A qui ha influït Zapatero? La gran incògnita que sobrevola la investigació del jutge Calama contra l'expresident

L'acte del jutge José Luis Calama, conegut aquest dimarts, pel qual imputa l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero pels presumptes delictes de tràfic d'influències, organització criminal i falsedat documental, emmalalteix d'una resposta per a una incògnita fonamental: "com va influenciar presumptament Zapatero perquè finalment el Consell de Ministres i la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) prenguessin la decisió de concedir l'ajuda pública a l'aerolínia Plus Ultra per reflotar-la durant la crisi produïda per la pandèmia, al març de 2021?"

El jutge de l'Audiència Nacional imputa a Zapatero un delicte de tràfic d'influències contingut entre els articles 428 i 430 del Codi Penal. El primer es refereix a quan qui exerceix la seva influència és un funcionari sobre un altre; el 429, quan ho fa un particular sobre un funcionari o autoritat pública; i el 430 es refereix a la dàdiva que demana qui ha influït en un funcionari. Aquest delicte implica que la influència exercida ha de ser per aconseguir una resolució administrativa que generarà un benefici econòmic directe o indirecte.

En aquest cas, la resolució administrativa es referia al rescat públic de Plus Ultra, però sobre quin funcionari o sobre quina autoritat va influir presumptament Zapatero? Aquesta qüestió no apareix en l'acte de Calama, segons observen diversos juristes consultats per Público.

"No apareix cap indagació en l'operació de la SEPI que va autoritzar la concessió de diners públics a Plus Ultra", diu Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional. "Calama considera Zapatero com el cap d'una xarxa d'influències però no exposa ni indiciàriament com ha influït en el rescat, amb qui va parlar", afegeix.

"Com a document jurídic, l'acte de Calama és dolent —aprofundeix Pérez Royo—. El magistrat ha partit de la presumpció de culpabilitat i no de la d'innocència", en referència al principi que ha de regir en tota investigació penal fins que en un judici es pugui desvirtuar amb proves, arribat el cas. El veterà catedràtic considera que l'acte arrenca "amb una expressió de culpabilitat, situant Zapatero a la cúspide d'una trama d'influències i, a partir d'aquí, comença a buscar més indicis, quan és el contrari del que s'ha de fer".

Per la seva banda, Manuel Cancio, catedràtic de Dret Penal a la Universidad Autónoma de Madrid, considera que l'acte de Calama conté fonamentacions vàlides per al moment inicial del procés penal. "S'ha de demostrar que Zapatero va fer valer la seva influència per aconseguir el rescat i que va cobrar per això. Els missatges confiscats que assenyalen Zapatero no són suficients per imputar-lo", adverteix.

En aquest sentit, incideix que els diners que el jutge diu que va cobrar l'expresident de l'empresa Análisis Relevante, i que el mateix Zapatero reconeix, "és un indici vàlid per a la imputació per un delicte de tràfic d'influències".

Pagaments com a consultor

En aquest sentit, Zapatero reconeix pagaments d'uns 70.000 euros l'any procedents d'Análisis Relevante, SL. en concepte de pagament per informes de geopolítica que hauria realitzat com a consultor. Es tracta de l'empresa del seu amic Julio Martínez. Aquest, també estava contractat per Plus Ultra com a assessor. L'acte de Calama fixa pagaments a Zapatero des d'aquesta mercantil de 490.780 euros des de la seva fundació, al febrer de 2020, la qual cosa coincidiria amb una mitjana d'uns 70.000 euros anuals en aquests sis últims anys que reconeix Zapatero.

José Luis Rodríguez Zapatero va assegurar a la comissió d'investigació del Senat sobre el cas Koldo que els informes que va realitzar per a l'empresa Análisis Relevante "no tenen absolutament res a veure amb Plus Ultra".

El catedràtic Cancio explica que perquè concorri el delicte de tràfic d'influències s'ha de demostrar que es va exercir aquesta influència però "ho pot haver fet Julio Martínez en nom de Zapatero".

"Encara que no aparegués, per exemple, un àudio de Zapatero instant Julio Martínez que parlés amb algú de la SEPI, o amb algú d'un ministeri o amb un membre del Govern perquè consideressin donar-li el rescat a Plus Ultra, si es pot demostrar que Julio Martínez ho va fer i si es pot demostrar el vincle d'aquest amb Zapatero com el seu emissari, estaria justificada la imputació de l'expresident", diu Cancio.

Reunió amb Escrivà

L'acte del jutge Calama recull que es va trobar al mòbil de Koldo García, exassessor del Ministeri de Transports durant la pandèmia, referències a una reunió entre Zapatero i el llavors ministre d'Inclusió i Seguretat Social José Luis Escrivá, el 7 de setembre de 2020. Es tracta d'un missatge que li va enviar el director de la Unitat d'Emergències, Coordinació i Gestió de Crisi del Ministeri de Transports: "Està Zapatero reunit ara mateix amb el ministre d'Inclusió i Seguretat Social al Ministeri de Treball". També figura en la mateixa anàlisi del dispositiu de Koldo que es va celebrar un dinar entre Zapatero i el llavors ministre de Transports, José Luis Ábalos, segons consta en l'acte.

La reunió es va celebrar mentre es tramitava l'expedient de Plus Ultra per accedir al Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (FASEE) que el Govern va autoritzar per ajudar les empreses estratègiques a solucionar la crisi econòmica ocasionada per la covid. L'aerolínia va presentar la seva sol·licitud l'1 de setembre. Un dels requisits per optar a l'ajuda era no tenir deutes amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), però Plus Ultra arrossegava un deute i ajornaments per solucionar-lo. Finalment, va aconseguir el 5 d'octubre de la TGSS un nou ajornament d'aquests deutes, que ascendien a 451.954 euros.

Les converses de la trama

L'acte del jutge Calama recull converses confiscades dels telèfons i ordinadors dels responsables de Plus Ultra i de Julio Martínez, tots ells investigats en la causa, que assenyalen Zapatero. Alguns missatges parlen d'una reunió de dirigents de l'aerolínia al Ministeri de Transports, el 22 de juliol de 2020, "a la qual assisteixen alts càrrecs del ministeri". Al novembre d'aquest any parlen en els seus missatges d'"una reunió 'clandestina' amb un contacte de la SEPI".

L'acte judicial indica que "durant la tramitació de l'expedient, se succeeixen reiterades referències a la necessitat de 'pressió' o 'empentes', com quan Roberto Roselli [un dels directius de l'aerolínia] expressa la seva preocupació perquè l'expedient porti quinze dies 'damunt de la taula' sense moure's i planteja un 'toc tècnic des de dalt' o que 'Zapatero parli amb algú a la SEPI'".

As a la màniga

Un altre dels juristes consultats per Público, José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, indica respecte al jutge Calama que "o és un magistrat a qui li agradi exhibir-se o guarda un as a la màniga". "Que digui que Zapatero va donar instruccions per constituir una societat offshore tan a la lleugera és arriscat". Es refereix el jurista al fet que una afirmació "tan seriosa" continguda en un acte d'imputació "ha d'anar acompanyada de suport, que en l'acte no es veu".

Per al penalista Eloi Castellarnau, l'acte de Calama pateix de "falta de concreció" respecte a Zapatero, en el sentit que les acusacions sobre tràfic d'influències "estan agafades amb pinces i difícilment prosperaran", aventura.

Aquest advocat considera que "és difícil sempre imputar per tercers de referència. Jo puc dir que sóc amic del rei, però al final cal provar les acusacions". Per Castellarnau, "no està acreditat en l'acte que tots els diners que ha rebut Zapatero, i es parla de dos milions d'euros, siguin per tràfic d'influències", sosté el lletrat català.

En un moment donat, prossegueix l'acte, Rodolfo Reyes, propietari majoritari de Plus Ultra, va preguntar a Roberto Roselli "com van les gestions de Zapatero amb el Banco Santander (en relació amb l'obtenció d'un crèdit ICO) i Rodolfo Reyes diu que s'estan movent".