De la "progressivitat i la justícia social" a l'"infern fiscal": així ha canviat el discurs de Junts sobre els impostos

15 de desembre del 2021, ple del Parlament de Catalunya. L'aleshores conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró -dirigent de Junts-, replica el diputat de Vox Antonio Gallego, que ha assegurat que Catalunya "és un infern fiscal", afirmant: "Sap a qui li preocupa la competitivitat fiscal? A països com Barbados, les Bahames, Panamà i potser a la Comunitat de Madrid". Per afegir que "en els estats del benestar occidentals i moderns preocupa la progressivitat, la justícia social i la solidaritat" del sistema fiscal.

15 d'abril del 2026, també ple del Parlament. Junts per Catalunya presenta una proposició de llei que planteja rebaixar l'IRPF i pràcticament suprimir l'impost de Successions. L'encarregat de defensar la proposta -que no tirarà endavant pel rebuig de PSC, ERC, Comuns i la CUP- és Antoni Castellà, diputat i vicepresident del partit, que en la seva intervenció assegura que "els catalans som els campions de pagar impostos" i proclama que "Catalunya és un infern fiscal".

Les dues intervencions a la cambra autonòmica evidencien com ha virat el discurs sobre els impostos de la formació de Carles Puigdemont en menys de quatre anys i mig. D'una certa pulsió socialdemòcrata que el portava a defensar la progressivitat fiscal quan formava part del Govern que presidia Pere Aragonès a emprar l'expressió "infern fiscal", que els darrers anys ha guanyat presència en el debat polític i social impulsat per sectors neoliberals i organitzacions econòmiques, com la patronal Foment del Treball.

Ja fa temps que, seguint una tendència global, l'extrema dreta a l'Estat parla d'"infern fiscal" per defensar unes rebaixes impositives que, per damunt de tot, afavoreixen les rendes altes, de la mateixa manera que també en fa bandera la presidenta de la Comunitat de Madrid i exponent del sector més neoliberal del PP, Isabel Díaz Ayuso.

En el cas de Junts, el partit ha assumit l'expressió des de fa aproximadament un any, seguint un argumentari que a Catalunya empra especialment el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, molt dur amb la política fiscal del Govern. Amb tot, les propostes de Junts no són noves i, per exemple, en el programa per a les eleccions al Parlament del maig del 2024 ja proposava la pràctica supressió de l'impost de successions per als familiars de primer grau i la rebaixa de l'impost de patrimoni, entre d'altres. El que ha canviat els darrers mesos és l'ús d'una expressió que directament qüestiona el pagament de tributs i, per tant, debilita el sosteniment d'un mínim estat del benestar.

El canvi del discurs en impostos s'inscriu en el viratge cap a la dreta de Junts, en plena pugna amb Aliança

Un gir dialèctic que lliga amb el viratge a la dreta de la formació, que també s'evidencia en àmbits com la seguretat o la immigració, apropant-se a un marc discursiu més propi d'una extrema dreta amb la que ja competeix electoralment, tenint en compte la potencial fuita de vots que, segons les enquestes, pateix cap a Aliança Catalana. Alhora, les propostes fiscals de Junts li serveixen per defensar un model clarament diferenciat del que té el Govern de Salvador Illa, que no es planteja rebaixes fiscals generalitzades, ni la supressió de tributs com patrimoni o successions en un context de serveis públics tensionats.

Què ha proposat Junts i quin impacte tindria?

D'entrada, convé ressaltar que malgrat l'expansió de l'ús de l'expressió "infern fiscal", la realitat de les dades constata que la contribució -o pressió- fiscal a Catalunya o al conjunt de l'Estat espanyol es manté uns tres punts per sota de la mitjana de la Unió Europea, com recalcaven fa uns mesos a aquest diari dirigents del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha).

Dit això, en la proposta tombada pel ple del Parlament d'aquesta setmana, Junts defensava rebaixar l'IRPF en el tram autonòmic i la bonificació del 99% de l'impost de successions -és a dir, la pràctica supressió- per a familiars dels grups I i II -pares, fills, cònjuges o nets-, i del 50% per a parents del grup III -germans, tiets, nebots o cunyats-. Unes mesures criticades durant el debat per PSC, ERC, Comuns i CUP, que van argumentar que bàsicament beneficiaven les rendes altes, a banda de negar l'existència d'un "infern fiscal" a Catalunya. De fet, fonts del Departament d'Economia han xifrat en prop de 1.750 milions la pèrdua de recaptació que patiria la Generalitat si s'apliquessin aquestes rebaixes fiscals.

En aquest sentit, l'economista, doctor en Dret tributari i president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Xavier Martínez-Gil, ha reiterat en diverses ocasions a aquest diari que tributs com el de successions i el de patrimoni destaquen per la seva capacitat "redistributiva" i, per tant, són fonamentals per garantir la "justícia tributària".  

En declaracions a Públic, reiterava que l'impost de successions "contribueix a fer efectiva una redistribució més justa de la riquesa". I afegia la següent reflexió: "Quan es parteix de posicions desiguals mai es pot donar la igualtat. No estem dient que quan una persona mor tot passi a l'Estat, però hem de tenir clar que no tothom parteix de la mateixa situació. Per exemple, si algú té molts immobles, els seus descendents partiran d'un avantatge brutal respecte a la resta". No es poden menystenir els ingressos que aporta aquest tribut a les arques catalanes, que s'han doblat des del 2020, arran de l'acord pressupostari del Govern -integrat en aquell moment per Junts i ERC- i els Comuns per suprimir-ne algunes de les bonificacions fiscals. Si el 2020, la recaptació de l'impost va situar-se en 596,5 milions, l'any passat ja va elevar-se a 1.161,9.

Pel que fa a patrimoni -que en el seu programa electoral de 2024 Junts també volia reduir- l'economista i doctor en Dret Tributari subratllava que "és un impost que afecta la classe alta, el paga gent que té uns determinats recursos". I recalcava que "hi ha una cosa que es diu justícia tributària i que implica que qui més té, més paga i equiparar a tothom a no pagar res és una injustícia fiscal". Segons les dades de l'Agència Tributària estatal corresponents a la liquidació del 2022, aquell any el van pagar 84.867 catalans, poc més de l'1% de la població, que acumulen un patrimoni mitjà superior als 2,7 milions. La recaptació va ser de 835,5 milions l'any passat, gairebé el doble més que deu anys enrere.

Els darrers anys, la Generalitat ha doblat el que recapta pels impostos de sucessions i patrimoni

El paper de Foment

La ruptura del Govern format per ERC i Junts, amb la sortida dels segons l'octubre del 2022, va suposar un punt d'inflexió en les propostes fiscals dels postconvergents, que des d'aleshores han accentuat la seva insistència per reclamar rebaixes d'impostos -de marcat caràcter redistributiu-. De fet, la seva pretensió de suprimir de facto successions ja va impossibilitar un acord de pressupostos el 2024, davant la negativa de l'executiu presidit per Pere Aragonès a tocar-lo.

Ja en aquell moment, Josep Sánchez Llibre, va començar a parlar de Catalunya com un "infern fiscal per a les famílies, els ciutadans i les empreses". Ho va fer arran de la presentació d'un document elaborat per Foment que recollia propostes marcadament neoliberals a nivell d'impostos, setmanes abans de les eleccions al Parlament del maig del 2024. Des d'aleshores, el president de la gran patronal catalana ha insistit en multitud d'ocasions en la idea de Catalunya com a "infern fiscal", un relat que ja feia prèviament Vox i que també han assumit PP i, finalment, Junts.

Així, per exemple, en un acte al Pallars de la primavera de l'any passat, el secretari general dels juntaires, Jordi Turull, va evidenciar el canvi de marc discursiu del partit en aquesta qüestió, en manifestar que en el Govern d'Illa "no hi ha gestió, ni hi ha ambició", mentre que Junts pretén ser una "alternativa", que faci propostes "clares" i defensi les classes mitjanes de l'"infern fiscal que el Govern d'Illa, amb els Comuns, vol aplicar".

Unes paraules que van arribar en un moment en què les enquestes ja detectaven un transvasament de votants de Junts cap a Aliança i que suposaven un nou pas cap a la dreta del partit de Puigdemont, que s'ha accentuat des d'aleshores. Res a veure amb el que a finals de 2021 plantejava Jaume Giró, quan el partit formava part del Govern i li tocava quadrar els comptes públics.