Les lleis del PP avancen la seva política d'habitatge: més maó, facilitar desnonaments i eliminar zones tensionades

El Partit Popular (PP) té un problema en matèria d'habitatge. El tensionament del sector immobiliari ha desembocat, finalment, en un esclat social la màxima expressió del qual és l'acampada a la madrilenya Puerta del Sol que va començar dissabte passat, 26 de setembre, i que no ha parat de créixer des de llavors. A curt termini, a qui se li exigeix posar en marxa mesures —si pot ser, estructurals— que solucionin la crisi és al Govern de coalició. No obstant això, l'espurna que s'ha encès en els últims dies pot convertir-se, a la llarga, en un problema per als populars. No en va, les solucions que proposen per afrontar la crisi habitacional van en la direcció exactament oposada al que reivindica la massa social que s'ha tirat als carrers.

Público ja va informar aquest dilluns que el PP ha promogut aquesta legislatura diferents lleis per facilitar els desnonaments i endurir els requisits perquè els inquilins puguin al·legar la seva situació de vulnerabilitat en processos de desnonament. Cap d'elles ha prosperat, tot i que una sí que va ser admesa a tràmit gràcies al vot favorable de Vox i Junts. Però la recepta del partit que lidera Alberto Núñez Feijóo va més enllà. Un recorregut per les lleis que ha registrat, de forma oficial, el PP a la Cambra Baixa és útil per observar els seus plans en aquest camp.

Una màxima dels populars és la derogació de bona part de la Llei d'Habitatge que va entrar en vigor al maig de 2023 i que, d'altra banda, les comunitats en les quals governa el PP no apliquen. El que proposen els de Feijóo en diverses iniciatives —per exemple, en la Proposició de Llei de mesures administratives i processals per a la seguretat jurídica de l'ordenació territorial i urbanística, l'impuls del desenvolupament urbà i l'habitatge— és eliminar tots els punts en els quals es parla de les zones de mercat residencial tensionat, que és el mecanisme que es va crear amb la citada Llei d'Habitatge per poder intervenir el mercat en aquells territoris on s'extremi el risc habitacional. El PP el fulminaria i apostaria per un model en què el mercat immobiliari no tingui cap trava tampoc a les zones particularment tensades, com els centres de les grans ciutats.

És una cosa, en qualsevol cas, que no sorprèn. Figures importants al PP —sense anar més lluny, Isabel Díaz Ayuso o José Luis Martínez Almeida, presidenta de la Comunitat de Madrid i alcalde de la capital, respectivament— fa molt de temps que es vanten de qüestions com la no regulació dels lloguers. En els últims dies, el ministre de Transports, Óscar Puente, va recuperar un tuit de 2021 d'Almeida en el qual responia "Exacte" a una altra publicació de Más Madrid en la qual l'acusaven no fer "res" per regular el mercat del lloguer.

La reacció d'Ayuso a l'acampada a la Puerta del Sol va ser també molt il·lustrativa. El que lamenta la baronessa popular no és la situació de dificultat que travessen milers de madrilenys a l'hora de pagar el lloguer o independitzar-se, sinó que la imatge que donava una plaça presa per les protestes per la crisi d'habitatge podia genera un “clima de tensió” que “no afavoreix la inversió”. És precisament aquesta "inversió" immobiliària que encoratja el PP un dels grans motius de la pròpia protesta.

Menys traves i més totxo

Una altra de les grans apostes del PP per posar remei al problema de l'habitatge és el maó. Construir. No en va, un dels eslògans que més repeteixen remet a aquesta idea: Objectiu: un milió d'habitatges. I una mica d'això porten també algunes de les lleis que han registrat al Congrés. Tant la proposta citada paràgrafs a dalt com una altra que va arribar des del Grup Popular del Senat inclouen punts per alleugerir els processos d'obtenció de permisos de construcció. A nivell programàtic, el PP ho resumeix així: “Menys traves i menys burocràcia”.

En concret, les lleis presentades inclouen reformes, entre altres coses, perquè el "silenci administratiu" sigui positiu -és a dir, que la manca de resposta d'una Administració no bloquegi els projectes immobiliaris-, per posar terminis perquè es lliurin els informes estatals sobre aquests projectes o perquè els defectes formals no facin malbé els mateixos. El PNB també va proposar una llei amb algunes d'aquestes mesures. La va registrar amb el PSOE, encara que els socialistes van acabar despenjant-se. La iniciativa, en qualsevol cas, va ser rebutjada per la majoria de l'hemicicle. El PP va al·legar que, encara que la proposta tenia "una base lògica", era massa limitada.

Amb tot, la fórmula màgica del PP és la construcció. De fet, nou de les 14 mesures estrella de Gènova en matèria d'habitatge —d'acord amb el que ells mateixos promocionen a la seva pàgina web— tenen com a missió construir més i més. Obvien, per tant, les evidències que apunten que el totxo no és suficient per solucionar la crisi habitacional, especialment si no s'introdueixen topalls o regulacions com la dels lloguers habitacionals o de temporada, que sí que inclou un dels dos decrets que el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts i el Congrés votarà divendres.

Okupació: lleis per al 0,055% de les cases

Un altre dels grans cavalls de batalla del PP és la lluita contra l'okupació. De fet, els de Feijóo van presentar una llei específica amb una bateria de mesures només en aquest àmbit. Per la seva banda, Junts per Catalunya va registrar la seva pròpia. És un camp que les dretes saben fèrtil, tot i que en realitat les dades diuen que el percentatge de persones afectades és molt baix. El Ministeri de l'Interior va xifrar en 14.875 el nombre de fets coneguts per okupació il·legal. Tenint en compte que el parc d'habitatges a Espanya se situa en una mica més de 27 milions (dades de 2024), i donant per bo que les 14.875 okupacions corresponen cadascuna d'elles a un immoble i que aquest immoble segueix okupat, el percentatge de cases en aquesta situació se situaria en el 0,055%.

No obstant això, aquest 0,055% ocupa —valgui la redundància— bastant temps de debat al Congrés. Què és el que proposa el PP en la seva llei? Entre altres qüestions, establir un termini de 24 hores perquè s'executin els desallotjaments; augmentar les penes per usurpació i estendre-les als qui encoratgin les okupacions (no a solament als qui okupen habitatges); prohibir l'empadronament dels okupes o que es retorni als propietaris dels habitatges el que hagin pagat d'IBI i d'Impost sobre el Patrimoni durant l'okupació.

Junts proposa en la seva llei algunes qüestions semblants a les quals inclou la del PP: que l'immoble sigui retornat als propietaris a les 48 hores, que en casos "flagrants" la Policia pugui desallotjar l'immoble immediatament o que la vulnerabilitat de les persones que okupen l'immoble no pugui impedir el desallotjament.

Vox, per la seva banda, també ha portat lleis en l'àmbit de l'habitatge al Congrés, tot i que van per altres camins. Una d'elles proposa que els llogaters tinguin dret preferent a l'hora de comprar un immoble en el moment en què el propietari ha venut la finca sencera. Una altra, de caràcter més burocràtic, busca facilitar les obres a les comunitats de veïns. La formació d'extrema dreta no ha portat cap de les dues lleis, de moment, a la seva presa en consideració.