Rufián se sincera en el seu llibre: "Aspiro a sotmetre el PSOE en un Govern del PSOE"

Gabriel Rufián és un animal polític diferent de la resta. Sense trajectòria orgànica de partit i amb un missatge directe al Congrés i les xarxes socials, ha aconseguit el que cap altre dirigent republicà català havia imaginat, una notorietat a Espanya equivalent a la dels grans líders de l'esquerra. Repetirà com a cap de files ERC a les Cortes, però el seu missatge no representa estrictament les sigles que defensa ni exclusivament els votants independentistes. Va més enllà de l'agenda del sobiranisme català.

El candidat republicà ha esdevingut referent de les esquerres espanyoles, fins al punt de ser motor d'un pacte unitari que finalment ha fracassat, també per les seves maniobres, matrimoni amb Podem inclòs. Aquests dies, després de consumar-se el desacord progressista, és menys heroi a Madrid del que era fa unes setmanes. Però Rufián persisteix, ara amb la publicació del seu llibre, Com guanyar els fatxes (Now Books, Abacus), una obra escrita sense intermediaris que barreja l'àmbit polític amb el personal. Completat abans de la gestació fallida d'una coalició unitària per al 29-N -alguns passatges queden superats-, el llibre pretén ser un manual sobre com ha de comportar-se l'esquerra, també la sobiranista, davant l'amenaça d'onada de conservadora. Una proposta per a temps difícils amanida amb confessions vivencials. Aquesta és una selecció de 10 missatges del Rufián més sincer.

1. L'etapa precària: “Vaig arribar a robar paper higiènic a la feina i llaunes al supermercat”

En el passatge més personal del llibre -amb edicions en castellà i català-, el líder ERC a Madrid es presenta com un ciutadà més dels que han patit en una societat desigual i de treballs precaris. “Jo vinc de la merda [...] A mi ningú m'esperava aquí”, escriu sobre el seu passat humil en l'arrencada de la novetat editorial que estrena en precampanya.

“Jo he estat sense un duro l'endemà de cobrar. I en números vermells a dia 10”, afegeix sobre la seva trajectòria professional abans d'arribar a la política. “La meva nòmina era de 1.100 euros. Era això o l'acomiadament. No sabia mai què tocaria. Vaig arribar a robar paper higiènic a la feina i llaunes al supermercat. Es pot omplir un tàper amb dues llaunes de sardines”, detalla. “Recordo envejar els jubilats. Feia càlculs de quant em quedava per ser com ells. No tenia ni 30 anys”, sentencia Rufián.

2. Elogi amb disculpes a Joan Tardà: “Vaig ser egoista i superb”

Rufián va debutar al Congrés al costat de Joan Tardà, històric líder ERC a Madrid i un dels referents del republicanisme parlamentari. “Jo vaig ser un cabró amb Tardà. Vaig ser un adjunt nefast. Vaig ser egoista i superb. Em va aguantar coses inaguantables. Perquè jo no sabia res i em creia que sí”, afirma el candidat ERC abans d'elogiar el seu mentor. “Ell, en canvi, ho sabia tot i no ho deia. Si soc aquí, sens dubte és per ell. Físicament també. És de les tres millors persones que he conegut en la meva vida i un polític que si hagués tingut un sol gram d'ambició al seu cos hauria estat president. O el que hauria volgut. I Catalunya avui seria millor. I ERC també”, subratlla del seu amic Tardà, també partidari d'unir en una proposta electoral les esquerres espanyoles i sobiranistes.

3. Una sensació personal: “Últimament me'n recordo molt del Floquet de Neu”

Rufián sosté que el protagonisme no és senzill de gestionar. “Últimament recordo molt en Floquet de Neu, el goril·la albí del zoo de Barcelona. De com, en algun moment, va ser conscient del que era per als altres i de com es va afartar d'allò”. Una referència a l'antiga icona del zoo de Barcelona que ja ha utilitzat en públic en els últims dies.

El dirigent republicà detalla que viu “del conflicte en política”. “A casa meva no volien que jo fes política. Van haver de passar molts anys i la vida em va haver d'aixafar molt per atrevir-me a intentar-ho. I quan ho vaig fer, només tenia ràbia. I així segueixo. Crec que som guerrers i comercials d'idees. M'és igual com soni. Guerrers i comercials. Si no lluites i avorreixes, no convences; i si no convences, no guanyes. La resta és filosofia. I tenir la raó”, reflexiona.

4. Espai per a les confidències: “Jo no crec en Déu, però parlo amb Déu”

El llibre està ple de confidències personals. Una de les més sorprenents és la que detalla la relació que manté amb la religió, amb frases encadenades que poden generar la sensació de llegir un paràgraf amb idees contradictòries. “Jo no crec en Déu, però parlo amb Déu. Sempre ho he fet. Nego la seva existència, maleeixo la seva irresponsabilitat i reclamo la seva atenció. Suposo que és perquè, malgrat tot, he tingut molta sort en la meva vida. Molta. He treballat com un cabró, però he tingut molta sort. He sortit de forats tan profunds que la terra t'entrava als ulls”, escriu Rufián. “He perdut i fracassat moltes més vegades de les que he guanyat en política. Però de totes n'he après”, afegeix.

5. Reivindicació davant la cúpula d'ERC: “Qui posa la cara ha de tenir mitjans i comandament”

La relació de Rufián amb la direcció ERC no ha estat fàcil en els últims temps, encara que finalment s'ha tancat un acord perquè repeteixi com a candidat. Allunyat Oriol Junqueras -tot i repetir que són amics-, el contacte amb la majoria dels companys del grup parlamentari al Congrés també era totalment fred aquesta legislatura. En el llibre, el portaveu republicà es reivindica: “Els aparells dels partits han d'entendre que el carisma i els actius electorals són una cosa que hem de cuidar i potenciar. No es ven a les farmàcies. Igualar per baix amb el pretext d'una falsa equanimitat només anteposa el piloteig al talent. L'aplaudiment al debat. Ja n'hi ha prou que només arribin els que millor es porten i no els que millor ho fan. Qui posa la cara ha de tenir mitjans i comandament”.

6. El dany del desacord: "Dins l'esquerra, ara, l'egoisme serà letal"

Una part del llibre, escrita abans del desacord de les esquerres per conformar un front popular, queda obsolet perquè se centra en com s'hauria de conformar una candidatura progressista unitària. Segons Rufián, el programa de les esquerres s'hauria de centrar en “habitatge, seguretat, migració, preus, impostos, corrupció i autodeterminació”. I deixa reflexions contundents sobre la complicada unitat progressista que semblen un pronòstic del 29-N: “La generositat gairebé mai es premia en política, però dins l'esquerra, ara, l'egoisme serà letal”. "Si això no es fa ara, es farà més endavant, amb nous lideratges. I amb noves sigles”, completa el dirigent d'ERC, que recorda -en forma d'advertència- que “la gent passa per sobre dels partits”.

Rufián insta les esquerres sobiranistes catalanes, basques, gallegues, valencianes i andaluses a "involucrar-se en la governabilitat de Estado per forçar l'Estat". "El sobiranisme fa literalment un segle que espera una esquerra estatal que el comprengui i l'ajudi. I no existeix", admet. "Sí. Jo aspiro a sotmetre el PSOE en un govern del PSOE", una afirmació que interpel·la Oriol Junqueras i pot interpretar-se com la plena disponibilitat per ser ministre. Paral·lelismes amb aquella rivalitat a Convergència que protagonitzaven Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida, amb aspiracions de ministre mai concretades.

7. Els regals a la dreta: “És negligent no fer res o fer el mateix de sempre”

Rufián alerta de la duresa d'un cicle de govern amb el PP i Vox d'aliat: “Qui cregui que el que ve és el de sempre s'equivoca. Venen il·legalitzacions, venen empresonaments, venen tancaments de mitjans, venen imputacions a periodistes i a activistes a manera de venjança. I, sobretot, ve un enorme patiment social”. Per això, el líder ERC al Congrés receptava un coalició àmplia, que no va ser possible per la falta d'acord entre partits i dirigents progressistes. “És negligent no fer res o fer el mateix de sempre. Si no sumem o no podem, ens n'anem a fer punyetes”, detalla. “Si no som capaços de posar-nos d'acord enfront del feixisme, com ho farem enfront de tota la resta?”, argumenta. En el front realment ampli que reclamava Rufián hi ha tres conceptes prioritaris: escola, treball i família.

8. Com competir amb PP i Vox: “Convindria no insultar a qui volem convèncer”

El dirigent republicà desplega la seva particular recepta per combatre les dretes. “La radicalitat en política es mesura en quanta realitat ets capaç de canviar, no en quanta raó tens”, afirma Rufián, que enumera alguns consells comunicatius en política. El primer: “No parlar d'alguna cosa en política no et fa més astut, et fa més invisible”. El segon: “És infinitament millor ser útil que tenir una bona hemeroteca. Jo he canviat de parer moltes vegades a la meva vida”. Ho diu un dirigent que va verbalitzar que estaria 18 mesos al Congrés -per la independència de Catalunya- i porta una dècada a les Corts. Per això, proposa no parlar “únicament” de “valors”; és preferible centrar-se en “conflictes reconeixibles”. Sense rebutjar debats incòmodes per a l'esquerra, com el de la migració, en què Rufián defensa aquest enfocament: “Un repte que s'ha de basar en el respecte, en la inclusió i en un sistema de drets i obligacions que se sustenti en una regla bàsica: qui la fa, la paga. Et diguis Javier o et diguis Brahim”.

9. El futur de Catalunya i els atacs a Junts: “Que deixin d'imitar Orriols per tornar a Pujol”

En el capítol dedicat a Catalunya, el dirigent ERC s'imposa una “autocrítica” perquè diu que l'independentisme “va repartir carnets de puresa i de bon català durant anys”. “Estic convençut que va ser un error. Un error que ens va fer perdre”, expressa. Rufián es defineix de forma singular: “Jo no soc independentista, estic independentista”. I completa el seu argumentari amb la idea que les forces sobiranistes han d'eixamplar la seva base abans d'arribar a l'escenari desitjat d'un referèndum: “L'independentisme no està en una fase resolutiva, sinó acumulativa”.

Crític amb les bases més sorolloses del moviment, que han titllat els líders del procés com a “traïdors”, Rufián lamenta el “complex” d'ERC a l'hora de combatre les “mentides” de Junts, a qui defineix com un “partit profundament tòxic”. A la formació de Carles Puigdemont li demana que torni al "catalanisme moderat": "Que deixin d'imitar Orriols per tornar a Pujol". "El pujolisme es va basar en la integració i en l'acceptació d'una Catalunya diversa, amb un deix classista, però integrador", conclou.

10. La seva especialitat: “El poder més poderós és el digital”

Rufián insisteix que la dreta és qui millor “entén el poder” i, per això, ha guanyat la partida a les esquerres a les xarxes socials: "Perquè avui ni el poder judicial, ni el poder policial, ni el poder polític, ni el poder el poder més poderós és el poder digital. Tan poderós que fa que més gent que mai voti en contra dels seus interessos pensant que vota a favor dels seus principis”. “La part bona? Que l'esquerra té un enorme camp per recórrer per arribar directament a la gent”. Un missatge en positiu per combatre l'auge del llenguatge discriminatori, resumit en una frase: “No està de moda ser un fatxa, està de moda ser mala gent”.