Sense finançament ni català a Europa i amb dubtes sobre Rodalies: els impactes per a Catalunya d'avançar les eleccions

L'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre, anunciat aquest dilluns per Pedro Sánchez, tindrà impacte en múltiples àmbits i tocarà de ple la legislatura catalana, ja que suposa enterrar o, com a mínim, ajornar alguns dels principals pactes del mandat. Des del nou model de finançament autonòmic al traspàs de Rodalies, passant pel canvi en la governança al Consorci de la Zona Franca o a la creació de la societat mixta d'inversions, sense oblidar l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Tot plegat carpetes de gran transcendència política fruit de pactes sobretot d'ERC amb el PSC -ja sigui per investir Salvador Illa com a president o per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2026- o el PSOE, però també de l'acord de Junts amb el socialistes espanyols per donar el "sí" a Sánchez la ja molt llunyana tardor del 2023.

El sobtat -tot i que previsible- final de la legislatura estatal impedirà materialitzar un seguit de traspassos o acords que han estat fonamentals per a Esquerra per bastir el seu relat polític dels últims anys, molt centrat en defensar el seu perfil de força "útil" que estableix aliances amb els socialistes sota la premissa d'obtenir "avenços" per a Catalunya. Acords que, sovint, havien arribat després de negociacions molt llargues i que, en alguns casos, encara havien de superar l'obstacle d'obtenir una majoria favorable al Congrés, que no semblava precisament fàcil.

Un context que explica perquè els republicans han estat una de les formacions que més s'oposava a l'avançament electoral. Aquest mateix dilluns, amb els comicis ja anunciats, fonts d'ERC apuntaven que "per càlcul electoral, Sánchez ha deixat pendents molts projectes que millorarien la vida de la gent i això no és una bona notícia". "Les famílies han de continuar pagant el lloguer o la hipoteca, els treballadors necessiten arribar a la feina amb un tren que funcioni i les escoles necessiten recursos. Aquestes realitats han de ser al centre de les decisions i de les propostes polítiques", apuntaven les mateixes fonts.

Un finançament que no arribarà

L'actual model de finançament autonòmic data del 2009 i està caducat des del 2014. Pal de paller de l'acord d'investidura d'Illa segellat entre ERC i el PSC, l'avançament electoral torpedina les opcions d'aprovar-ne un de nou en els propers mesos. Una possibilitat que, ni de bon tros, estava garantida en l'actual context polític, sobretot per l'aritmètica del Congrés. En qualsevol cas, la previsió és que les properes setmanes aterrés a la Cambra Baixa el model pactat al gener entre ERC i el Govern espanyol i aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el 4 de setembre passat, per iniciar una tramitació de final incert.

Com amb tantes altres qüestions durant aquest mandat, els set diputats de Junts havien de tenir un paper decisiu a l'hora de decidir si tirava endavant o no un finançament que, entre les autonomies, tot just tenia el suport de Catalunya i les Canàries. Els juntaires, d'entrada, s'hi oposaven perquè no suposava un concert econòmic per a Catalunya i el dubte era si durant la tramitació, i a través de la presentació d'esmenes, modificarien la seva posició per validar un nou model que havia d'aportar 4.700 milions més per any a les necessitades arques de la Generalitat. En qualsevol cas, amb el final de la legislatura l'acord d'ERC amb el PSOE queda en paper mullat, a l'espera de les Corts que surtin del 29 de novembre. Ara bé, de ben segur que no es reactivarà en els termes actuals si hi ha un Govern estatal de PP i Vox, com preveuen la majoria de les enquestes.

El model aprovat pel CPFF ja era notablement diferent del que apareixia a l'acord d'investidura d'Illa, on s'hi establia que seria la Generalitat "la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya". La realitat, però, és que després de la negociació amb l'executiu estatal hi havia és una cessió d'un major percentatge d'impostos com l'IRPF o l'IVA a les autonomies, però no la recaptació i gestió de tots els impostos per part de la Generalitat que volia ERC. I, de fet, el Ministeri d'Hisenda havia tancat la porta fins ara a la delegació total de l'IRPF a Catalunya, que els republicans pretenien tornar a negociar abans de culminar la legislatura.

La condonació parcial del deute del FLA havia de reduir en un 20% -més de 17.000 milions- el passiu de la Generalitat

A nivell econòmic, la Generalitat tampoc podrà beneficiar-se de la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), una qüestió que s'arrossega des del pacte d'ERC i PSOE per a la investidura de Sánchez. Malgrat comptar amb prou suports parlamentaris per tirar endavant, la llei no s'ha arribat a votar al Congrés, el que impedirà que el conjunt de les autonomies vegin com se'ls condona deute del mecanisme de liquiditat per un valor total de més de 83.000 milions. D'aquests, 17.104 corresponien a la Generalitat, que hauria vist com el seu passiu es reduïa de cop en un 20%. A més a més, la condonació havia de comportar un estalvi d'uns 1.500 milions en interessos.

Paral·lelament, ERC pretenia introduir una esmena a la llei de condonació del deute del FLA per culminar el canvi de governança del Consorci de la Zona Franca. Era una de les qüestions pactades en l'acord de pressupostos del Govern del 2026 i segellada en la Comissió Bilateral Estat – Generalitat celebrada al maig, però li faltava el vistiplau del Congrés per materialitzar-se. En concret, l'organisme havia de passar d'un control gairebé absolut del Govern estatal a una majoria formada entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, és a dir, d'institucions catalanes.

Què passarà amb Rodalies?

La convocatòria electoral també impactarà en el traspàs de Rodalies. Acordat el 2023, ja s'havia començat a materialitzar amb la creació de l'empresa mixta participada per la Generalitat i el Govern espanyol -a través de Renfe- que havia de gestionar el servei. El Govern d'Illa esperava que en la següent Comissió Bilateral Estat – Generalitat, que en principi estava prevista per a l'octubre, se "certifiqués o acordés" el traspàs de la línia R1, la que va de Barcelona al Maresme, a Rodalies de Catalunya, l'empresa mixta. La Bilateral, òbviament, queda ajornada, però fonts governamentals consultades per Públic manifesten que a finals d'aquesta setmana esperen saber com es podrà avançar en aquests dos mesos en el traspàs de l'R1.

A posteriori s'havia d'abordar el traspàs d'altres línies, com l'R2 Sud i l'R3, que haurà d'entomar -si ho vol- el següent Govern estatal. El possible canvi de color polític a la Moncloa també podria afectar les inversions previstes a Rodalies, per una qüestió d'hipotètic reenfocament de les prioritats, de la mateixa manera que caldrà veure que succeeix amb el projecte de tren orbital, que havia de finançar fonamentalment l'Estat amb una aportació de més de 5.000 milions fins el 2041.

Una altra qüestió derivada dels acords entre el Partit Socialista i ERC que estava encarrilada però no s'ha culminat és la creació de la societat mercantil que havia de servir per fiscalitzar, agilitzar i executar les inversions previstes de l'Estat a Catalunya. Inicialment les dues parts havien acordat la creació d'un consorci d'inversions participat pels dos governs, l'estatal i l'autonòmic, però Junts en va impedir la tramitació al Congrés. La societat mercantil, que n'era l'alternativa, no necessitava l'aval de la cambra baixa, però no s'ha arribat a formalitzar, malgrat que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ho havia reclamat a finals de juliol.

Tampoc es culminarà una nova governança del sistema aeroportuari, per permetre'n la participació catalana, també acordada entre PSC i ERC però que en aquest cas topava amb el rebuig Aena, el gestor aeroportuari estatal i, per tant, encara no hi havia una entesa embastada. Per acabar amb les qüestions impulsades pels republicans, la presència dels Mossos d'Esquadra als ports i aeroports seguirà sense materialitzar-se, malgrat que teòricament el traspàs de competències l'havien pactat la passada legislatura el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i qui aleshores era el seu homòleg català, el conseller Joan Ignasi Elena.

Les carpetes de Junts

Tot i que els darrers anys és ERC qui ha tancat els principals acords en clau catalana amb el PSC i el PSOE, també n'hi ha d'importants negociats per Junts amb la formació estatal i el Govern de Sánchez que igualment quedaran embarrancats amb el final de la legislatura. Els dos més significatius són l'oficialitat del català -juntament amb el basc i el gallec- a la Unió Europea o la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. En el primer cas, fa tot just dues setmanes la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE va evidenciar les dificultats per aconseguir l'oficialitat del català, davant les reticències de diversos estats. Després de múltiples intents els darrers tres anys, és evident que el Govern de Sánchez en funcions no tindrà la força per obtenir l'oficialitat abans del 29 de novembre.

Així mateix tampoc arribarà a bon port la delegació a Catalunya de les competències en immigració, pactada entre Junts i el PSOE. La negativa de Podem a acceptar-ho, amb l'argument que era "racista" va frenar-ho l'any passat i tot just a l'agost d'enguany el partit de Puigdemont va tornar a registrar al Congrés la proposició no de llei amb la voluntat d'aconseguir-ho. Una proposició que, com la resta de propostes i lleis en tràmit, caurà amb el final de la legislatura.