La "principal negociadora" de Sánchez desembarca a Andalusia amb l'espina de no aprovar uns Pressupostos aquesta legislatura

"La trobarem molt a faltar". D'aquesta manera eloqüent i "emotiva", segons les seves pròpies paraules, es va referir aquest dimarts la ministra portaveu del Govern espanyol, Elma Saiz, a María Jesús Montero. Els seus companys i companyes al Consell de Ministres es van acomiadar d'ella a la Moncloa a falta d'oficialitzar la seva sortida de l'Executiu de Pedro Sánchez rumb a Andalusia. El canvi es produirà formalment en els pròxims dies.

Montero afronta ara una tasca gens senzilla. La de liderar l'històric PSOE d'Andalusia en les eleccions convocada per Juan Manuel Moreno Bonilla per al proper 17 de maig. Els sondejos no juguen a favor seu però ella es veu amb ganes i confia en el repunt dels socialistes i que la gestió sanitària al territori afecti el PP.

La trajectòria política de Montero és extensa. No es va afiliar al PSOE fins al 2007. Abans portava ja des de 2004 com a Consellera de Sanitat a la Junta d'Andalusia amb el Govern de Manuel Chaves. Va continuar en el càrrec amb José Antonio Griñán i amb l'arribada de Susana Díaz, el 2013, va passar a la Conselleria d'Hisenda. "Qui digui que no coneix Andalusia menteix", assenyalen fonts socialistes posant damunt de la taula el seu bagatge de 14 anys al Govern autonòmic.

Malgrat haver donat suport a Díaz en les primàries del 2017, Sánchez la va fitxar el 2018 per formar part del seu Govern, després de la moció de censura contra Mariano Rajoy, com a ministra d'Hisenda. Un lloc que no ha abandonat. Al costat de Margarita Robles, Fernando Grande Marlaska i Luis Planas és l'única persona que es manté des de llavors. I això és molt revelador de la importància que ha anat guanyant durant aquests anys.

Al gener del 2020, amb el primer Govern de coalició del PSOE, al costat d'Unides Podem, va ser nomenada portaveu del Govern espanyol. Montero va estar en aquest lloc fins a juliol de 2021 pel que va ser una de les principals veus de l'Executiu durant un temps tan complicat com la pandèmia. Amb l'arribada del segon Govern de coalició, al novembre de 2023, va ser nomenada vicepresidenta quarta però poc després va ascendir a vicepresidenta primera en substitució de Nadia Calviño. L'any anterior, a més, havia consagrat ja la seva importància en el nucli de confiança de Sánchez en ser nomenada vicesecretària general del PSOE, la número dos amb caràcter general del partit.

La principal negociadora de Sánchez

Tot i que durant aquesta legislatura no ha aprovat cap projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) la seva tasca va ser clau perquè sortissin endavant en els primers anys. Concretament va aconseguir aprovar tres de consecutius, els de 2021, 2022 i 2023, que són els que estan actualment prorrogats. Va aconseguir posar d'acord una majoria inèdita amb forces tan diverses com ERC, EH Bildu, PNB, PdeCAT i fins i tot Ciutadans, partit que va avalar els seus primers comptes.

"És una negociadora dura, persona càlida i una de les claus que ha mantingut la coalició en peus durant la legislatura", destacaven sobre ella abans de les eleccions de 2023 fonts d'Unides Podem. Fonts de Sumar assenyalen en l'actualitat també aquesta "duresa" negociadora i asseguren haver passat per experiències diferents, la de facilitadora d'algunes iniciatives i la de bloquejadora d'altres."Però sempre amb bastant rigor i amb un equip molt solvent", afegeixen sobre això.

Coincideixen les fonts consultades que especialment durant els últims anys ha estat al costat de Félix Bolaños una de les persones en les quals Sánchez ha dipositat més confiança. I molts dels acords, no només els pressupostaris, porten el seu segell. Algunes fonts parlamentàries la defineixen com a "esquerpa" però "honesta" en els seus plantejaments.

En moments clau com la decisió de l'avançament electoral al maig de 2023 allí estava ella a la Moncloa. També va tenir un paper destacat, en aquest cas com a número dos del PSOE, durant els cinc dies de reflexió que es va prendre Sánchez el 2024 després de la imputació de la seva dona Begoña Gómez. Això va despertar llavors algunes rumorologies sobre la seva posició en la hipotètica carrera successòria post-Sánchez. Però el seu lloc de moment és a Andalusia. De fet ja es va estudiar el seu nom com lideressa de la federació andalusa abans de l'arribada de Juan Espadas.

Relacionat amb aquest tema

La convocatòria electoral andalusa agafa Montero a la Moncloa, l'esquerra alternativa rearmant-se i Vox en plena crisi interna

Raúl Bocanegra / Sato Díaz

Totes les fonts consultades coincideixen a assenyalar que se'n va un puntal del Govern estatal i un dels principals suports de Sánchez: "Montero manava de veritat. Tenia el respecte de tots i cadascun dels membres de l'Executiu. Ella era la caixa forta del Govern", asseguren fonts governamentals. Una de les persones consultades destaca que la frase 'això ha de veure-ho María Jesús' s'ha escoltat durant gairebé vuit anys en tots els ministeris. "Cap ministre anunciava una mesura que impliqués més despesa sense el seu vistiplau", afegeix.

"És la persona que tenia el Govern al cap i per descomptat totes les grans decisions passaven per ella", assenyala una altra de les fonts governamentals consultades. "És un remolí en la seva capacitat de treball, coneixement de tots els departaments i aptituds per a la negociació. Per a mi un suport molt important, capaç de trobar solucions i facilitar decisions. En el personal una gran companya, sempre atenta", afegeix una companya del Consell de Ministres.

Des de Ferraz, les fonts consultades destaquen la seva "força, determinació i caràcter". "Ha imprès al Govern i al PSOE la seva marca personal des del primer moment. El seu full de serveis parla per si sol, i el balanç econòmic del Govern és per estar orgullosos", afegeixen a la cúpula socialista.

Encara no està clar si la sortida de Montero implicarà canvis importants o simplement es produirà una substitució puntual. La idea més estesa apunta a aquests segon encara que Sánchez, avisen fonts consultades, "sol sorprendre". Les travesses apunten que Carlos Cuerpo, ministre d'Economia, assumiria les regnes d'Hisenda. I hi ha més dubtes sobre qui ocuparia la vicepresidència primera.

Saiz, en la roda de premsa d'aquest dimarts, va destacar que sota el mandat de Montero a Hisenda "les comunitats autònomes han tingut més recursos". "S'emporta l'èxit de la gestió del paquet de fons europeus, que han suposat transformacions fonamentals per al nostre país", va afegir. Per a la portaveu del Govern espanyol, Montero "té Andalusia en el seu cor i Espanya al cap". El 17 de maig les urnes determinaran els seus pròxims passos per a una política que ho ha estat ja gairebé tot.