De Jordi Wild a 'La Revuelta': la campanya electoral canvia de pell a la recerca de noves audiències

La campanya electoral ja no es juga només a les televisions. L'únic canal que de moment ha aconseguit reunir els candidats dels quatre principals partits no és una cadena tradicional, sinó un canal de YouTube. Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo, Ada Colau i Santiago Abascal han acceptat entrevistes al canal de Jordi Wild, que compta amb prop de 20 milions de seguidors a la plataforma.

Els partits han trobat en aquests nous espais virtuals un nou escenari on disputar-se el vot, especialment entre un públic que cada vegada consumeix menys informació política.

"La qüestió és que ha canviat on és la gent", explica Eva Campos, professora de Periodisme i Comunicació Política de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Fa deu anys, recorda, bona part de la campanya es concentrava en la televisió, la ràdio i la premsa perquè eren els mitjans que consumia la majoria de la població. Ara, aquest escenari ha canviat. El 63% dels joves d'entre 16 i 24 anys utilitza les xarxes socials per seguir l'actualitat, davant el 43,9% que recorre a la televisió, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). "Si un candidat no apareix en aquests espais, per aquesta part de l'electorat simplement no existeix", adverteix.

Aquests formats permeten arribar a persones que tenen poc contacte amb la informació política tradicional i que difícilment s'asseurien a veure una entrevista política convencional. Campos sosté que una part de la ciutadania desconfia dels mitjans tradicionals i estableix una relació més propera amb els creadors als quals segueix des de fa anys. "Jordi Wild té milions de seguidors, el veuen joves, persones que no voten o dubten si votar, gent desencantada amb la política o que desconfia dels mitjans... Per a un candidat, aquest és un electorat molt valuós, perquè és el que encara pot moure's", apunta.

L'experta assenyala un altre factor important: la confiança que l'audiència té en el youtuber. "Els seguidors més fidels que segueixen tots els seus vídeos ja senten que el coneixen i confien en el seu criteri, per això quan un polític s'asseu amb ell, d'alguna manera es beneficia d'aquesta confiança", apunta.

Humanitzar el candidat

Però els candidats no acudeixen a aquests espais únicament per ampliar la seva audiència, sinó que també busquen canviar la forma en la qual són percebuts. Enfront de l'entrevista política tradicional, on el polític s'enfronta a preguntes concretes i busca col·locar els seus missatges dins d'uns temps mesurats, els podcast i els programes d'entreteniment permeten construir una imatge més relaxada i personal mitjançant converses més disteses en la qual pot mostrar el seu costat més humà.

Programes com The Wild Project o La Revuelta -que compta amb milers de visites dels seus programes a YouTube- permeten mostrar al representant com una persona amb les seves particularitats, les seves aficions, la seva forma de ser i també el seu sentit de l'humor. Acostar-se a aquest tipus d'agents comunicatius resulta més interessant si es planteja a través d'entrevistes naturals i properes", assenyala Alex Comes, consultor de comunicació política i institucional. Així el polític deixa d'aparèixer únicament com a candidat i tracta de presentar-se com algú més proper a qui està a l'altre costat de la pantalla.

Pedro Sánchez va ser el primer a unir-se a aquesta estratègia en les eleccions del 2023, quan va visitar el podcast de La Pija y la Quinqui. Allà va voler demostrar que no està tan lluny de l'univers de la generació Z al comentar, per exemple, les seves preferències musicals, entre les quals hi havia Taylor Swift o Rosalía. Tres anys després, aquella participació ja no és una excepció, sinó la mostra d'una nova forma de fer campanya en la qual cap candidat vol quedar-se enrere.

Els 'youtubers' guanyen terreny als periodistes?

Però fins a quin punt són comparables aquestes entrevistes amb les quals es realitzen en els mitjans de comunicació? Andreu Casero-Ripollés, catedràtic de Periodisme i Comunicació Política de la Universitat Jaume I de Castelló, considera que són formats diferents que no han de confondre's ni comparar-se." No cal pretendre fer passar per periodisme alguna cosa que no ho és. Es tracta d'entreteniment i el propi Jordi Wild ho reconeix. De fet, afirma que ni tan sols es documenta per fer les seves entrevistes, cosa que va en contra de les pautes de treball professionals del periodisme", assenyala.

Encara que al youtuber no li falta experiència, en sis anys ha entrevistat més de 350 personalitats de perfils molt diferents: des de l'actor Charlie Sheen, fins al físic Juan Ignacio Cirac o Mr.. Tartaria, divulgador de teories de la conspiració. No obstant això, el format també compta amb limitacions, sobretot a l'hora de contrastar informació en directe o entrar en el detall de les propostes. Uns handicaps que el mateix Jordi Wild ha avançat que corregirà amb la presència de dos periodistes encarregats de verificar la informació i les dades que donin els polítics durant l'entrevista. A més, ha assegurat que seran converses "dures i inquisitives", en les quals preguntarà per qüestions delicades i serà "cabró, però amb respecte i cordialitat".

Casero-Ripollés considera que l'èxit d'aquest fenomen hauria de servir perquè el periodisme faci autocrítica i aprengui quins aspectes millorar per aconseguir atreure aquesta audiència. "Un exemple és l'elevada audiència que va tenir l'entrevista a Pedro Sánchez a La Revuelta, que va arribar a 4,3 milions d'espectadors. Els mitjans haurien d'analitzar aquests formats per veure quins elements poden aprofitar per fer les seves entrevistes més atractives per a un públic més ampli sense perdre el seu rigor ni la seva professionalitat”, assenyala.