Retrocés del català, retorn a la repressió de l'independentisme o acabar amb la limitació dels lloguers: el que pot suposar un Govern de PP i Vox

La formació d'un Govern espanyol integrat per PP i Vox després de les eleccions generals del 29-N -ara mateix l'opció més probable, segons la majoria de les enquestes- tindria un impacte molt significatiu a Catalunya, amb mesures que debilitarien la llengua catalana, suposarien torpedinar la regulació dels lloguers, comportarien un retrocés en l'autogovern i s'imposaria un marc legislatiu que facilitaria tornar a reprimir l'independentisme. Si més no, si fem cas del que diuen les promeses i propostes programàtiques de les dues formacions.

El partit d'extrema dreta no va presentar fins dijous el seu programa de cara als comicis, però el del PP ja recollia en gran part el marc defensat per la formació de Santiago Abascal, amb propostes totalment assumibles per a l'extrema dreta. De fet, es pot afirmar que el programa dels populars anticipa que, si els números els donen, l'acord entre les dues formacions no serà especialment complicat.

Entre d'altres qüestions, el PP recull la filosofia de la "prioritat nacional" a l'hora de tenir accés a determinades ajudes públiques, en el que suposaria aplicar a l'Estat una de les idees més polèmiques dels seus pactes autonòmics amb Vox. El partit d'Abascal, òbviament, també menciona la "prioritat nacional" al seu programa. La derogació de les lleis d'habitatge i de memòria democràtica, la revisió de la llei trans per "eliminar la lliure autodeterminació registral del sexe" o un clar enduriment de les polítiques migratòries, de seguretat o en matèria penal són només alguns exemples d'idees escrites al programa del PP amb les quals combrega totalment Vox.

Pel que fa a Catalunya, el diagnòstic del PP -i que també fa seu Vox- és que l'Estat hi ha perdut presència i, per tant, s'hi ha de reforçar. Una qüestió que té com a evident contrapartida un retrocés en l'autogovern català, sota l'objectiu d'uniformitzar les competències autonòmiques i, de retruc, anar cap a una recentralització en favor de l'Estat. En el programa que el PP va presentar dimarts s'hi pot llegir que "s'ha acceptat que la igualtat pot negociar-se, que les competències exclusives de l'Estat entrin en intercanvis parlamentaris i que les identitats pesin més que la ciutadania compartida", en una clara al·lusió als pactes de l'executiu de Sánchez amb formacions sobiranistes, sobretot catalanes.

Si les urnes permeten un Govern d'Alberto Núñez Feijóo, el PP avisa que "l'Estat estarà present a tota Espanya". I en què es traduirà això? D'entrada, el document exposa que en els sis primers mesos de mandat "auditarem on ha desaparegut l'administració general de l'Estat i restablirem la seva presència". I, ras i curt, ja avança que "actuarem primer on aquella presència s'hagi debilitat, amb especial atenció al País Basc, Navarra i Catalunya". Paral·lelament, el programa detalla que "l'administració general de l'Estat exercirà les seves competències a tota Espanya", per afegir que "en les competències que ja gestionen les Comunitats Autònomes, impulsarem estàndards comuns i sistemes digitals que es comuniquin entre sí".

Repressió a l'independentisme

Si PP i Vox governen també prometen una clara involució en les mesures que han permès la desjudicialització del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Les dues formacions coincideixen en anunciar la derogació de la Llei d'amnistia, un gest que en tot cas no tindria cap impacte per a totes aquelles persones a les quals ja se'ls ha aplicat la normativa d'oblit judicial. En el seu programa, el PP hi afegeix que "prohibirem que el dret de gràcia s'utilitzi com a contraprestació política per formar o mantenir un Govern", en clara referència als acords d'investidura que el 2023 ERC i Junts van signar amb el PSOE. Així mateix, el PP diu que aprovarà una nova llei de l'indult perquè, entre d'altres, no es pugui aplicar en "delictes contra la integritat territorial o l'ordre constitucional", el que exclouria els que el 2021 es van aplicar a diversos dirigents independentistes. Un punt que reprodueix exactament el programa de Vox. 

PP i Vox prometen recuperar els delictes de sedició i impedir indults en casos com els del Procés

En la línia d'endurir la repressió a l'independentisme, tant PP com Vox volen recuperar el delicte de sedició, que es va derogar el desembre del 2022 després d'un acord de l'executiu de Sánchez amb ERC. A més, els populars també volen tornar a comptar amb el delicte de "convocatòria de referèndum il·legal", amb l'argument que "les idees poden defensar-se democràticament, però cap projecte polític està per sobre de la llei". Vox hi afegeix "agreujar el tipus delictiu de malversació de cabals públics", a banda de plantejar la "il·legalització" dels partits, associacions i organitzacions que "atemptin contra la sobirania i independència d'Espanya, la seva unitat i integritat territorial". 

Finalment, el partit de Feijóo planteja que el "Tribunal Constitucional no serà una segona instància sobre el Tribunal Suprem", de manera que un recurs d'empara "no servirà per tornar a revisar la interpretació de la legalitat ordinària que correspon al Tribunal Suprem". Cal recordar que la presentació de recursos d'empara ha estat la via utilitzada pels dirigents independentistes condemnats pel Procés per acabar aconseguint l'aplicació de l'amnistia.

El PP tanca la porta a la singularitat del finançament català

L'aspiració d'un sistema de finançament "singular" per a Catalunya, com el que defensa ERC, o d'un concert econòmic com el basc o navarrès, com el que reivindica Junts, serà del tot inviable amb un Govern de PP i Vox. Sobre aquesta qüestió, els populars subratllen que "blindarem la unitat de l'Agència Tributària i la caixa única de la Seguretat Social", per afegir que "la gestió dels tributs de l'Estat no es fragmentarà més". Dit amb altres paraules, en el programa tanca la porta a la delegació a Catalunya de tributs estatals -com l'IRPF, una reclamació d'ERC-, però també a la creació d'organismes com el consorci tributari, que veu amb bons ulls el PSC. Per si no havia quedat clar, en un altre apartat del programa, el PP referma que "cap comunitat sortirà del sistema comú [de finançament] (...), ni hi haurà nous règims singulars negociats bilateralment al marge d'aquest sistema", en el que no deixa de ser una altra referència a un acord de Sánchez amb ERC. El programa de Vox no fa cap menció explícita al finançament autonòmic, però el partit ja va deixar clar el seu rebuig el model pactat entre socialistes i republicans. 

Retrocés del català

La presència del català a les institucions estatals i a l'escola del Principat experimentarà un retrocés si PP i Vox compleixen les seves promeses electorals. El partit de dreta vol tirar enrere la reforma del reglament del Congrés que permet l'ús del català, el basc i el gallec a la cambra. En el seu programa, el PP assegura que el "castellà tornarà a ser la llengua comuna de treball al Congrés", si bé no tanca la porta a "mantenir la possibilitat d'ús de les llengües cooficials al Senat". No tothom al partit comparteix la proposta d'impedir l'ús del català a la cambra baixa. De fet, el seu cap de llista a Catalunya i alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va manifestar en el recent debat electoral de RTVE que "no molesta a ningú" que es pugui parlar català al Congrés.

En matèria de llengua, però, el gran camp de batalla de PP i Vox és el model d'immersió lingüística a l'escola, que a la pràctica volen torpedinar. El PP reitera al programa que "garantirem el dret a rebre ensenyament en castellà a tota Espanya", quelcom que també recull Vox. El partit de Feijóo diu que ho farà "des del respecte a les llengües cooficials de cada una de les comunitats i en compliment de les sentències judicials", tot i que no avança quin percentatge d'ensenyament hauria de ser en castellà.

A nivell d'ensenyament, també planteja una uniformització de les PAU, amb la implantació d'una prova d'accés a la universitat "comuna", que "s'aplicarà a tot el territori nacional", en el que no deixa de ser una proposta recentralitzadora, que recull igualment Vox. La formació ultra, a més, parla d'acabar amb "les diferències en els continguts curriculars", un altre retrocés en la sobirania autonòmica. 

Catalunya va ser la primera autonomia en aplicar l'índex de preus que permet limitar els lloguers a les zones tensionades en matèria d'habitatge, una mesura que segons dades recents del Govern ha permès contenir les rendes i en alguns casos, com a la ciutat de Barcelona, fins i tot reduir-les lleugerament. El sistema no continuarà si governen PP i Vox, que prometen la derogació de la Llei estatal d'habitatge i, paral·lelament, "de les zones tensionades i l'índex de preus, que han introduït més intervenció, més incertesa i menys oferta en el mercat del lloguer". Abans de la normativa estatal, Catalunya ja havia intentat fixar topalls al preu dels lloguers, però el Tribunal Constitucional va dictaminar que la mesura excedia els seus límits competencials. La derogació de les "mesures internvencionistes" en habitatge també la comparteix plenament Vox.

En matèria energètica, el PP i Vox volen eliminar l'actual calendari de tancament de les centrals nuclears, que en el cas de Catalunya afectaria les d’Ascó I —fixat per a l’octubre de 2030—, Ascó II —amb la data actual de l'octubre de 2032— i Vandellòs II —previst per al febrer de 2035—. En concret, Feijóo es compromet a aconseguir-ho durant els primers 100 dies de govern.

El programa del partit d'extrema dreta no explícita algunes propostes que sí que va recolllir Vox després de la seva assemblea general de l'any passat, entre les que hi havia "reduir dràsticament tota la despesa de l'administració territorial de l'Estat" i "limitar al màxim constitucionalment permès les transferències a Comunitats Autònomes i administracions locals". Així mateix, també plantejava centralitzar a nivell estatal les compres "per a tots els sistemes autonòmics sanitaris, farmacèutics i d'educació". Mesures clarament destinades a reduir la capacitat i autonomia dels governs, per avançar cap al projecte final de Vox a nivell territorial que és "la recuperació completa de totes aquestes competències i l'eliminació de l'Estat autonòmic".