De reivindicació social a llei: neix el centre públic que investigarà les vulneracions de drets humans i ambientals de les empreses que operen a Catalunya

Fita històrica per les entitats de defensa dels drets humans. Després de 10 anys de negociacions, el Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, un organisme públic que tindrà la missió de "prevenir, investigar, avaluar i supervisar" les actuacions de les empreses que operen a Catalunya en matèria de drets humans i medi ambient. La iniciativa ha tirat endavant amb els vots favorables del PSC, ERC, els Comuns i la CUP, mentre que Junts s’ha abstingut. PP, Vox i Aliança Catalana hi han votat en contra.

El nou centre es constituirà com una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i comptarà amb una junta de govern de nou membres, una direcció i un consell assessor format per disset vocals. Per al Grup Català d’Empresa i Drets Humans, impulsor de la iniciativa, l'aprovació d'aquest centre, que té el suport de més de 8.000 entitats catalanes, estatals i internacionals, representa la culminació d'una "reivindicació històrica" i, alhora, una victòria col·lectiva.

Una de les seves portaveus, Júlia Martí, destaca en declaracions a Públic que el nou organisme serà "independent i podrà investigar casos, emetre informes i proposar mesures per garantir que les empreses que operen a Catalunya respectin els drets humans i el medi ambient aquí i arreu". Penjarà del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior.

Més enllà del territori català

Martí subratlla que una de les principals novetats és que el centre podrà analitzar l'activitat empresarial més enllà del territori català. "Està pensat per poder investigar què fan les empreses que operen a Catalunya en tota la cadena de valor, és a dir, totes les seves filials i proveïdores", explica. Això significa que l’actuació de les companyies podrà ser examinada també quan els possibles impactes es produeixin a l'estranger.

La creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans posa punt final a un procés legislatiu llarg i complex. Segons Martí, la iniciativa ha hagut de superar nombrosos obstacles des que es va començar a redactar. "Primer calia convèncer de la necessitat de crear un centre així i veure quines podien ser les funcions dins del marc competencial de Catalunya", recorda. A aquestes dificultats s'hi van afegir circumstàncies polítiques, com la convocatòria anticipada d'eleccions durant el govern de Pere Aragonès quan la norma estava a punt de ser aprovada.

Malgrat els retards, la portaveu considera que sempre hi ha hagut una majoria parlamentària favorable al projecte. Martí també apunta que el caràcter innovador del projecte ha obligat a desenvolupar una intensa tasca pedagògica i jurídica per acabar definint el text legal.

Multes per aquelles empreses que no col·laborin

La llei fixa ara un calendari per desplegar el nou organisme. En un termini màxim de sis mesos s’haurà de constituir el consell assessor, que serà l'encarregat de nomenar la junta de govern. Segons Martí, aquest model de governança s'ha dissenyat expressament "perquè es garanteixi aquesta independència", un element que les entitats impulsores consideraven imprescindible perquè el centre pugui actuar amb credibilitat.

Un cop estigui plenament operatiu, el centre podrà investigar denúncies presentades per persones físiques o jurídiques amb interès legítim sobre possibles vulneracions de drets humans o ambientals. També podrà elaborar informes, formular recomanacions i impulsar noves polítiques públiques. A més, la llei estableix la possibilitat d'imposar multes de fins a 50.000 euros a aquelles empreses que no col·laborin amb els requeriments d'informació del centre o ho facin de manera insuficient.

Durant la tramitació parlamentària, el text va haver d'adaptar-se a diverses observacions del Consell de Garanties Estatutàries, especialment pel que fa al règim sancionador. Finalment, la llei només permet sancionar la manca de col·laboració de les empreses amb el centre, però no les presumptes vulneracions de drets humans. Martí admet que aquesta era una de les aspiracions de les entitats impulsores. "Nosaltres volíem que tingués aquesta funció i no la podrà tenir. Per això diem que és un primer pas", reconeix.

Tot i que la falta de competències impedeix a la Generalitat crear un organisme amb capacitat sancionadora sobre les vulneracions mateixes dels drets humans, Martí defensa el caràcter "pioner" i "públic" d'aquest centre i que els informes que elabori podran esdevenir una eina de pes en eventuals processos judicials posteriors.

La portaveu insisteix que el nou organisme no neix amb la voluntat de perseguir les empreses, sinó de garantir transparència i responsabilitat. "No és una llei feta per atacar les empreses catalanes, sinó per poder fer que realment hi hagi una transparència i una garantia que no s’estiguin vulnerant drets humans", afirma.

Entre els casos que podrien arribar a ser objecte d’investigació, Martí cita vulneracions especialment greus vinculades a grans projectes extractius o energètics, com és el cas d’Israel Chemical Limited (ICL), que es dedica a l'extracció de sal a la comarca del Bages. També es refereix a empreses sobre les quals existeixen denúncies internacionals relacionades amb conflictes armats, sempre que desenvolupin activitat econòmica a Catalunya. 

De fet, la web AlertaDH.org ja recull prop de 30 casos de vulneracions comeses per empreses transnacionals amb seu o activitat a Catalunya, en països com Mèxic, Guatemala, Colòmbia, Palestina o Bangladesh.

De cara al futur, les organitzacions esperen que la feina del centre acabi influint també en la contractació pública. Tot i que la llei encara no ho preveu, Martí confia que els informes elaborats pel nou organisme puguin servir perquè les administracions incorporin criteris més exigents de responsabilitat empresarial. "Esperem que aquests informes puguin ser utilitzats per establir quines empreses poden entrar en una licitació o no", apunta.

Un cop contra la tendència a la desregulació 

Per al Grup Català d'Empresa i Drets Humans, la transcendència de la nova institució va més enllà de Catalunya. Martí defensa que el model català contrasta amb la tendència actual de desregulació o d'autoregulació. "Aconseguir que hi hagi un centre públic que investigui, i no delegar aquesta investigació a les mateixes empreses o a consultores privades, en un context de desregulació i mentre Europa tendeix a l'autoregulació, és una de les coses que realment és més pionera", sosté.

La portaveu atribueix l'aprovació de la llei a la mobilització i pressió de la societat civil. Més de 8.000 organitzacions -entre les quals la Federació d'Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, Observatori DESC i OXFAM- han donat suport a la iniciativa durant tots aquests anys. Convençuda que el model català pot ser una referència internacional, conclou que "serà un exemple per a organitzacions i normatives d’altres països".