El retard de l'amnistia manté en l'aire el futur polític de Puigdemont i Junqueras i complica les estratègies de Junts i ERC

El periple per tancar la carpeta judicial contra l'independentisme, pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017, continua i no sembla tenir ni un horitzó definit ni, encara menys, proper. Tot i que amb l'aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, fa gairebé dos anys, s'obria la porta a l'exoneració dels centenars de persones imputades a l'espera de judici, i a la rehabilitació política dels dirigents de Junts i ERC que van ser excarcerats amb l'indult però mantenint la inhabilitació, avui dia això encara no ha passat i tot indica que l'amnistia no quedarà resolta judicialment abans de l'estiu.

L'amnistia resta pendent de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte els recursos presentats per diversos tribunals de l'Estat espanyol en forma de consultes prejudicials. Procediment que ha congelat l'aplicació de la llei d'amnistia a l'espera de la resposta judicial europea. El problema és que els darrers terminis amb què treballava el Tribunal de Luxemburg amb s'han retardat i això té una repercussió directa en la dilació del procediment fins arribar al Tribunal Constitucional que ha de dirimir els recursos d'empara presentats pels dirigents independentistes.

Sense oblidar que sempre queda la incògnita de què farà el Tribunal Suprem, que fins ara ha boicotejat l'aplicació de l'amnistia, fins i tot en cas d'una resolució positiva per als dirigents independentistes. La qual cosa manté enlaire el futur de dues figures claus de la política catalana, i per derivada de la política estatal com són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I a la vegada complica les estratègies polítiques i electorals de Junts i d'Esquerra.

El Suprem podria continuar negant-se a aplicar l'amnistia i intentar dilatar la situació amb una nova petició d'aclariments davant els tribunals europeus. Tot i que segons l’advocat de Carles Puigdemont i d'altres dirigents independentistes, Gonzalo Boye, “la jurisprudència del TJUE impedeix una nova prejudicial del Suprem un cop el TJUE es pronunciï sobre les actuals perquè està establert en aquest tribunal que no s'admetran més prejudicials sobre allò que és clar o allò que el propi tribunal ja ha aclarit”. “No té cap sentit que estiguem un any amb múltiples prejudicials de diverses instàncies jurisdiccionals espanyoles sobre la mateixa llei i que , després de la sentència favorable del Constitucional per a la llei d'amnistia, el Suprem es despengi amb una altra prejudicial davant el TJUE”, després d'una sentència possiblement favorable del mateix tribunal, afegeix l’advocat.

Senyals positius, però amb incògnites

El dictamen de l'advocat general del TJUE a principis de novembre va ser llegit com un senyal positiu per part de l'independentisme i d'aquells que havien elaborat i aprovat l'amnistia, PSOE, ERC i Junts amb la col·laboració de la resta de forces de la majoria d'investidura de Pedro Sánchez. L'advocat, en la major part, va donar per vàlids els arguments que es van presentar en el seu moment a favor de la legalitat de la llei d'amnistia. 

El següent pas, i més esperat, és el de la sentència definitiva del tribunal europeu envers la totalitat de la llei, cosa que estava prevista que succeís al llarg de la primavera. Finalment, però, no serà així, ja que el mateix tribunal ha anunciat que s'endarrerirà en la seva conclusió. En cas de sentència favorable per a l'amnistia, el següent pas per a la seva aplicació seria el del Tribunal Suprem, que l'hauria d'aplicar. I en cas que no ho fes, cosa que sembla plausible, el Constitucional podria intervenir amb la resolució dels recursos d'empara dels afectats, i això suposaria un xoc entre poders mai vist.

Més enllà de les vicissituds judicials, el fet que l'amnistia encara no hagi pogut ser aplicada als líders independentistes imputats o processats, continua condicionat els moviments estratègics i polítics de forces polítiques clau en l'àmbit de Catalunya però també a nivell estatal on son decisives per a la governabilitat. Junts, per una banda, té a Carles Puigdemont, el seu líder, a l'exili sense poder retornar a Catalunya a risc d'una detenció. La qual cosa dificulta pilotar el partit que presideix enmig de les turbulències que provoca una demoscòpia desfavorable per l'ascens d'Aliança Catalana. Però a part de l'element intern, que és clau per enfrontar les eleccions municipals de l'any que ve, també condiciona altres carpetes: la relació amb el PSOE és una, i de manera clara.

Els juntaires van trencar relacions amb el Govern espanyol ara ja fa uns mesos. L'interlocutor amb Puigdemont era Santos Cerdán, però la seva dimissió i posterior empresonament pels presumptes casos de corrupció va afectar les negociacions entre el PSOE i Junts que es desenvolupaven a Suïssa. A això se li sumen els incompliments que Junts denuncia del PSOE en matèria de llengua, respecte a les competències en immigració o a la publicació de les balances fiscals. Fonts de Junts admeten que si Puigdemont estigués a Catalunya, la interlocució seria molt més fluida i, amb aquesta, també la capacitat d'arribar a acords. A banda que el fet que Puigdemont continuï a Waterloo també condiciona les relacions amb el PSOE perquè manté tensionat el conflicte polític derivat del referèndum d'autodeterminació del 2017. 

L'absència de Puigdemont força a Junts a mantenir una posició alta en decibels polítics, per mantenir la confrontació i visualitzar la persecució judicial contra l'expresident de la Generalitat, i dificulta poder parlar amb els socialistes a qui des de Junts responsabilitzen de la situació, tot i haver donat suport a la llei d'amnistia. 

A més, pels postconvergents és vital aconseguir la tornada de Puigdemont, perquè els permetria trencar amarres amb el cicle del procés, per centrar-se en els problemes que té el país en l'actualitat. Tot i això, tenen clar que mentre l'expresident de la Generalitat no torni, no poden passar plana, ni buscar un relleu a Puigdemont. "És el nostre millor actiu i si el deixem fora de l’equació donem una mala lliçó pel futur", comenten. "Hem de demostrar que amb força i negociació política se surt de la repressió i es fa que l'Estat retrocedeixi", afegeixen. Però són conscients que aquest element no va compassat amb el sentir de la ciutadania que està més centrada en problemàtiques com l'accés a l'habitatge o la seguretat que en la independència.

D'altra banda, pel que fa a Junts, una altra carpeta molt important que ja s'hagués pogut tancar amb la tornada de Puigdemont és la de l'alcaldable per a Barcelona. Cada dia que passa hi ha més personalitats que s'atreveixen a fer el pas davant de la impassibilitat del partit, que no s'ha pronunciat de manera pública sobre qui, el què ni el com. L'advocat i exdiputat Jaume Alonso-Cuevillas s'ha postulat com a candidat al diari local Tot Barcelona, i s'espera que destacades figures de l'agrupació barcelonina com Maria Elena Fort o Glòria Freixa també es pronunciïn, a banda de Jordi Martí Galbis, possible candidat a la successió de Xavier Trias. 

La idea de la direcció era clara: amb l’arribada de Puigdemont, l'expresident proclamaria de manera pública a Josep Rius com a candidat, ja que és el seu home de confiança a l'Ajuntament de Barcelona. La tornada de Puigdemont, aprofitant l'embranzida mediàtica del moment, hauria estat un moment clau. Però el retard de l'amnistia ha impedit aquesta operació i el temps comença a ser crucial de cara a les eleccions municipals. Ara, hi ha sarau dins del partit per ser candidat o candidata, i tot i que la direcció es declini per Rius, el procés de primàries sembla imparable i una derrota de l'alcaldable de Puigdemont debilitaria la figura del president del partit.

Pel que fa a Esquerra Republicana, per la seva banda, també mira de reüll el que decideixin els tribunals. Oriol Junqueras, el president del partit, aspira a poder presentar-se a les eleccions al Parlament del 2028 - si no s'avancen -, tal i com ja va confirmar en una conferència. La teoria diu que l'amnistia hauria d'arribar a temps, però sovint les previsions, per molt prudents que hagin estat, no s'han complert. Tot i que a Calàbria aquesta incomoditat té un impacte clarament menor que a la seu de Junts, és un element que es manté de teló de fons. De fet, era una pregunta que corria en alguns cercles del partit els dies que s'especulava amb un possible avançament electoral dels socialistes quan els republicans es van negar a votar els pressupostos. Qui seria el candidat? Es preguntaven alguns, sent conscients que era un escenari llunyà.

Tot i això, la coordinació política amb el PSOE no s'ha vist afectada, ja que l'estratègia dels republicans és molt diferent a la de Junts. Junqueras pot exercir les seves funcions al capdavant del partit i té una interlocució fluida, no exempta de topades, amb els socialistes.

En definitiva, gairebé deu anys després del referèndum de l'1 d'octubre, el futur polític dels líders del procés continua en l'aire. Tot i que s'han fet passes clares en l'àmbit antirepressiu i en la desescalada del conflicte, el fet que l'expresident continuï a l'exili i que Oriol Junqueras no es pugui presentar a unes eleccions - o no pugui donar classes a la universitat - està encallant l'evolució discursiva dels actors polítics. Amb tot, s'espera que al llarg del darrer trimestre de l'any arribi la solució definitiva respecte a la llei d'amnistia, tot i que sempre amb l'escepticisme que desperta en l'independentisme les decisions que puguin prendre el Suprem i del Constitucional després de la resolució de la justícia europea.