida en una frontera, una part enorme de la conversa pública ha aconseguit parlar d'absolutament tot menys d'elles. Les persones desapareixen de la conversa i això és deshumanització", denuncia l'activista Safia El Aaddam.

Aquest canvi de focus, segons els experts, no és casual, sinó que ve impulsat per l'extrema dreta des de fa anys. "La immigració s'ha convertit en el principal eix de mobilització de la dreta radical a Europa", apunta Anna López Ortega, politòloga i autora de La extrema derecha en Europa. Al seu parer, el que ha passat a Ceuta ha servit per reforçar un relat que l'extrema dreta porta anys construint: el d'unes fronteres suposadament desbordades. "És una estratègia basada en la simplificació i en l'apel·lació a la por, perquè les emocions mobilitzen més que les dades", afegeix.

Durant el cap de setmana es van desplaçar fins a Ceuta membres del grup neonazi Núcleo Nacional i els agitadors ultres Vito Quiles i Alvise Pérez, que van ser rebuts amb el rebuig de part de la ciutadania per la seva intenció d'atiar l'odi contra la població migrant. López Ortega assenyala que, encara que aquests grups són minoritaris, és preocupant que els seus missatges es normalitzin. "La història europea demostra que la radicalització sol començar pel llenguatge abans que per la violència. Quan el discurs que deshumanitza un col·lectiu deixa de percebre's com a extremista, augmenta la legitimitat social dels qui el promouen”, assenyala. En aquest cas, les primeres víctimes són les persones migrants, convertides en una amenaça col·lectiva. Però, adverteix que també erosiona la qualitat democràtica en normalitzar l'odi com a eina de confrontació política.

Així, alguns partits empren les persones migrants com a eina política, moltes vegades utilitzant rumors, amb la finalitat de guanyar votants. "El risc és que aquest marc acabi condicionant també el debat públic i empenyi a altres partits a competir en el terreny discursiu de l'extrema dreta, normalitzant conceptes com "invasió" o "efecte crida" que no descriuen amb precisió la realitat", assenyala la politòloga.

I és que la ultradreta no és l'única que parla d'una "invasió" o una "allau", també ho ha fet el Partit Popular, que des de fa mesos ha acostat encara més postures amb Vox pel que fa a polítiques antiimmigració. A més, el secretari general del partit, Miguel Tellado, ha assegurat que les comunitats on governen els populars no acolliran menors migrants. "Que per on han entrat, tornin a sortir", ha afirmat aquest dimarts.

Els acords d'externalització de fronteres

Uns discursos que han trobat el terreny adobat per part de la política migratòria europea, que segons el periodista i escriptor Youssef M. Ouled, porta anys deshumanitzant les persones migrants. "La ultradreta se sustenta en una normalitat que ja és deshumanitzant, que ja parteix de la idea que les persones del Sur Global no tenen els mateixos drets que les persones europees", sosté l'autor de La frontera del azar.

Ouled assegura que els ultres han aconseguit instaurar "un discurs segons el qual aquest tipus de situacions només se solucionen amb polítiques més repressives", tot i que la UE ja ha endurit les seves polítiques migratòries.

El divulgador considera especialment preocupant que aquest relat hagi transcendit els espais de la ultradreta. En la seva opinió, fins i tot des de sectors progressistes, s'està reclamant que el Marroc reforci el control fronterer sense qüestionar el cost humà que això implica. "S'està recriminant que un règim autoritari i repressiu faci la feina bruta de la Unión Europea", critica.

Rabat utilitza el control migratori com a eina de pressió sobre Brussel·les, però Ouled insisteix que aquesta capacitat no existiria sense la política europea d'externalització de fronteres. "Si no existís aquesta lògica migratòria mortal, el Marroc no tindria la capacitat de fer xantatge. Vivim en un món on les persones, en funció d'on han nascut, tenen reconeguts uns drets humans i d'altres no. Per poder mantenir aquest sistema se subcontracten els serveis del Marroc i altres països africans per vulnerar tots els drets humans de les persones que passen per aquest territori", denuncia.

"Hem de deixar de parlar de les morts a les fronteres com si fossin conseqüències inevitables dels moviments migratoris. No ho són. Són el resultat de decisions polítiques", denuncia Safia El Aaddam. Coincideix a assenyalar directament a la UE per haver construït un sistema que decideix qui pot desplaçar-se de forma segura i qui es veu obligat a arriscar la seva vida per fer-ho. "Mentre unes persones podem agafar un avió, ensenyar un passaport i creuar una frontera, a unes altres se'ls tanquen pràcticament totes les vies legals i segures i després se les culpabilitza per utilitzar les úniques rutes que els queden", conclou.