Sánchez defensarà davant de Trump i Rutte el compliment d'Espanya amb l'OTAN malgrat el seu rebuig al 5% en despesa militar

La ciutat turca d'Ankara acull aquest dimarts i dimecres una nova cimera de l'OTAN marcada per l'augment de països que qüestionen els objectius de defensa marcats pel president dels EUA, Donald Trump. Un assumpte que és llegit a la Moncloa com una altra ocasió en què el president del Govern, Pedro Sánchez, obre camí en l'àmbit europeu en qüestions internacionals, com ja va passar a l'Orient Mitjà.

La cita es produeix un any després de l'última trobada, celebrada a l'Haia (Països Baixos), i que va estar marcada per la negativa d'Espanya a augmentar la despesa militar fins al 5% del producte interior brut (PIB). Va ser un, encara que no l'únic, dels principals enfrontaments verbals de Trump amb Sánchez. Els atacs d'Israel i els EUA a l'Iran, que van començar fa uns mesos, i la negativa del Govern a autoritzar l'ús de les bases de Rota i Morón per a aquestes operacions han marcat també les relacions bilaterals recentment.

Però a Moncloa arriben a la cimera, segons transmeten les fonts consultades, amb tranquil·litat i el cap ben alt pel posicionament mantingut respecte a la despesa militar. Les dades oficials de la mateixa OTAN reflecteixen, insisteixen aquestes fonts, que Espanya ha fet els deures en el compliment dels objectius marcats. El nostre país, de fet, és el setè que més ha complert amb les capacitats militars dels 32 membres que integren l'aliança atlàntica, segons insisteixen al Govern. Aquest indicador es refereix no tant al pressupost destinat a defensa, sinó al desplegament d'efectius i a la planificació sobre la base dels paràmetres de l'OTAN. Les tripes d'aquestes capacitats són confidencials.

A més recorden que altres països, com el Regne Unit o Itàlia, han reconegut que no arribaran al 5% mentre que alguns com Eslovènia, Hongria o la República Txeca, no semblen tenir intenció d'invertir més del 2% del seu PIB en defensa. Espanya, segons Moncloa, ha estat el sisè membre que més ha augmentat la seva despesa des que Sánchez va arribar al Govern. S'ha passat de 11.172 milions d'euros el 2018 a 35.419 milions el 2026. "Tant de bo tots complissin com Espanya", va manifestar aquest mateix dilluns el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, en una entrevista a TVE. "Malgrat el que digui Trump, els comandaments de l'OTAN saben que Espanya està complint", va dir la ministra de Defensa, Margarita Robles, aquest cap de setmana a El País.

Recorden també des de l'equip de Sánchez que Espanya és el tercer aliat amb més efectius desplegats en missions de pau i en operacions de seguretat fora del seu territori. Són al voltant de 3.000 soldats, que ascendeixen a 4.500 si s'inclouen els desplegaments sota bandera de les Nacions Unides. Espanya és, a més, el país amb més tropes desplegades al flanc oriental d'Europa i el seu paper és fonamental en territoris com Eslovàquia, Romania, Turquia, Estònia, Letònia o Lituània.

Espanya és també en aquest moment el segon major contribuent de capacitats navals de l'Aliança i el quart major contribuent de capacitats aèries. A la Moncloa destaquen especialment, en aquest sentit, el paper exercit en la defensa d'Ucraïna davant el que consideren la major amenaça actual per a la UE, que és la Rússia de Vladimir Putin. El nostre país és el vuitè aliat de l'OTAN que més ha contribuït al suport a Ucraïna el 2025, asseguren a Moncloa.

L'OTAN va certificar fa uns mesos que Espanya ja havia arribat al 2% del PIB en despesa militar, com va prometre Sánchez l'any passat durant la presentació del Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa. La lectura de Moncloa és que ara no només s'inverteix més, sinó que es fa de millor manera. Apunten que la major part de les inversions es queda en sòl espanyol i que aquest augment és compatible amb l'Estat del Benestar i amb altres objectius mediambientals i socials.

A l'equip de Sánchez adverteixen que hi ha altres països que estan elevant la despesa i que ja estan notant les conseqüències, amb dubtes en els mercats i retallades socials. Una cosa que defensen que no ha succeït a Espanya, sinó tot el contrari. Per demostrar-ho aporten les dades de l'increment en 40.000 milions d'euros de la inversió en protecció social, en habitatge o en educació, i més de 30.000 milions per a la lluita contra el canvi climàtic. A la Moncloa consideren que aquest equilibri és clau i s'allunyen de caure en una dinàmica simplista de canons enfront de mantega

Malgrat totes aquestes dades que posen en valor des de l'Executiu de Sánchez, no només Trump continua qüestionant la fiabilitat d'Espanya a l'OTAN. El secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, també ho fa. Fa tot just uns dies va reiterar públicament la posició que porta mantenint des de fa un any. "Si encara queda un o dos països per convèncer, tenim mitjans per aconseguir-ho", va dir fa tot just uns dies sobre l'augment de la despesa cap al 5% del PIB de tots els països aliats.

En aquest sentit fonts de Moncloa es qüestionen per què Rutte continua carregant contra Espanya malgrat unes dades que, asseguren, ell mateix coneix. Diuen que el líder de l'OTAN es troba en una situació complicada per les pressions de Trump, però que Espanya treballa sobre realitats i no sobre creences i retòrica, en relació amb els vaticinis de Rutte, que considera que el futur demostrarà que Espanya no podrà complir amb els pactes sobre les capacitats de defensa a l'OTAN. Amb aquestes dades a la mà, insisteixen, Espanya no hauria de trobar-se en cap tipus de paquet de països perseguits per Trump o Rutte.

D'altra banda, a Moncloa es mostren satisfets per com s'està treballant en les negociacions per a la declaració final. Destaquen que, en lloc de caure de nou en el debat sobre el 5%, els països aliats s'estan centrant més a posar en valor objectius de consens, com la defensa d'Ucraïna o una major integració comercial. Aquest era l'enfocament que Espanya demanava l'any passat i a l'equip de Sánchez mostren alegria per veure que hi ha avenços i que cada vegada més països trien prendre aquesta direcció.

La situació a l'Orient Mitjà?

Les rodes de premsa finals després de la cimera, que se celebraran dimecres, seran un bon termòmetre per comprovar la situació de les relacions entre els EUA i Espanya, així com la valoració de Rutte. La situació a l'Orient Mitjà pot ser un altre dels punts calents. Però a la Moncloa minimitzen l'impacte de les diferències i consideren que les discrepàncies a l'OTAN són sanes i no s'han de confondre amb el bon funcionament de l'organització. A més, asseguren que les relacions bilaterals amb els EUA en l'àmbit tècnic són correctes i fluides.

No descarten a Moncloa que Trump torni a usar aquest fòrum internacional per criticar la posició d'Espanya sobre aquest tema. I mentrestant insisteixen que el seu posicionament és coherent en considerar el bombardeig a l'Iran com una guerra no conforme amb el Dret Internacional.

D'altra banda, la cimera també estarà marcada per l'absència definitiva de Begoña Gómez, dona del president Sánchez. El jutge substitut de Juan Carlos Peinado ha denegat l'autorització perquè viatgi. Sí que podrà fer-ho per assistir a la graduació de la seva filla a Londres.