Juristes veuen "anòmal" que el Suprem elevi ja la regularització de migrants davant del tribunal europeu i descarten que xoqui amb el dret de la UE

El Tribunal Suprem resoldrà en els pròxims dies sobre un assumpte de gran importància. En concret, decidirà si porta davant el Tribunal de Justicia de la Unió Europea el procés de regularització de migrants a Espanya per si entrés en conflicte amb el dret comunitari. De fer-ho, suposaria la suspensió cautelar del procés?

Cal destacar que el passat 22 de març, la Secció Cinquena de la Sala Tercera del Tribunal Suprem va rebutjar paralitzar de forma cautelar la regularització extraordinària (el procés ha rebut 1.174.978 sol·licituds), tal com havien sol·licitat la Comunitat de Madrid, Vox i altres associacions ultres. La decisió no es va adoptar per unanimitat, ja que dos dels set magistrats (Wenceslao Olea i Fernando Román) van emetre un vot particular en el qual van defensar la suspensió cautelar de la mesura fins que resolgués el TJUE.

Dimarts passat, aquests dos magistrats i un tercer, Carlos Lesmes, van fer el primer pas per materialitzar les seves pretensions a l'atzar de la tramitació dels recursos interposats pel País Valencià i Aragó --omunitats governades per PP i Vox- contra determinats aspectes de la norma. És a dir, van proposar a les parts elevar el cas al TJUE perquè es pronunciï sobre la legalitat de la mesura.

A l'espera de la resolució definitiva, aquestes providències van ser dictades per la Sala abans de resoldre sobre les mesures cautelars sol·licitades per aquestes comunitats autònomes, el que a ulls de diversos juristes consultats per aquest mitjà és un pas que qualifiquen com "anòmal" i "estrany".

La decisió crida l'atenció perquè els dubtes sobre la compatibilitat amb el Dret europeu es plantegen quan el procés està en una fase molt incipient, això és, dins de la peça separada de mesures cautelars i abans fins i tot que existeixi demanda i contestació sobre el fons de l'assumpte.

"Plantejar una qüestió prejudicial en el moment de les cautelars és una circumstància excepcional. Per això, és sorprenent el plantejament d'aquesta qüestió", sosté Edmundo Rodríguez, portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia.

El magistrat de l'Audiència Provincial de Bizkaia destaca que la decisió dels jutges de la Sala Tercera és "anòmala i excepcional"." Normalment, els tribunals esperem el moment previ a dictar sentència per elevar la qüestió prejudicial, perquè sabent el que les parts diuen, coneixent el fons del litigi, és quan sorgeixen els dubtes sobre si s'acomoda la norma espanyola al dret comunitari". En aquest cas, però, aquest assumpte es planteja en una fase "molt preliminar del procés", afegeix.

La coordinadora del departament Jurídic de CEAR, Elena Muñoz, també veu "estrany" que s'exposin aquests dubtes en una peça separada de mesures cautelars. "Habitualment, qualsevol qüestió prejudicial es fa en la peça principal, on s'està estudiant el fons de l'assumpte i després que les parts hagen fet el seu escrit de demanda i el seu escrit de contestació a la demanda", explica.

La suspensió cautelar del decret, en l'aire

Encara que es decideixi portar la regularització davant el tribunal de Luxemburg, Muñoz alerta que no ha de suposar una suspensió automàtica de la mesura. D'altra banda, de concedir les mesures cautelars de suspensió, com han demanat les dues comunitats, aquesta decisió aniria en contra de les anteriors denegacions formulades per la mateixa Sala.

"La suspensió cautelar d'un reglament és una mesura excepcional en l'ordenament espanyol. No n'hi ha prou que existeixin dubtes sobre la seva legalitat, ja que aquesta qüestió correspon al fons de l'assumpte. És necessari acreditar que, si el reglament continua aplicant-se, la futura sentència podria perdre la seva eficàcia. I aquest risc ja va ser descartat pel Tribunal Suprem quan va rebutjar les anteriors mesures cautelars", adverteix Muñoz.

En aquest sentit, Olga Hernández de Paz, portaveu Extranjeristas en Red, organització personada en el procediment, també destaca que la Sala Tercera no va veure motius fa poc més d'un mes per suspendre el procés de regularització. No obstant, l'advocada rebutja fer càbales sobre la decisió que pugui adoptar l'Alt Tribunal quan "més d'un milió de persones viuen en l'esperança de dignificar la seva vida".

Xoca la regularització amb el dret comunitari?

El Suprem planteja elevar al TJUE aquesta norma en sostenir que diversos preceptes del règim de regularització "susciten el dubte de si podrien entrar en col·lisió amb les normes que implementen el PMAUE", sigles que es refereixen al Nou Pacte Europeu sobre Migració i Asil, que va entrar en vigor el passat 12 de juny.

Entre les al·legacions esgrimides per Extranjeristas en Red per evitar que s'elevi aquesta norma davant el TJUE -l'Advocacia de l'Estat també s'oposa-, l'organització sosté que la normativa europea "no atribueix a la Unió una competència exclusiva per decidir qui pot obtenir una autorització de residència dins del territori de cada Estat membre".

L'article 79.5 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) reconeix expressament que els Estats membres mantenen la facultat de determinar els volums d'admissió de nacionals de tercers països per motius laborals. Espanya està complint amb els Reglaments de la Unió Europea (PEMA), perquè el que aquí se substancia és sobre persones que porten temps en territori espanyol".

Així mateix, expliquen que la regularització contempla com a requisit la preservació de l'ordre públic i la seguretat nacional de tota la Unió Europea, "com així ho diu l'articulat del decret de regularització". "L'arma més eficaç per combatre l'ordre públic és la reducció de la marginalitat social", postil·len en el seu escrit.

Elena Muñoz també esgrimeix aquesta qüestió, la qual cosa explica que no existeixin pronunciaments específics del TJUE sobre una regularització extraordinària com la que es planteja. "L'article 79 del TFUE deixa que cada Estat membre decideixi com i a qui li concedeix permisos de residència temporals. I això és el que s'estableix en la regularització".

"No hi ha jurisprudència perquè no n'hi pot haver", destaca. D'aquesta manera, la jurista de CEAR augura que si aquesta qüestió arriba finalment al Tribunal de Justícia de la UE, aquest òrgan "respondrà que no és del seu àmbit".

Des d'Accem recorden que el dret a residir i treballar que es concedeix després de la regularització "només és vàlid a Espanya i no permet ni establir-se ni treballar legalment en altres Estatd membre de la UE, per la qual cosa l'impacte en altres països comunitaris al que fa referència el Suprem, és relatiu".

Lluny del que exposen els tres magistrats de l'Alt Tribunal, la norma tampoc "afecta" les fronteres exteriors, ja que es tracta de persones que ja es trobaven a Espanya. I també, a l'efecte del possible impacte a la UE, les autoritats espanyoles, per concedir una autorització de residència a través de la regularització, comproven antecedents penals en altres Estados membre. Finalment, adverteixen: "Hem de tenir en compte que les normes no són retroactives i quan s'aprova la regularització extraordinària, el PEMA no està en vigor".

Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia política en l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, també veu escàs recorregut a la via europea. "Que hi haja tres magistrats del TS fent soroll amb la possibilitat de plantejar les prejudicials davant el TJUE té poc recorregut, però mentrestant, estenen l'ombra sobre el procés i posen en suspens a centenars de milers de persones", lamenta en declaracions a Público.

Al seu entendre, i tal com va exposar recentment al Congrés davant la ponència sobre el procés de regularització, aquesta mesura, malgrat tenir "deficiències tècniques inqüestionables", no planteja "problemes de constitucionalitat ni d'incompatibilitat amb el marc europeu".

No hi ha precedents al TJUE

Tot i que no existeixen precedents directes al TJUE sobre aquesta qüestió, Javier de Lucas sosté que, a més que la Comissió Europea “ja va deixar clar que els processos de regularització són competència interna de cada Estat membre”, la sentència del 5 de maig de 2026 del TJUE “marca una línia interpretativa que relativitza la possibilitat d'invalidar el procés de regularització”.

El TJUE va analitzar el cas d'un nacional estranger beneficiari de protecció internacional a Itàlia al qual se li va retirar la "renda garantida de ciutadania" (prestacions socials acompanyades d'un programa d'inserció professional), després que una comprovació administrativa revelés que no complia el requisit de residència d'almenys deu anys en el territori nacional establert en el Dret italià.

Sobre aquest tema, el tribunal de Luxemburg va determinar que aquest supòsit és un cas de discriminació indirecta, i per tant, "il·legal en el marc el Dret europeu".