La porta giratòria de dos exdirectors generals del Joc del PP i PSOE: associats per fer 'lobby' de les empreses d'apostes

Les relacions incestuoses que de vegades sorgeixen entre el sector públic i el privat tenen una de les seves millors manifestacions en les anomenades portes giratòries: alts càrrecs de l'Administració que són contractats per grans empreses per beneficiar-se del seu nom, agenda de contactes i coneixement del sector que supervisaven. Un exemple paradigmàtic és el dels exministres de Defensa Pedro Morenés i Eduardo Serra, que han passat anys al capdavant de dues de les majors empreses espanyoles d'armes, Amper i Everis, respectivament. Un altre cas és el de l'exsecretari d'Estat d'Energia José Folgado, contractat després per Red Eléctrica Española.

I un tercer és el dels exdirectors generals d'Ordenació del Joc Carlos Hernández Rivera i Juan Espinosa García. El primer ho va ser amb el Govern de Mariano Rajoy, entre 2013 i 2016. El segon, amb el de Pedro Sánchez, entre 2016 i 2020. Juan Espinosa va exercir, a més, com a subdirector de Carlos Hernández abans de succeir-lo en el càrrec. Com revela Público, un cop fora del Govern, ambdós es van associar el 2021 per crear una consultora, Silverback Advocacy, que es dedica al "lobby regulador", a assessorar empreses sobre assumptes públics. Segons expliquen a la seva pàgina web, gestionen els "interessos regulatoris" dels seus clients davant les administracions, traslladant als responsables públics les "legítimes aspiracions" de les empreses, "acompanyades d'una justificació de la seva compatibilitat amb l'interès general". També "optimitzen" la capacitat dels seus clients "per influir en les decisions públiques, regulatòries o no, que puguin afectar-los, promovent millors condicions o prevenint obstacles amb impacte directe en el seu negoci".

El del joc és precisament un sector sotmès a una intensa regulació des que va ser legalitzat el 1977: cal una llicència per exercir l'activitat, que atorga i supervisa la Direcció General d'Ordenació del Joc, dependent del Ministeri de Consum, per protegir els usuaris, de manera que no puguin apostar els menors d'edat ni els addictes. Les empreses també estan sotmeses a estrictes normes publicitàries, han de pagar impostos específics i complir amb els controls necessaris per prevenir el blanqueig de capitals.

Preguntat sobre això per Público, un portaveu de Silverback Advocacy assegura que la seva cartera de clients és "multisectorial", abastant des de l'àmbit sanitari fins al d'infraestructures i serveis digitals, i que la seva "vinculació" amb empreses o associacions del sector del joc en línia representa "una part molt limitada" de la seva activitat. Però es nega a revelar els noms de les empreses per a les quals treballa. Sí que destaca que està inscrita en els registres de grups d'interès de les administracions, "tant europees com nacionals, autonòmiques i locals".

Assessors de les patronals espanyola i britànica

En qualsevol cas, Carlos Hernández i Juan Espinosa van començar a treballar per al sector del joc ja abans d'associar-se a Silverback, que va facturar 882.000 euros el 2024, segons consta en els comptes del Registre Mercantil consultades per aquest diari. Hernández Rivera, que és advocat de l'Estat, va ser contractat pel bufet Rousaud Costas Duran (RCD) el gener de 2017, tot just dos mesos després de sortir de l'Administració, per encarregar-se de l'àrea de mercats regulats. I al setembre de 2020 va treballar com a assessor extern de l'Asociación Española de Juego Digital (JDigital), la patronal del sector d'apostes online a la qual pertanyen les grans del sector: Codere, Sportium, Betway, Luckia, William Hill... Llavors JDigital estava preparant el recurs que al gener de 2021 va presentar davant el Tribunal Suprem demanant l'anul·lació del Real Decret de Comunicacions Comercials del Joc. La norma, elaborada ja amb Alberto Garzón al capdavant del Ministeri de Consum, restringia la publicitat i el patrocini de les activitats de joc —prohibint que personatges famosos apareguessin en els anuncis, per exemple— per protegir els menors i addictes. L'alt tribunal, que va trigar tres anys a dictar sentència, va estimar parcialment el recurs de la patronal el 2024, anul·lant tres articles del reial decret.

Per la seva banda, Juan Espinosa va rebre autorització de l'Oficina de Conflictes d'Interessos al juliol de 2021 per incorporar-se a Silverback Advocacy, que es va crear en aquesta data, només 14 mesos després que es publiqués el seu cessament com a director general d'Ordenació del Joc al BOE, el 6 de maig de 2020. Amb Alberto Garzón tot just va exercir quatre mesos, però assegura a Público que la seva sortida del ministeri "va respondre al tancament natural d'una etapa professional, i no va estar vinculada a discrepàncies regulatòries ni a desenvolupaments normatius concrets", en al·lusió a l'esmentat reial decret. Després, al març de 2022, va ser autoritzat a treballar per The Betting and Gaming Council, la patronal britànica del joc, així com per Samman Law & Corporate Affairs, un despatx i consultora amb seus a París i Brussel·les especialitzada en assumptes públics i regulatoris que ofereix "assessorament estratègic per influir en polítiques públiques, gestionar riscos normatius i resoldre litigis comercials". També se li va permetre incorporar-se a Deel Inc., una empresa nord-americana que es dedica a gestionar plantilles internacionals i té entre els seus clients a empreses de la indústria del joc com Esports Entertainment Group, Fnatic o Hero Gaming. Igualment va rebre autorització per treballar amb Tabacos del Mediterráneo, la siderúrgica Celsa i la gestora de cobraments Phillips & Cohen Associates, a més d'una empresa de logística i una agència de publicitat espanyoles.

La llei espanyola prohibeix als alts càrrecs "prestar serveis a cap entitat que hagués estat sota la seva supervisió, hagi estat o no afectada per decisions en què hagin participat", durant els dos anys següents al seu cessament. En el cas de Juan Espinosa, aquestes últimes autoritzacions se li van concedir dos mesos abans de complir-se aquest termini d'incompatibilitat. Segons va contestar llavors a l'agència Servimedia el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, del qual depenia l'Oficina de Conflictes d'Interessos, la incompatibilitat no s'aplicava en aquest cas per tractar-se de la patronal del Regne Unit, fora de l'àmbit d'actuació de la Direcció General d'Ordenació de Joc espanyola.

Ara, associats a Silverback Advocacy, Hernández i Espinosa no revelen a Público si segueixen assessorant a JDigital. Però la consultora ha estat seleccionada i finalista en els anys 2023, 2024 i 2025 dels premis que la patronal atorga, en la categoria de Millor Proveïdor de Serveis, a l'empresa que destaca "per la seva tasca d'assessorament, certificació i consultoria a empreses del sector en l'àmbit regulatori i de compliance".

Contra l'enduriment de la regulació del joc

A més, tots dos exdirectors generals són habituals en les publicacions del sector del joc, com AZARplus Infoplay o SectordelJuego.com, on publiquen articles a favor d'una "regulació intel·ligent" de les apostes. En ells adverteixen contra la "sobrelegislació" i sostenen que les normatives de joc que "restringeixen massa sense considerar el caràcter de l'entorn no regulat poden resultar ineficaces". Segons la seva opinió, l'"enduriment" de les lleis sobre "protecció i prohibició del màrqueting i la publicitat" no redueix "les taxes de joc problemàtic". Per contra, asseguren que legalitzar els slots online —les escurabutxaques virtuals— el 2015 va augmentar el nombre de jugadors del mercat legal fins al 87% el 2019, quan abans només el 55% optava per les apostes legals. És la tesi defensada per la patronal de la indústria del joc. Segons argumenten, normes massa restrictives no només són "desproporcionades", sinó que també contribueixen al creixement del mercat il·legal i, per tant, no subjecte a la supervisió dels poders públics.

Hernández i Espinosa també solen participar en fòrums públics del sector, on asseguren que la prohibició total de la publicitat no té efectes sobre el joc dels menors, perquè aquests només juguen al mercat il·lícit: en "limitar la visibilitat del mercat regulat, enforteix l'il·legal". Asseguren fins i tot que entre el 2011 i el 2020 —entre la legalització de les escurabutxaques en línia i l'aprovació del reial decret amb restriccions a la publicitat del joc—, el nombre del que anomenen "jugadors problemàtics" es va reduir del 0,9% al 0,7 o 0,8%.

Per contra, la Memòria d'Impacte Normatiu que acompanya al reial decret de 2020 alerta enfront del "progressiu eixamplament de la base de clients molt joves pel que fa a la totalitat de jugadors online actius". Segons les seves xifres, la quota d'apostadors de 18 i 19 anys va créixer del 4,39% al 5,21% entre 2016 i 2019, al mateix temps que ho feia la inversió publicitària. Restringir els anuncis a determinats horaris —d'una a cinc del matí— repeteix la mateixa cautela establerta per als propis programes d'apostes, que per la seva "repetitivitat i immediatesa" poden "induir o afavorir el consum impulsiu", segons determina la mateixa sentència del Tribunal Suprem que va donar, en part, la raó a JDigital el 2024.

Experts en addicció al joc com Mariano Chóliz, catedràtic de Psicologia de la Universitat de València, contradiuen també la perspectiva de la patronal i del lobby "intel·ligent" impulsat per Hernández i Espinosa. Només el 3,2% de la població juga, explica Chóliz, però el 10% d'aquests jugadors són responsables del 80% dels 1.500 milions d'euros que perden a l'any aquests apostadors espanyols, destaca també. "Sense ludòpates, no hi hauria joc online", rasa.