El PP es manté estable i Vox frena el seu ascens, però junts tindrien una àmplia majoria absoluta

Els primers mesos de l'any 2026 no han deixat grans novetats a nivell demoscòpic. El bloc format per PP i Vox seguiria amb capacitat suficient per formar govern amb una àmplia majoria absoluta. Les posicions en la classificació dels partits més votats tampoc varien, i la força que lidera Alberto Núñez Feijóo continua sent la més votada. Li segueix el PSOE, que redueix el seu desavantatge amb els populars. El partit de Santiago Abascal segueix clarament consolidat en la tercera posició, encara que s'albira un fre en el seu creixement.

Les dades recollides en l'estudi de Key Data per a Público, elaborat el 23 d'abril, destaquen que el PP tindria un 32,4% dels vots i 139 escons. És una dada molt semblant a la de l'últim estudi publicat per aquest mitjà a finals del passat mes de gener. Llavors els populars obtenien un 32,2% i 137 diputats al Congrés. En les eleccions del 2023, la força que lidera Feijóo va tenir 137 representants a la Cambra Baixa gràcies a un 33,1% dels vots, de manera que les seves expectatives es mantenen en unes xifres molt semblants a les de l'última cita amb les urnes.

Els de Feijóo, en tot cas, frenen la tendència descendent que venien mantenint en les enquestes des de 2023. Al mes de gener el PP va tenir el percentatge més baix, aquest 32,2%, en els sondejos segons els estudis de Key Data des d'abril de 2023, just abans de les últimes eleccions autonòmiques i municipals.

Per la seva banda, el PSOE de Pedro Sánchez tindria, segons aquest estudi, 111 escons gràcies a un 27,5% dels vots. Els socialistes guanyen un punt respecte a l'estudi de gener i pugen 5 escons, ja que l'últim Key Data els va adjudicar 106 diputats i un 26,5% del total dels vots. Aquest era, a més, la seva pitjor dada en les enquestes des dels comicis de juliol de 2023. En aquestes eleccions els de Sánchez van tenir 121 diputats i un 31,7% dels vots. "El PSOE mostra una gran fortalesa", analitza Paz Álvarez, directora tècnica de Key Data, respecte a les dades obtingudes malgrat "set anys durs de Govern".

Per Álvarez, el sistema de partits a Espanya "continua sent un bipartidisme molt imperfecte". La directora tècnica de Key Data apunta que els dos grans partits que han liderat els governs del sistema democràtic nascut de la Constitució de 1978 segueixen sent les opcions preferides pels electors. Set de cada deu opten pel PP o el PSOE, encara que per formar govern solen necessitar del suport d'altres partits d'àmbit estatal o nacionalistes.

Mentrestant, Vox tindria un total de 60 escons gràcies a un 17,7% dels vots. És una xifra inferior a l'obtinguda el passat mes de gener. El partit que lidera Santiago Abascal tenia llavors 63 escons i un 17,9%. "Vox sembla haver detingut el seu creixement, que semblava imparable després de les eleccions extremenyes i aragoneses però que es va alentir en les autonòmiques de Castella i Lleó i en les enquestes publicades recentment", destaca Álvarez.

En 2023 el partit d'extrema dreta va obtenir 33 escons i un 12,4%, per la qual cosa ara estaria prop de duplicar la seva representació parlamentària. El seu millor resultat el va obtenir en les segones eleccions de novembre de 2019, quan va superar el 15% dels vots i va aconseguir 52 escons. "Actualment, els seus resultats en eleccions autonòmiques i en les previsions d'eleccions generals solen estar entre el 17 i el 18% dels vots, cosa que els atorga la clau per formar govern", apunta Álvarez.

PP i Vox sumarien majoria absoluta de forma folgada, amb 199 escons que podrien donar la presidència del Govern a Feijóo. Els dos partits han segellat en les últimes setmanes diferents pactes autonòmics de coalició a Extremadura i Aragó.

Sumar i Podem perden més de mig punt

En quarta posició continua la coalició Sumar. En aquest estudi es queden en els 10 escons i un 6,5%. Les dades indiquen un lleuger retrocés dels socis de coalició del PSOE, que al gener van arribar als 11 diputats i un 7,2% dels vots. Per la seva banda, Podemos tindria 2 escons gràcies a un 3,5%. La força que lidera Ione Belarra retrocedeix també respecte al gener. En aquest estudi les enquestes li donaven 3 escons i un 4,2%.

Són uns resultats molt allunyats dels obtinguts en les eleccions generals de 2023. En aquests comicis les dues formacions es van presentar juntes i van tenir un 12,3% i 31 diputats. "Malgrat perdre poc més del 2% dels vots entre els dos, si concorren separats perdran dos terços dels representants que van aconseguir al juliol de 2023", destaca Álvarez.

Respecte a la resta de partits, ERC mantindria els 7 diputats que va obtenir el 2023 i el seu mateix percentatge, un 1,9%. La força que lidera al Congrés Gabriel Rufián perd un diputat respecte a l'anterior estudi elaborat al gener.

A Catalunya els sondejos reflecteixen un retrocés de Junts. L'estudi de Key Data indica que el partit que lidera Carles Puigdemont perdria fins a dos escons respecte a les eleccions del 2023. Es quedarien en 5 representants al Congrés i un 1,2%. Al gener tenien 6 diputats i aquest descens coincideix amb l'allunyament cada vegada més gran del Govern de Sánchez.

Les forces basques, EH Bildu i PNV, mantindrien els mateixos 6 diputats que van obtenir cadascun en l'anterior estudi de Key Data. En el cas del partit que ara lidera Aitor Esteban suposaria una pujada respecte als 5 escons aconseguits el 2023. El BNG, com porten assenyalant moltes enquestes en els últims temps, arribaria als 2 escons, un més dels que té actualment al Congrés. Se Acabó la Fiesta, la candidatura de l'agitador ultra Alvise Pérez, es quedaria fora del Congrés amb el seu 1,9%, encara que millora en gairebé mig punt els pronòstics de l'anterior estudi, en el qual tenia un 1,5%.

Pel que fa a la transferència de vot entre el 23J de 2023 i la situació actual, l'estudi destaca que hi hauria més de 426.000 antics votants del PSOE que ara optarien pel PP.. El transvasament entre socialistes i extrema dreta és molt menor, amb tot just 182.000 vots. El transvasament més important, però, se segueix produint entre PP i Vox. Hi hauria més de 817.000 antics votants del PP que optarien ara per la ultradreta. Només al voltant de 199.000 seguirien el camí invers.