'Públic' emetrà en directe l'acte de Gabriel Rufián, Irene Montero i Xavier Domènech des de Barcelona

L'esquerra segueix movent-se. Propera parada: Barcelona, amb Gabriel Rufián i Irene Montero. Aquest dijous, 9 d'abril, Públic retransmetrà en directe la trobada entre el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés i l'eurodiputada i candidata a les generals de Podem. L'acte, que se celebrarà a les 18.30 hores al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, sota la moderació de l'exdiputat i historiador Xavi Domènech, segueix l'estela del que van protagonitzar, el passat mes de febrer a Madrid, el polític independentista i Emilio Delgado, portaveu adjunt de Más Madrid a l'Assemblea regional. Què s'ha de fer? (Què fer?) Aquesta és la pregunta que corona la trobada, en què s'aprofundirà en el debat sobre el futur de les esquerres. Amb l'espiell posat en les pròximes eleccions generals de 2027.

Això sí, no hi haurà tàndem electoral Rufián-Montero. Almenys de moment. Així ho han desmentit una vegada i una altra tant des d'ERC com des de l'entorn més proper al polític català. Menys contundents són a Podem. "A mi fer equip amb Gabriel Rufián em sembla una molt bona idea", traslladava hores després de l'anunci de la trobada la mateixa Montero, en una entrevista concedida al programa Mañaneros 360. "En aquest acte conversarem i, sobretot, hem de donar-li certeses a la gent d'esquerres", explicava, en la mateixa entrevista, la també secretària política de Podem. Sobre el que no s'han pronunciat públicament els morats és sobre la proposta electoral que lliscava a Madrid Rufián per maximitzar els resultats electorals de l'esquerra: acords estratègics província a província per beneficiar la llista més votada.

Fonts properes al polític independentista expliquen, en conversa amb Públic, que va ser Montero qui va posar sobre la taula la possibilitat d'organitzar un acte conjunt. Rufián, amplien, mai s'ha negat a participar en trobades amb altres referents de l'espai. Menys encara quan comparteix sintonia personal i ideològica amb ells, com és el cas de Montero i Domènech. Sobre l'escenari triat per celebrar el debat, aquestes veus detallen que va ser la mateixa universitat la que es va oferir a acollir l'acte. L'aforament, segueixen comptant, s'ha ampliat en els últims dies, habilitant un streaming en una sala contigua. El que neguen, en qualsevol cas, és que la trobada s'enquadri en una gira del català per Espanya.

L'expectació és alta. Si alguna cosa va demostrar l'acte amb Delgado, raonen les mateixes fonts, és que hi ha brases: "La gent vol que fem alguna cosa". La trobada amb Montero assenyala en la mateixa direcció. No en va les entrades es van esgotar en tot just 15 minuts. Si tot això serveix per generar il·lusió, perquè l'esquerra "mesetària" s'organitzi i es forgin aliances com la d'Andalusia, conclouen des de l'entorn de Rufián, "benvingut sigui". D'antuvi, a la trobada d'aquest dijous acudiran representants de l'executiva d'ERC, a més d'algun diputat del Parlament de Catalunya i una delegació de Comuns.

L'acte entre Rufián i Montero arriba en ple procés de reconfiguració de les esquerres. Ja al febrer, pocs dies després de la conversa a la Galileo Galilei, els partits de Sumar al Govern —Izquierda Unida, Más Madrid, Comuns i Movimento Sumar— celebraven la posada de llarg del seu propi projecte, en el qual porten immersos des de finals d'estiu. Una nova aliança d'esquerres que es proposen portar per tot Espanya, en una gira que recala el proper 19 d'abril a Sevilla. La data i la ubicació no són baladí.

La nova coalició es trasllada a terres andaluses per bolcar-se, en plena precampanya, amb la candidatura del coordinador federal Izquierda Unida (IU), Antonio Maíllo al capdavant de Por Andalucía. La llista que integren fins a set forces de l'esquerra andalusa —la pròpia IU, Movimiento Sumar, Iniciativa del Pueblo Andaluz, Alternativa Republicana, Partido Verde, Alianza Verde y Podem— ha estat la protagonista dels últims dies, després que divendres passat els morats se sumessin a la coalició a escasses hores del tancament de candidatures.

L'acord entre Podem i la coalició que lidera Maíllo no s'ha lliurat de les crítiques, sobretot entre les files morades. Els d'Ione Belarra ocuparan finalment el primer lloc per Jaén i el segon per Sevilla, dues posicions que no tenen assegurada butaca al Parlament andalús. Tampoc el seu candidat, elegit en primàries, té assegurada la seva participació en les llistes. "Per descomptat, l'acord molt generós amb Podem no és", valorava aquest dilluns a RNE l'exdirigent de Podem, Pablo Iglesias. Un comentari que encenia la metxa en xarxes socials, traient a flotació, un cop més, les tensions a l'arena estatal entre IU i els morats. Mentrestant, la direcció de Podem a Madrid ha tancat files. Aquest dilluns, els morats suspenien la roda protocol·lària del partit. Tampoc Belarra ha comparegut a la ronda de portaveus al Congrés.

Per la seva banda, i a gairebé un mes del començament de la campanya electoral, el proper 2 de maig, la resta de partits de Por Andalucía eviten contribuir al "soroll". Amb un únic objectiu en ment, "desallotjar Moreno Bonilla de Sant Telmo". Aquest dimarts, Maíllo rebaixava les declaracions de l'expolític morat, assegurant que no està pendent "de tot el que es diu en les tertúlies radiofòniques". La construcció de Por Andalucía, es limitava a comentar el coordinador d'IU, ha estat un procés "totalment democràtic, de consens i unanimitat" que ha generat "molta alegria, entusiasme i il·lusió" tant en la societat andalusa com en l'espai polític de l'esquerra.

Andalusia és la quarta parada d'un cicle electoral que inaugurava, el passat mes de desembre, Extremadura, precisament pel camí de la unitat. Una única papereta aconseguia aglutinar totes les forces a l'esquerra del PSOE en terres extremenyes: Unides per Extremadura. La coalició que encapçala la coordinadora autonòmica de Podem, Irene de Miguel, aconseguia el millor resultat històric de l'esquerra alternativa a la regió, escalant fins als set seients.

A Aragó i Castella i Lleó, les següents parades del recorregut electoral, les esquerres apostaven, en canvi, per la fragmentació. Amb tres i dues llistes respectivament. Una fórmula que penalitzava, sense miraments, les esquerres de vocació estatal. El tàndem IU-Sumar aconseguia salvar els mobles a Aragó, conservant el seu únic seient en les Corts, però es quedava sense representació en terres de Castella i Lleó. Els morats, per la seva banda, s'emportaven la pitjor part, amb dues desfetes consecutives.