Llums i ombres de la nova llei que busca blindar la sanitat pública: "El risc de la privatització segueix"

Estar un pas més a prop del blindatge de la sanitat pública i del fre a la privatització del Sistema Nacional de Salut (SNS). Aquesta és la meta que persegueix la futura Llei de Gestió Pública i Integritat del SNS, a la qual el Consell de Ministres va donar llum verda aquest dimarts per iniciar el seu recorregut parlamentari. La norma busca limitar l'expansió de models de gestió sanitària privada a la xarxa pública, com l'Hospital de Torrejón —gestionat per Ribera Salud— o els hospitals del grup Quirónsalud.

El text ja havia rebut un primer aval de l'Executiu al febrer, però des de llavors romania en fase de revisió tècnica i recepció d'al·legacions. L'aprovació de dimarts suposa el pas decisiu per convertir l'esborrany en projecte de llei i enviar-lo al Congrés, on començarà una complexa negociació parlamentària.

Durant la tramitació, el projecte de llei ha anat afinant la seva redacció i endurint diversos dels seus punts respecte als esborranys inicials de 2024 i a les aportacions recollides en consulta pública. Un dels canvis més rellevants afecta la gestió indirecta de serveis sanitaris. Si en versions prèvies es contemplava com una opció possible, ara queda circumscrita a un ús "estrictament excepcional". La seva aplicació exigirà, segons el nou redactat, una memòria justificativa, l'avaluació d'un comitè tècnic, la publicació d'informes i una motivació expressa que acrediti per què no és viable la gestió directa.

Sanitat incorpora un reforç de l'Alta Inspecció: "Podrà assessorar les CCAA que emprenguin processos de reversió"

El text també endureix el veto als models concessionals tipus Alzira, en incorporar una clàusula que impedeix la gestió indirecta en centres que combinen concessió d'obra pública i prestació sanitària. Una altra novetat és la introducció d'un criteri de desempat en la contractació pública sanitària: en igualtat de condicions, “tindran prioritat les entitats sense ànim de lucre enfront d'altres fórmules empresarials”. En paral·lel, informen des del departament de Mónica García, s'ha incorporat un reforç del paper de l'Alta Inspecció del SNS, que "podrà assessorar les comunitats autònomes que emprenguin processos de reversió de models privatitzats".

El text també consolida els mecanismes de control intern del sistema: auditories més estrictes, indicadors comuns d'avaluació, major transparència en la publicació de resultats, regulació de conflictes d'interès i obligacions reforçades de rendició de comptes. Amb la seva aprovació en el Consell de Ministres, la norma passa a incloure's en el Pla Anual Normatiu de 2026 al costat de la Llei del Medicament, com un dels grans eixos legislatius de Sanitat.

“La privatització ara avança en silenci”

Sergio Fernández, portaveu de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), considera que el projecte de llei suposa “un canvi d'orientació política evident” en el model sanitari. “Només el fet de limitar la privatització i tornar a situar la gestió pública al centre ja és rellevant i va en la direcció correcta”, sosté en declaracions a Público. “Des de la FADSP ho valorem com un avenç positiu perquè recupera una idea bàsica: la sanitat pública no només s'ha de finançar amb diners públics, també s'ha de gestionar des d'allò públic”, afegeix.

Sergio Fernández, FADSP: "La llei pot quedar-se curta si no va acompanyada de més inversió i mecanismes de control efectius"

Tot i així, Fernández demana cautela sobre l'abast real de la norma. "Convé ser prudents", adverteix. Sota la seva mirada, la privatització sanitària ja no avança únicament mitjançant grans concessions hospitalàries com les impulsades durant anys a Madrid o en el model Alzira valencià. "Ara moltes vegades es produeix de forma més silenciosa: externalització de proves diagnòstiques, derivacions estructurals a clíniques privades per a reduir les llistes d'espera, concerts permanents, privatització de serveis no sanitaris o fins i tot l'infrafinançament deliberat de recursos públics per a justificar després acudir al sector privat", explica.

Per això, considera que la llei "pot quedar-se curta" si no va acompanyada de més inversió i mecanismes de control efectius. "El risc que la privatització continuï per altres vies segueix existint si no hi ha finançament suficient i finalista, reforç de plantilles i límits molt més estrictes per impedir que se segueixi fent negoci amb la salut".

Sergio Fernández, FADSP: "L'evidència internacional apunta fins i tot al fet que la privatització mata"

Fernández apel·la, a més, a l'evidència científica per qüestionar els models privatitzats. "Sabem que tendeixen a fragmentar l'atenció, prioritzen l'activitat més rendible i acaben generant dependència estructural del sector privat", assenyala. I completa: "L'evidència internacional apunta fins i tot al fet que la privatització mata". El portaveu de la FADSP cita estudis publicats a The Lancet el 2022 que relacionen l'externalització cap a proveïdors privats amb ànim de lucre amb pitjors resultats assistencials i un augment de la mortalitat evitable. També posa com a exemple l'experiència espanyola. "Hem vist que comunitats amb un fort pes de concerts i derivacions, com Madrid, no han resolt necessàriament ni les llistes d'espera ni la saturació del sistema", corrobora.

El portaveu reconeix que la futura llei trobarà una forta oposició política i empresarial. "Hi ha interessos econòmics molt importants al voltant de la sanitat privada i dels models concessionals, i algunes comunitats autònomes porten anys apostant clarament per aquest esquema, especialment les governades pel PP", apunta. Tot i així, insisteix que l'actual model "no es pot assumir com a irreversible". "Moltes vegades s'ha construït debilitant de forma intencionada els recursos públics", denuncia. I conclou: "La clau passa per recuperar capacitats pròpies: augmentar mitjans diagnòstics públics, utilitzar al màxim els recursos del sistema, reforçar l'Atenció Primària, millorar les condicions laborals i evitar que la falta d'inversió segueixi alimentant la privatització".

Recuperar allò públic: l'eix central de la nova llei

La clau de la reforma? Reforçar la gestió pública directa com a model prioritari del sistema sanitari. La llei estableix que la gestió indirecta "només podrà utilitzar-se de forma excepcional i sempre sota condicions estrictes": que no existeixi alternativa pública viable, que no s'afebleixi el sistema sanitari i que es garanteixi sostenibilitat financera, qualitat assistencial, continuïtat i accessibilitat. "L'evidència científica mostra que la gestió pública ofereix una major equitat en l'accés i millors resultats en salut, a més de garantir un major control i transparència de la despesa pública", incideixen.

Des de l'Executiu argumenten que l'objectiu és acabar amb els anomenats "models concessionals amb ànim de lucre", comparables —assenyalen— a concessions d'infraestructures "com si un hospital fos una autopista". També pretenen posar límits a l'externalització de serveis i reduir la dependència d'empreses privades en àrees considerades estratègiques per al SNS.

Fonts governamentals: "Recuperar el que és públic deixa de ser una carrera d'obstacles jurídics per convertir-se en una opció viable i segura"

El Govern puntualitza que aquests models han generat fragmentació del sistema, menor transparència i una pèrdua de capacitat de control institucional, a més de pitjors indicadors sanitaris en determinats àmbits, com hospitalitzacions evitables o mortalitat associada a infarts i ictus en comparació amb hospitals públics de característiques similars.

En matèria de transparència, la llei incorpora noves obligacions que passen per la publicació anual d'indicadors de resultats en salut en tots els centres sanitaris, amb independència del seu model de gestió. El text també preveu l'elaboració, en el termini d'un any, d'un informe d'avaluació sobre les diferents experiències de gestió sanitària desenvolupades a Espanya des de 1997. "Aquesta anàlisi serà elaborada per un grup de treball integrat per representants de les administracions públiques i experts en aquest tipus d'avaluacions, i incorporarà així mateix la participació d'organitzacions de pacients", expliquen.

La futura norma també incorpora mecanismes per facilitar processos de reversió de privatitzacions i reforçar el control públic sobre la prestació sanitària. "Recuperar el que és públic deixa de ser una carrera d'obstacles jurídics per convertir-se en una opció viable i segura", emfatitzen fonts governamentals.

Un altre dels eixos del projecte afecta el finançament de productes sanitaris i farmacèutics. La llei introdueix per primera vegada un procediment regulat per decidir quins productes seran finançats amb diners públics i sota quins criteris. La cartera de García insisteix que només es finançaran aquells que acreditin un "valor clínic real" i aportin eficiència i sostenibilitat al sistema.

El final de la llei Aznar

La futura llei suposarà a més la derogació de la Llei 15/1997, aprovada durant el Govern de José María Aznar i considerada la porta d'entrada dels grans grups sanitaris privats a la xarxa pública. Gràcies a aquesta normativa es van consolidar models com el d'Alzira, impulsat per Ribera Salud, o les concessions hospitalàries de Quirón a Madrid.

Els concerts i contractes actualment vigents seguiran actius fins al seu venciment

El text modifica també aspectes de la Llei General de Sanitat i de la Llei de Contractes del Sector Públic, introduint criteris que prioritzaran les entitats sense ànim de lucre en determinats processos de contractació pública. Això sí, els concerts i contractes actualment vigents seguiran actius fins al seu venciment; les noves limitacions només afectaran futures adjudicacions.

La patronal alerta de més llistes d'espera

La patronal del sector sanitari, la Fundació IDIS, també va expressar la seva posició sobre el projecte de llei en un comunicat difós al març, en el qual defensa el paper de la col·laboració públic-privada en el sistema de salut. L'organització rebutja les restriccions previstes per al sector privat i sosté que el text suposa un "atac frontal" a un model de col·laboració que, al seu judici, no és accessori sinó estructural dins del SNS.

Fundación IDIS: "Limitar la participació d'entitats privades podria traduir-se en un empitjorament de l'accés a l'atenció sanitària"

IDIS adverteix que limitar la participació d'entitats privades podria traduir-se en un "empitjorament de l'accés a l'atenció sanitària i en un increment dels temps d'espera". Així mateix, argumenten que aquestes restriccions "reduirien l'eficiència en l'ús de recursos i minvarien la capacitat d'innovació del sistema". La patronal subratlla a més que el SNS ja és un model mixt —que integra sanitat pública, privada, mutualitats i concerts— i defensa que aquesta combinació millora la capacitat de resposta del conjunt del sistema.

En aquesta línia, alerten que algunes de les mesures del projecte "podrien envair competències autonòmiques" i complicar la gestió sanitària. Finalment, consideren que qualsevol intent de prohibir o limitar els models de col·laboració públic-privada seria, en la seva opinió, perjudicial tant per a l'eficiència com per a la qualitat assistencial.

Ayuso va acusar l'Executiu de voler imposar un model sanitari únic i d'amenaçar hospitals com la Fundación Jiménez Díaz

La reforma tampoc va ser ben rebuda per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, una de les principals defensores del model de col·laboració públic-privada. La dirigent popular va acusar l'Executiu de voler imposar un model sanitari únic i d'amenaçar hospitals com la Fundación Jiménez Díaz. "Volen dir-los als pacients que s'equivoquen en triar aquests hospitals", va denunciar després de conèixer l'avantprojecte.

Després del segon aval polític, la llei encara ara el seu recorregut legislatiu: informes tècnics, debat parlamentari al Congrés i, si supera tots els tràmits, es publicarà al BOE abans de la seva entrada en vigor.