El retorn de Puigdemont a Catalunya, el potencial revulsiu que anhela un Junts en decadència

Després de gairebé nou anys a l'exili belga, sembla que finalment el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya és qüestió d'algunes setmanes o, a tot estirar, pocs mesos. Un fet que tindrà un inqüestionable impacte en les polítiques catalana i estatal, però sobretot a Junts, el seu partit. La majoria progressista del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat amnistiar el delicte de malversació atribuïda al Procés, en rebutjar la ponència del magistrat conservador José María Macías contra el recurs d'empara presentat pel secretari general de Junts, Jordi Turull.

El proper 6 d'octubre es viurà un capítol decisiu i, en principi, gairebé definitiu per a l'aplicació de l'amnistia a l'expresident del Govern i líder de Junts, a més d'altres dirigents independentistes, com el president d'ERC, Oriol Junqueras. Aquell dia, Macías haurà de presentar una nova ponència que avali els arguments favorables a la llei de la majoria del TC i, a més a més, també s'hi votarà la ponència del president de l'organisme, Cándido Conde-Pumpido, al recurs d'empara de l'exconsellera Dolors Bassa.

Tot plegat ha de servir perquè el TC fixi una doctrina a favor d'amnistiar la malversació que haurà d'aplicar el Tribunal Suprem, tant als dirigents sobiranistes que va condemnar en el judici de l'1-O, com als que es troben a l'exterior i tenen una ordre de detenció si trepitgen territori estatal, és a dir, Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Una seqüència que ha de culminar amb el retorn dels tres a Catalunya. Quin impacte polític pot tenir que el líder de Junts torni a casa?

La data del retorn

Ara mateix hi ha diverses hipòtesis obertes i algunes incògnites sobre la taula, a l'espera que el temps i el mateix Puigdemont les vagin aclarint. La primera pregunta a respondre és quan podrà establir-se a Catalunya el president de la Generalitat durant l'1-O? Un cop el TC publiqui les sentències del ple del 6 d'octubre -previsiblement al cap de pocs dies-, el magistrat del Suprem Pablo Llarena s'hi podria sentir vinculat i actuar d'ofici, deixant sense efecte l'ordre de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig. En tot cas, per posar final a la causa, Llarena també haurà de remetre la conclusió del sumari a la sala del Suprem, que hauria de demanar l'opinió a les parts -Fiscalia, Advocacia de l'Estat, els advocats dels dirigents sobiranistes i Vox, com a acusació particular- abans de decidir si arxiva definitivament el cas, seguit el criteri fixat pel TC. Seria en aquest punt, quan Puigdemont quedaria ja eximit del tot de responsabilitats penals.

En declaracions a TV3, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha assegurat aquest dimarts que serà Llarena qui marcarà la data del retorn de l'expresident "quan dicti la resolució que ha de dictar", en referència a la retirada de l'ordre de detenció. Per afegir que "a partir d'aquí, el president prendrà la decisió personal i política que correspongui". 

Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, ha manifestat també a la cadena pública que preveu que l'ordre de detenció caigui "entre novembre i desembre". A la tarda, el mateix Turull s'ha pronunciat per manifestar que "fins que no veiem passejant pels carrers de Catalunya el president Puigdemont, el conseller Lluís Puig i el conseller Comín, no podrem dir que ja s'ha aplicat la llei d'amnistia". Per reblar que s'ho espera "tot" del Tribunal Suprem, després de les seves "decisions delirants".

Revulsiu de Junts?

Un cop trepitgi Catalunya per quedar-s'hi definitivament, a diferència del que va fer l'agost del 2024 coincidint amb el debat d'investidura de Salvador Illa, restarà per veure quin rol vol tenir Puigdemont: si assumir el paper de cap de l'oposició al Parlament, renunciar-hi i dedicar-se a tasques orgàniques al capdavant de Junts o, fins i tot, passar a exercir un paper més institucional com a expresident i apartar-se de la batalla política del dia a dia. Totes les opcions estan ara mateix sobre la taula i, com passa sovint amb Puigdemont, sobre el seu futur hi sobrevola ara mateix un silenci hermètic.

En una entrevista que va publicar diumenge el diari The Sunday Times, l'expresident va manifestar que preveu "dos o tres escenaris" sobre els primers passos en cas del seu retorn, sense aclarir-ne més detalls. A banda, això sí, de voler fer una "immersió a la realitat" d'una Catalunya que, òbviament, ha canviat força en la gairebé dècada que fa que en va marxar. La seva voluntat és "palpar de nou, sentir i olorar" el país.

Aquesta "immersió a la realitat" segurament tindria la forma d'una gira per Catalunya de Puigdemont, amb la voluntat tant de donar-se diversos banys de masses, com d'acaparar gran part de l'atenció mediàtica i marcar l'agenda política. Elements que, d'entrada, podrien beneficiar les ara mateix migrades expectatives electorals de Junts -que pateix sobretot un gran fuita de votants cap a l'extrema dreta d'Aliança Catalana- de cara a les municipals del maig vinent.

Junts aspira a què la tornada de Puigdemont li serveixi de revulsiu electoral

Per poc exitós i massiu que siguin els actes del seu retorn, Puigdemont veuria reforçat el seu lideratge a Junts, que fa mesos que s'ha anat esberlant davant la indefinició estratègica de la formació i l'impacte de l'ascens d'Aliança. En aquest sentit, més enllà de reconnectar amb els quadres municipals del partit, l'autoritat de Puigdemont hauria de servir per unificar ideològicament la formació, on ara mateix hi ha sectors que reivindiquen el llegat del pragmatisme convergent; d'altres que advoquen per un marcat gir cap a una dreta dura en qüestions com la seguretat i la immigració que l'apropen al marc d'Aliança o Vox en aquests àmbits; amb elements descarnadament neoliberals que han adoptat el relat de la patronal Foment de definir Catalunya com un "infern fiscal" i defensen una política impositiva en la línia d'Ayuso. Tot plegat, sense renunciar a mantenir viu -o reactivar, més aviat- el conflicte territorial amb l'Estat.

Dit amb altres paraules, si Puigdemont opta per seguir al capdavant de Junts serà un factor clau per determinar si la formació culmina el seu gir a la dreta, suposadament amb la voluntat de rivalitzar amb el PSC com a alternativa de Govern i, alhora, evitar fuites cap a Aliança, o opta per apropar-se al centre polític que, almenys a nivell social i econòmic, va marcar la seva etapa com a president, aspirant a captar votants que ara es decantarien pels socialistes o, fins i tot, ERC. Les darreres setmanes el partit sembla que va aclarint el seu posicionament cap a Aliança Catalana, amb la consigna de no pactar-hi. 

En la primera fase del retorn, Puigdemont haurà de decidir si exerceix com a cap de l'oposició d'Illa al Parlament, un càrrec que el retornaria al dia a dia de la política catalana i, en principi, significaria que tindria la intenció d'encapçalar la candidatura de Junts a les futures eleccions catalanes, previstes pel 2028. Una cita amb les urnes en què, en principi, hauria de rivalitzar amb Salvador Illa (PSC) i amb un Oriol Junqueras que, com ell, està a l'espera de ser amnistiat per encetar una cursa electoral que, ja ha avançat, vol córrer. I en què, ara mateix, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) pronostica un enfonsament de Junts, que perdria al voltant de la meitat dels 35 diputats actuals i quedaria per sota de PSC, ERC i Aliança.

Sense el lideratge de Puigdemont, Junts pot abocar-se a batalles internes

Ara bé, si Illa esgota la legislatura, les eleccions al Parlament se celebrarien aproximadament quan ja faci un any i mig que Puigdemont hagi tornat a Catalunya, de manera que l'efecte d'impuls inicial que pugui tenir cap a Junts ja s'hauria esvaït. Això sí, haurà passat prou temps per aclarir el paper que vol jugar l'expresident, evidenciar a on arriba l'impacte d'Aliança a les municipals i situar-se amb l'escenari que surti d'unes eleccions estatals que ja s'hauran celebrat i que podrien obrir les portes de la Moncloa a PP i Vox.

Sigui com sigui, si hi ha un espai que espera amb necessitat el retorn de Puigdemont és el seu partit, Junts, amb la confiança que li serveixi de revulsiu per revertir una presumible decadència a les urnes i, alhora, de ciment que unifiqui els seus diversos sectors. En canvi, sense el seu lideratge i amb uns mals resultats en el proper cicle electoral, Junts podria veure's abocats a cruentes batalles internes.