La negociació entre PSC i ERC pels pressupostos avança amb la mirada posada en el control dels aeroports i de Rodalies

El Govern del PSC i els negociadors d'Esquerra Republicana han premut ja l'accelerador en la negociació pels pressupostos de la Generalitat per aquest 2026. Les trobades entre les delegacions negociadores socialista i republicana es van activar després de l'acord que va facilitar la retirada del pressupost aprovat pel Consell Executiu i en tramitació al Parlament. PSC i ERC van fer públic el 18 de març aquest acord, que evitava que els comptes fossin tombats, i les dues formacions guanyaven temps per continuar negociant. 

A partir d'aquí, les primeres converses es van establir pels volts del 24 de març i s'han desenvolupat amb assiduïtat fins a dia d'avui, tot i el parèntesi de la Setmana Santa. I tenen com a data límit per iniciar la nova tramitació pressupostària pels volts de Sant Joan, a finals de juny, ja que l'acord establert parla que l'entesa ha d'arribar abans del final del període de sessions parlamentari, és a dir el 31 de juliol.

Segons fonts dels dos partits, les converses inclouen tant la negociació estricta dels pressupostos, com la fórmula que permetrà satisfer a Esquerra Republicana després del rebuig per part del Govern espanyol a la cessió de la recaptació de l'IRPF a la Generalitat. Això vol dir que Esquerra ha posat sobre la taula les primeres condicions estrictament pressupostàries, cosa que fins ara no havia fet perquè exigia que, abans d'entrar a parlar dels comptes, el Govern espanyol certifiqués la cessió de l'IRPF tal i com estableix l'acord d'investidura de Salvador Illa amb els republicans. "Ens vam comprometre a treballar conjuntament els dos fronts si el Govern retirava els pressupostos" apunta un membre de la direcció d'ERC, però també adverteix que "volem pressupostos i sobirania, sense una cosa no hi haurà l'altra".

O l'IRPF, o guanys en sobirania competencial

Això vol dir que en l'acord final, si s'arriba a establir, caldrà que hi figuri el desllorigador al conflicte de l'IRPF, més enllà de l'acord pressupostari que s'estableixi. Esquerra es mostra disposada a cedir en l'exigència de l'IRPF sempre que sigui per "un altre guany substancial en sobirania", asseguren des de la direcció republicana. Des d'ERC no volen entrar a definir quina podria ser la solució: "Nosaltres vam signar un acord que incloïa més sobirania per Catalunya, amb la cessió de l'IRPF, i hi insistirem mentre no hi hagi una alternativa. Pertoca al PSC posar sobre la taula una alternativa igual o millor en termes de guanys competencials. Perquè nosaltres volem pressupostos i volem sobirania, les dues coses han d'anar juntes", assegura el portaveu d'ERC, Isaac Albert.

Fonts del PSC també mantenen la discreció però admeten que busquen una alternativa a l'IRPF "en el marc dels acords d'investidura" amb ERC. Fonts socialistes no tanquen la porta a aconseguir la recaptació tributària en litigi, però apunten a la "complexitat i dificultat tècnica" d'aquesta qüestió, i recorden que "l'acord d'investidura inclou moltíssimes coses més que la cessió de l'IRPF". 

I tot apunta que un canvi en la governança aeroportuària que doni capacitat de decisió a la Generalitat en els aeroports catalans i un avenç en el traspàs de Rodalies estaria sobre la taula negociadora. La qual cosa no vol dir que estigui fet, ni de bon tros, ni que sigui senzill. Fonts de la direcció d'ERC es mostren escèptiques de fins on es pot arribar en aquesta matèria d'infraestructures, especialment l'aeroportuària. I recorden que des d'Aena s'ha rebutjat sempre rotundament la cessió competencial que reclamen els republicans.

La gestió aeroportuària i el model insuficient basc

Respecte a l'acord que el Govern basc ha signat amb el Govern estatal sobre competències aeroportuàries, fonts de la direcció d'ERC rebutgen paral·lelismes i el consideren inservible per desbloquejar la negociació a Catalunya. Els republicans recorden que la dimensió aeroportuària de Catalunya és molt diferent de la del País Basc, en nombre de passatgers, vols i xifres de tot tipus. I a més, recorden que "l'acord que nosaltres tenim va molt més enllà que el que s'ha fixat al País Basc". 

Una posició que també avala la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, tot assegurant que "no hi haurà cap comunitat autònoma a Espanya que tingui més competències que Catalunya -en matèria aeroportuària-". Paneque afegeix: "Ningú ha d'estar preocupat per avançar en la col·laboració en la gestió aeroportuària, si aquesta compleix la normativa vigent, i el model que es continua treballant amb ERC respecta el marc normatiu vigent", en un intent de mirar de calmar la inquietud i malestar que la negociació està generant en Aena, empresa gestora dels aeroports de l'Estat, presidida pel seu company al PSC, Maurici Lucena.

L'acord d'investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, entre PSC i ERC, indica que la Generalitat ha de poder incidir en les decisions estratègiques aeroportuàries de Catalunya. I es compromet amb "la creació d'un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya (CRAC) en substitució de l'actual comitè de coordinació aeroportuària (CCA)". L'objectiu és que el Govern de la Generalitat pugui acordar amb el de l'Estat "tenir un paper determinant en la definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari català". 

A més de crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que "vehicularà els interessos de Catalunya, responsabilitzant-se i donant suport al nou paper de la Generalitat en el nou model de governança, i centralitzarà les competències pròpies de la Generalitat que tinguin relació amb la política aeroportuària (Consum, Treball, Medi ambient, Planificació, Urbanisme, Accessibilitat, Transport, Desenvolupament immobiliari, Promoció econòmica, etc.)".

Rodalies, atur i altres competències

Quant a Rodalies, l'acord de traspàs a la Generalitat establert i en marxa no estaria en discussió, però des d'ERC exigeixen que la negociació pressupostària inclogui els compromisos necessaris per a una acceleració del traspàs a la Generalitat, un cop ja ha estat creada la nova empresa mixta per a la gestió de Rodalies compartida entre la Generalitat i l'Estat. Després de la darrera crisi ferroviària viscuda a Catalunya, que encara cueja, tant socialistes com republicans comparteixen la necessitat d'accelerar en la millora de la xarxa que recuperi el servei en condicions.

Altres aspectes de guanys competencials que estan sobre la taula rauen entorn a les prestacions de l'atur o el Salvament Marítim. I també aspectes de blindatge i promoció de la llengua catalana, especialment després de la crisi produïda per la sentència del TSJC sobre el 25% de castellà obligatori a les escoles catalanes, o del malestar en els republicans per les treves denunciades per ciutadans al Registre Civil depenent de l'Estat per tal de poder inscriure en català determinats cognoms.

Des d'ERC s'adverteix que sense un acord que inclogui noves competències que "aporti més sobirania a Catalunya no hi haurà pressupostos" i que l'acord ha de ser en els dos àmbits, l'específic dels comptes i el més general sobre l'autogovern. Per la seva banda, el PSC intenta conduir la negociació cap a aspectes que no depenguin de l'Estat. I han posat sobre la taula l'ampliació de l'Agència Tributària de Catalunya. Però Esquerra desestima com a insuficient aquesta qüestió, ja que "sense la cessió de l'IRPF no es podrà fer una ampliació substancial de l'ATC", asseguren.

L'IRPF i els canvis al Govern espanyol, escepticisme d'ERC

Respecte al bloqueig en la cessió de l'RPF, des d'ERC no renuncien a la materialització, ara o més endavant, però admeten un fort escepticisme tot i la marxa de María Jesús Montero del Consell de Ministres i els canvis al Govern espanyol. Fonts de la direcció d'Esquerra admeten que l'elecció de Carlos Cuerpo com a vicepresident i d'Arcadi España com a ministre d'Hisenda són "uns bons perfils". Però alerten que el tema de la cessió de l'IRPF no es desencallarà per un canvi ministerial, tot i que sí que reconeixen que María Jesús Montero estava totalment en contra de l'operació: "Ha estat sempre clara amb això", admeten. I en canvi el nou vicepresident no havia tancat la porta a la cessió tributària a la Generalitat.

Cal recordar que Cuerpo va declarar el setembre passat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio que la cessió tributària a la Generalitat o a altres comunitats era "perfectament plausible en termes informàtics i tecnològics" i afegia que "fins i tot pot ser més eficient aquesta descentralització [de la cessió de la recaptació] sempre que es mantingui una bona coordinació en la gestió de les dades. No té perquè ser un element perjudicial, al contrari, pot ser molt positiu". Però preguntats per aquestes declaracions, fonts de la direcció d'ERC es limiten a dir: "Veurem ara quina és la seva posició".

Els Comuns volen "actualitzar" el seu acord

Finalment, el tercer actor imprescindible per a l'aprovació dels pressupostos, juntament al PSC i ERC, són els Comuns. El PSC ja va arribar a un acord amb els Comuns abans del descarrilament de l'anterior tramitació parlamentària i, d'entrada, no s'està negociant ara mateix res més, a l'espera d'una possible reunió per després de Setmana Santa. Però segons la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, la intenció és revisar aquest acord. 

Albiach assegura que demanaran renovar l'acord perquè se n'afegeixi la creació d'una unitat de disciplina en matèria d'habitatge que contingui la inspecció i la sanció als promotors que incompleixin la llei vigent, i que aquest organisme adopti "el màxim rang possible", el de direcció general. Així, l'òrgan penjaria directament del Departament de Territori i no de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya com ho fa ara. "És una de les qüestions que sí o sí volem incloure en aquesta actualització", assegura. Però les fonts del PSC consultades remeten a l'acord ja establert: "Amb els Comuns tenim un acord signat i el compromís absolut que tot ell estarà inclòs en el marc pressupostari que acabem acordant amb ERC".