La "prioritat nacional" es converteix en la cola dels acords autonòmics de PP i Vox

El Partit Popular (PP) assumeix com a propi el concepte “prioritat nacional”. Ho fa en públic, amb els acords d'Extremadura i Aragó, i també en privat. Fonts de Génova, tal com han explicat a aquest mitjà, no rebutgen la terminologia ni consideren que estigui allunyada dels seus principis, encara que sí deixen lliscar que Vox està volent-la "exhibir amb tota intensitat" en contraposició a posicions com la de María Guardiola, que ni tan sols la va incloure en el seu discurs d'investidura. Està per veure si ho farà l'aragonès Jorge Azcón, després d'haver segellat aquest dimecres el seu propi pacte amb la ultradreta.

El cert és que el PP ha fet equilibris en els últims dies i hores. Una mena de sandvitx. La setmana passada va acabar amb els populars extremenys signant un acord amb Vox que incloïa la "prioritat nacional" en l'accés als serveis socials. Aquest dimarts a mitja tarda, els d'Alberto Núñez Feijóo rebutjaven al Congrés una moció de Vox que defensava aquest principi i que incloïa, a més, altres punts. Poques hores després, saltava la notícia a Aragó: PP i Vox assolien també en terres de l'Ebre un acord en què la política social es fonamenta —sorpresa— en la “prioritat nacional”.

Les fonts de l'entorn de Feijóo consultades són cristal·lines. El PP no té res en contra d'aquest concepte com a "principi d'inspiració" i el seu vot en contra a la moció de Vox aquest dimecres té a veure amb el fet que "Vox volia que arribéssim més enllà del signat a Extremadura i Aragó". En aquest text que s'ha votat al Congrés —que el PP ha demanat votar per punts, cosa a la qual Vox no ha accedit—, els ultradretans proposaven, per exemple, "repatriar tots els immigrants que es trobin de forma il·legal a la nostra nació".

Dues coses són clares. Una és que el PP defensa sense manies el principi de "prioritat nacional". Una altra és que cada un dels dos partits firmants parla d'ell des d'una perspectiva diferent. Els populars, com un "principi d'inspiració". Vox, com "el punt de partida" —en paraules d'Óscar Fernández en la investidura de Guardiola— per assolir "una meta". La meta, també ho ha dit, es resumeix en una frase: "Nosaltres, primer; el que és nostre primer". O en una altra: "Els espanyols, primer".

És una perspectiva xenòfoba que el PP nega que estigui en els acords, encara que els dos textos parlen sense embuts de "prioritat nacional". Les fonts que ha consultat Público eviten prendre com a pròpies aquestes paraules de Fernández.

Pacte PP-Vox a Aragó

En molts dels seus punts, els acords d'Extremadura i Aragó són molt semblants, encara que hi ha algunes diferències. No en el camp de les migracions. Aquí són un calc. Els pilars de càrrega són els mateixos: absolut rebuig a la política migratòria del Govern; oposició "per tots els mitjans legals, jurídics i polítics" a l'acollida de nens, nenes i adolescents no acompanyats i el compromís de treballar pel retorn als seus països d'origen; "ni una plaça més" per a l'acollida; supressió de les oenagés que treballin per atraure "immigració il·legal"; enduriment de la "disciplina" als centres de menors o la prohibició del burca i el nicab als espais públics.

El pacte també conté moltes mesures de foment de la natalitat com deduccions fiscals per naixement o adopció de fills. En matèria de seguretat, PP i Vox situen l'okupació com un dels principals problemes d'Aragó i anuncien, d'altra banda, més inversió en les policies locals. En el document, que s'ha enviat als periodistes minuts abans de les 20 hores d'aquest dimecres, també hi ha un apartat sobre habitatge. Destaquen dos punts. Un, la construcció de 4.000 pisos en els pròxims quatre anys. Un altre, com no podria ser d'una altra manera, la "prioritat nacional" per accedir-hi i, en general, a tota l'habitatge protegit.

Una part central de la vida i l'economia aragoneses l'ocupa el sector primari. L'acord blinda el regadiu, es compromet de nou amb la tan anunciada lluita contra l'Agenda 2030, fa una defensa enardida de la caça —a la qual premia llevant-li el 80% de la taxa per serveis d'expedició de llicències i permisos— i estableix les bases per a una col·laboració públic-privada més ferma en la gestió forestal.

En l'àmbit de l'economia i la indústria, PP i Vox enforteixen el compromís d'Aragó amb els polèmics centres de dades, que són controvertits per la quantitat d'aigua i energia que necessiten; i, entre altres coses, inclouen polítiques per al foment dels treballadors autònoms.

Moltes mesures també en l'apartat de l'educació i la universitat. Destaquen la inclusió en els plans d'estudis dels estudiants de la Història del Terrorisme a Espanya o la supressió del Programa per a l'Ensenyament de Llengua Àrab i Cultura Marroquina, a més de la "implantació progressiva del batxillerat concertat". També es treballarà per la gratuïtat de l'escolarització dels zero als tres anys.

A nivell sanitari, s'incrementarà el pressupost, es tractaran d'escurçar els temps d'espera de les llistes quirúrgiques o s'obriran nous centres sanitaris. També s'especifica que el govern d'Aragó treballarà sempre tenint en compte el que anomenen "una perspectiva de família". Jorge Azcón i Alejandro Nolasco no s'han oblidat tampoc del català i han pactat la supressió de l'Institut Aragonès del Català i la reforma de la llei del Patrimoni Cultural Aragonès per "alliberar Aragó de la imposició del català".

En termes de repartiment de carteres, Vox assumirà la Conselleria de Serveis Socials i Família, la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Alimentació i la Conselleria de Medi Ambient i Turisme, a més de la vicepresidència primera del govern i la vicepresidència primera de les Corts. I al contrari del que va ocórrer en l'acord de 2023, en aquest cas serà Vox qui triï un dels dos senadors d'assignació autonòmica i no el PP. L'elecció de l'altre senador correspon al PSOE.

El PP ensenya la poteta

Encara que des del PP insisteixen que cap dels punts signats amb Vox va en contra dels seus principis, la veritat és que la formació que lidera Santiago Abascal ha aconseguit que els populars vagin més lluny que mai en molts camps. De moment, sembla que el pacte a Castella i Lleó es farà encara esperar, però resulta impossible no veure en cadascun dels acords autonòmics un preludi del que pot ser un gran acord estatal en cas que, en les pròximes eleccions, que haurien de celebrar-se el 2027, a PP i Vox els donin els números.