L'independentisme arriba a la Diada dividit i amb el repte de mantenir un moviment obert i integrador malgrat l'auge de l'extrema dreta

L'11 de setembre ja no és aquella data on les divergències ideològiques queden a banda, en pro de la defensa de l'eix nacional. Enguany, Junts i ERC arriben a la data amb estratègies polítiques allunyades en relació a un dels principals temes a l'agenda de la Diada, el model de finançament. Per la seva banda, les entitats convocants de la tradicional manifestació de la Diada miren de reüll l'auge de l'extrema dreta catalana, un elefant a la sala durant la jornada i, en les hores prèvies, republicans i la CUP han reivindicat una Diada "inclusiva" i "que confronti les posicions xenòfobes". Amb aquest caldo de fons, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural -entre d'altres entitats- han tornat a impulsar, un any més, una mobilització conjunta per la festa nacional de Catalunya. Una celebració que aquest any fa mig segle que va sortir de la clandestinitat, després de la mort de Franco.  

Les entitats han convocat per tercer any consecutiu una manifestació descentralitzada, a Barcelona, Girona i a Amposta –aquesta darrera ciutat és l'únic canvi respecte dels anteriors anys, que van fer-se a Tortosa–, al voltant de les cinc de la tarda. A Barcelona, la mobilització d'aquest any consisteix en dues columnes –la de Gran Via amb Casanova, i la de Via Laietana– que acabaran a plaça Catalunya, on tindran lloc els parlaments.

Els convocants ho fan sota el lema Hi soc, hi som. Independència, i posen sobre la palestra reivindicacions com "l'espoli fiscal" i també "la llengua catalana", que la consideren "el principal element de cohesió i continuïtat nacional" i sense la qual "no hi ha nació". Al manifest, els organitzadors advoquen per "recuperar l'autoestima col·lectiva" i reivindiquen la "capacitat de lluita" del moviment.

El cert és que una cronologia dels darrers anys evidencien una clara tendència a la baixa en la participació a les manifestacions. Les xifres dels centenars de milers d'assistents de l'etapa del procés ja no es repeteixen, i l'any passat el recompte va superar per poc les 40.000 persones.

No obstant això, el darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), d'aquest juliol, ha donat un contrapunt a aquesta tendència, i ha evidenciat un repunt del suport a l'independentisme en les dades. Per primera vegada, des de juny del 2023, els estudis d'opinió mostren que hi ha una preferència social per a tenir un "Estat independent" (36%), sobre l'opció de que Catalunya sigui "una comunitat autònoma d'Espanya" (30%) i sobre l'opció federalista, que tindria un 22% de suports.

Si la pregunta és binària, entre el sí i el no a la independència, el no (51%) continuaria guanyat per sobre del sí (45%), tot i que el suport independentista també retalla posicions respecte dels anys anteriors. Així doncs, un element a tenir en compte en la jornada d'aquest any és si es pot reflexar, també als carrers, una tendència que s'ha trencat als estudis d'opinió.

El moviment es troba en "fase d'impàs", opina el politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Toni Rodon, "buscant la manera de trencar la situació de desencís o de pèrdua de visió estratègica", una sensació que considera que "molts votants independentistes tenen ara".

Aliança Catalana, l'elefant a la sala

En aquest espai de desencís hi ha navegat bé Aliança Catalana, erigint-se com a proposta política postprocés. El partit d'extrema dreta sembla haver recollit el suport d'una bossa de votants frustrats per les possibles promeses que es van fer durant l'etapa del procés i per la lentitud en l'execució dels pactes assolits entre el PSOE amb Junts i ERC. 

Així ho indiquen, si més no, les enquestes del darrer CEO, que col·loquen al partit d'Orriols en tercera posició amb una projecció en nombre d'escons (25) al Parlament similar a la d'ERC (26), i superior a la de Junts (18), que pràcticament reduiria a la meitat la seva representació a l'hemicicle. Un auge del suport a l'extrema dreta catalana que amenaça de trencar la tradició històrica del catalanisme obert i integrador i que planteja un repte per als organitzadors. "Gent independentista està apostant per postulats d'extrema dreta, i es pot pensar que, si se'ls rebutja, deixaran de ser-ho. El risc d'acceptar això és que passi, com ha passat a Bèlgica amb el Vlaams Belang, que el moviment independentista s'escori cap a l'extrema dreta", considera Rodon.

Aquesta mateixa setmana el president de l'ANC, Josep Vila, rubricava a Públic la postura de l'entitat en el "marc del respecte pels drets individuals i col·lectius", i criticava que si l'extrema dreta creix és "per les limitacions democràtiques" que pateix la societat catalana. No obstant això, molts dels potencials votants d'Aliança Catalana sortiran a manifestar-se aquest 11 de setembre, i ningú els ho pot impedir. Un fet que, al final, implica un desafiament per al moviment independentista.

En aquest sentit, CUP i ERC s'ha sumat a fer una crida per una Diada que confronti les posicions xenòfobes. En la prèvia a la jornada festiva, la secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, ha afirmat que "ser una minoria, per molt pura que sigui, només pot portar a la derrota" i que l'objectiu de l'independentisme sempre ha estat "sumar més gent". En la mateixa línia s'ha posicionat la CUP, que considera que "les postures xenòfobes, etnicistes i excloents, no només atempten contra bona part dels compatriotes catalans, sinó que fan impossible que s'assoleixi la independència", asseguren en un comunicat. 

L'independentisme arriba doncs, a les portes de l'11 de setembre, amb el repte d'ubicar a l'extrema dreta, perquè l'auge d'Aliança no suposi que el moviment aparqui una visió de catalanitat àmplia, oberta i integradora que tradicionalment havia reivindicat.

Divergències en l'estratègia: pragmatisme o radicalitat

Eix ideològic a banda, l'independentisme també afronta reptes d'unitat quant a l'estratègia. Un altre dels temes on és destacable la divisió d'opinions és en el pacte pel finançament entre ERC i el PSC. El Secretariat Nacional de l'ANC va demanar als partits independentistes, a inicis d'any, que rebutgessin el "finançament singular", reclamant-los "un canvi amb urgència basat en la unitat estratègica". Ara, amb l'aprovació del model de finançament al Consell de Política Fiscal i Financera (CCPF), es precipiten els terminis. La proposta haurà de ser votada al Congrés dels Diputats i no pot prosperar sense el suport de Junts, que ara mateix s'hi oposa. El portaveu adjunt del partit al Congrés, Josep Maria Cruset, reaccionava a l'aprovació del CCPF criticant que "no hi ha clau de la caixa" i reclamava "un concert econòmic com al País Basc". Pocs dies després, el secretari general, Jordi Turull, ratificava la posició del grup parlamentari del Congrés, també com a postura de partit. 

El tema del finançament provoca un dilema als partits independentistes i els posa davant d'un mirall. Rodon admet que "probablement no aconseguiran un pacte millor si hi governa PP i VOX", però també apunta que "tenen por de que se'ls acusi que van prometre un pacte fiscal que ara no s'hi acosta". 

A la qüestió del finançament s'hi afegeixen altres carpetes que s'arrosseguen amb lentitud o potser no han assolit tota l'ambició amb què s'havien anunciat, com són l'oficialitat del català a Europa –pacte del PSOE amb Junts–, l'aplicació de l'amnistia, o els traspassos de les competències en immigració o en Rodalies. "Hi ha moltes carpetes que es troben al dia de la marmota", resol Rodon.

Els de Puigdemont van oficialitzar el trencament amb el PSOE el passat octubre de 2025, després de veure que una bona part dels acords d'investidura signats no assolien els resultats esperats. Des d'aleshores, el partit ha deixat de donar suport, amb els seus vots, a gran part de les propostes del govern espanyol al Congrés dels Diputats, i el model de finançament no n'és una excepció. Per altra banda, mentre que ERC ha permès l'aprovació dels pressupostos a Illa, l'estratègia de Junts és confrontar directament amb el president. Així s'ha evidenciat també al manifest emès pel partit a les portes de la Diada. Junts acusa a l'Executiu català de "ser obedient a les prioritats del poder espanyol i del PSOE", i de "confondre estabilitat amb immobilisme".

Precisament una de les carpetes pendents, la de l'amnistia, s'ha començat a moure i podria donar bones notícies al partit properament. El Tribunal de Comptes podria avalar aviat l'amnistia, segons ha avançat Catalunya Ràdio, una decisió que ha d'anar en paral·lel a la resolució del Tribunal Constitucional, que el 22 de setembre abordarà el recurs d'empara de Jordi Turull. Amb tot, a l'horitzó hi ha la tornada de Carles Puigdemont a Catalunya, que podria també comportar un revulsiu per a les perspectives electorals dels juntaires.

Intentant emergir d'una fase reactiva

La ciència política té estudiat que al voltant d'un 20-25% dels independentistes té preferències volàtils, assegura el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon. El politòleg considera que un "cert repunt" de VOX i PP i el desgast o desencís amb el govern d'Illa podrien haver fet augmentar el suport de l'independentisme en les dades que ha recollit el CEO. 

Rodon comparteix la tesi que el moviment es troba avui en una fase més reactiva que propositiva. Un exemple recent és la reacció del moviment a l'agressió soferta per un aficionat del barça a Elx, per dur una estelada. El fet va aconseguir unir, en una protesta transversal, a diferents partits polítics i entitats; i el mateix president del barça, Joan Laporta, va advocar per convocar una "jornada d'exaltació de l'estelada" al Camp Nou. "L'agressió va fer recordar altres esdeveniments del procés. La ferida d'aquests anys és encara important, i la memòria és recent", considera Rodon. No obstant això, matisa que "hi ha molts actors que proposen coses", però que, "o no tiren endavant o si ho fan, no motiven".

Amb l'objectiu d'intentar aixecar els ànims i mostrar unitat, aquesta setmana l'ANC ha reunit als set presidents de l'entitat per amplificar el missatge a omplir els carrers i que la Diada sigui un "punt d'inflexió". L'actual president de l'Assemblea considera que l'independentisme està "tancant l'etapa de dol" i ha apuntat que la pulsió independentista "torna a aflorar".

Per la seva banda, Òmnium ha impulsarà, un any més, un acte polític l'11 de setembre al migdia, a l'Arc del Triomf, amb l'objectiu de reunir representants del país i els membres de la Junta Directiva de l'entitat. Al mateix passeig Lluís Companys hi organitza també la festa de la Llibertat on, a partir de les 19 hores, hi haurà els concerts de La Gossa Sorda i les actuacions dels punxadiscos DJ Trapella i CJ K-ZU.