Més recursos per habitatge, trens i el català: tots els detalls de l'acord de pressupostos entre el Govern i ERC

La consellera d'Economia de la Generalitat, Alícia Romero, ha defensat aquest dimarts l'acord assolit amb ERC per tirar endavant els pressupostos del 2026, uns comptes que, segons ha assegurat, "donaran estabilitat a la ciutadania i prosperitat social". Ho ha fet després que el president del Govern, Salvador Illa, i el líder dels republicans, Oriol Junqueras, hagin firmat a primera hora del matí l'acord definitiu pels pressupostos de la Generalitat d'enguany.

Romero ha remarcat que les negociacions han estat "intenses i exigents", però ha reivindicat la capacitat d'arribar a consensos com una eina per "fer més ric el país" i garantir l'avanç de les polítiques públiques. La consellera ha explicat que l'acord incorpora prop de 9.000 milions més respecte als anteriors pressupostos i respon a "la voluntat compartida de fer avançar Catalunya". 

En aquest sentit, Romero ha destacat que el pacte és "ampli" i aborda nombrosos àmbits que afecten directament la vida quotidiana de la ciutadania, després de setmanes de "treball intens" entre els equips negociadors del Govern i d'ERC. La previsió és que a principis de juliol el Parlament doni la fumata blanca definitiva als comptes. Abans, però, caldrà que el Govern i els Comuns tanquin l'actualització de l'acord pressupostari. La consellera confia en fer-ho aquest dijous. 

Autogovern i trens 

Un dels grans blocs de l'acord és la millora de l'autogovern. Romero ha anunciat avenços en matèria de mobilitat i infraestructures, entre els quals destaca l'impuls de la línia orbital ferroviària, una projecte que ha definit com "una transformació de la mobilitat" per a la segona i tercera corona metropolitana, mantenint alhora les inversions previstes a Rodalies.

Concretament, preveu "consolidar el compromís" de l'Estat fins als 8.000 milions d'euros per al Pla de Rodalies 2020-2030 i "consolidar" la nova societat de Rodalies de Catalunya perquè pugui entrar en funcionament com a operador ferroviari. Així mateix, s'acorda finalitzar el traspàs de la R1 dins del 2026 i "accelerar els treball" per al traspàs de la R2, R3 i R4 Nord.

En l'àmbit de les infraestructures, l'acord contempla un nou consorci mixt d'inversions que permeti transferir recursos de l'Estat cap a Catalunya a través d'una societat mercantil "amb capacitat pròpia per licitar i adjudicar obres al territori" i assegurar que els recursos que arriben de l'Estat s'inverteixin. Segons Romero, aquesta fórmula ha de servir per millorar l'execució de les inversions dels projectes previstos. Aquesta societat estarà participada per la Generalitat i el Govern espanyol i aquest segon hi tindrà la majoria. 

Més competències; l'IRPF, pendent 

El document pactat amb els republicans preveu la creació d'un òrgan bilateral Estat–Generalitat per "coordinar" la governança dels aeroports, una Autoritat Aeroportuària de Catalunya que s'haurà de fixar en una Comissió Bilateral que "de moment" no té data. Així mateix, l'acord també contempla el traspàs de competències a la Generalitat de la seguretat als ports i aeroports catalans.

La consellera també ha anunciat la reformulació del Consorci de la Zona Franca, que ha qualificat "com un entorn estratègic pel país", de manera que entre el Govern i l'Ajuntament de Barcelona passin a controlar-ne la majoria conjuntament, en detriment del Govern espanyol. També ha recordat el nou model de finançament. Segons ha detallat, el desplegament del nou sistema podria aportar fins a 4.700 milions addicionals per a Catalunya. A més, ha subratllat el reforç previst de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) amb l'objectiu que els propers anys assumeixi progressivament la gestió i recaptació de més impostos.

Pel que fa a la fiscalitat, Romero ha admès que la gestió de l'IRPF per part de la Generalitat -una de les condicions d'ERC que finalment no s'ha inclòs a l'acord, per la negativa del Ministeri d'Hisenda a acceptar-ho- i és encara un objectiu a mitjà termini. "No estem preparats per gestionar l'IRPF, però estem fent passos per fer-ho", ha reconegut. La consellera ha explicat que el procés s'haurà de desenvolupar "per etapes" i inicialment en col·laboració amb l'Agència Tributària espanyola, tot advertint que caldran canvis legislatius per culminar el traspàs de competències.  

400 milions fins al 2030 a noves inversions educatives

En matèria lingüística, l'acord preveu una inversió de 100 milions en tres anys per reforçar la presència del català, especialment a les xarxes socials i a les plataformes digitals (60 milions). També es destinaran 35 milions a un seguit de mesures del Departament de Política Lingüística i 10 per al foment de l'ús de la llengua a l'esport.

Precisament, l'educació és un altre dels pilars destacats dels pressupostos, segons Romero. El Govern destinarà 400 milions fins al 2030 a noves inversions educatives. Una partida que la consellera ha posat de relleu en plenes mobilitzacions i vagues del sector. Romero veu "inassumibles" algunes demandes dels docents. En ser preguntada per les negociacions d'educació, Romero ha defensat que els comptes ja "han hagut d'encaixar" 500 milions més en retribucions per l'acord signat amb CCOO i UGT.

El document també inclou impulsar un pla de climatització dels centres escolars, dotat amb 100 milions durant els pròxims dos cursos, així com un reforç de les biblioteques escolars i de les aules d'acollida.

En l'àmbit social i sanitari, Romero ha anunciat la creació de 1.000 noves places en residències concertades, en el marc de l’aposta del Govern per millorar l’atenció i la salut de la gent gran.

La seguretat també ocupa un lloc destacat dins del pacte pressupostari. El Govern preveu ampliar el cos dels Mossos d'Esquadra fins a arribar a les 25.000 places i impulsar la incorporació de 180 nous jutges, a més de reforçar els recursos de suport al sistema judicial. 

160 per incrementar l'oferta d'habitatge

L'accés a l'habitatge, un de les prinipals preocupacions de la ciutadania, és una altra de les peces centrals de l'acord amb ERC. Romero ha detallat que s'ha pactat el desplegament del pla Regenera, orientat a rehabilitar habitatges i mobilitzar pisos buits per incrementar l'oferta disponible. Aquesta partida comptarà amb 160 milions addicionals cada any, que es complementarà amb una línia de finançament de l'Institut Català de Finances (ICF) de 50 milions anuals.

La consellera també ha destacat que l'acord amb ERC contembla el "Pla de Pobles", destinat als municipis de menys de 5.000 habitants. El programa mobilitzarà 400 milions fins al 2030 amb l'objectiu de reforçar els serveis i garantir oportunitats als territoris més petits. Una mesura que posa la mirada en les eleccions municipals de l'any vinent. 

Romero també ha volgut remarcar que els pressupostos "no són fixos", sinó que es poden adaptar en funció de les necessitats. En aquest sentit, ha recordat que el Govern disposa d'un fons de contingència que permet modificar partides pressupostàries per respondre a eventualitats o altres prioritats. "És un pressupost viu", ha dit. 

Després d'una llarga roda de premsa, la consellera ha defensat l'esperit de diàleg que ha permès l'acord amb ERC i ha assegurat que l'actitud del Govern a la comissió bilateral amb l'Estat -que se celebrarà aquest dimecres a Madrid- és la de "treure acords importants per Catalunya" que permetin continuar ampliant l'autogovern i millorant els serveis públics.