Història d'un àtic: tres mentides d'Ayuso, dos 'pelotazos' immobiliaris del nòvio i un conseller assenyalat

La Comunitat de Madrid va comprar el passat mes d'abril -en secret- l'àtic del moment. Li va costar 6,3 milions d'euros. L'habitatge està en el número 35 del Passeig General Martínez Campos, un bloc de nou altures que fa cantonada amb el carrer Zurbano al madrileny barri de Chamberí. A l'esquerra del portal, una sucursal bancària. A la dreta, el Museu Sorolla. I just davant, una botiga de catifes i l'edifici en el qual té un pis -heretat- la presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso. El va rebre com una donació dels seus pares per evitar que fos embargat per una sèrie de deutes vinculats a una de les seves empreses: MC Infortécnica SL. Els dos immobles estan a mitja hora caminant -deu minuts amb cotxe- dels que encara té al mateix barri la parella de la presidenta madrilenya, Alberto González Amador. L'empresari -investigat per presumpte frau fiscal- va posar els pisos en venda al juliol per un total de 3,4 milions d'euros.

Planifica Madrid va ser l'empresa -pública- que va comprar el famós àtic de 485 metres quadrats cinc dormitoris, terrassa, sala de cinema i habitació per "al servei" a Chamberí. Isabel Díaz Ayuso l'havia d'utilitzar com a "oficina temporal", per "rebre reunions institucionals" mentre es prorrogaven les obres de la seu de la Comunitat de Madrid, licitades sense concurs aquest divendres. Aquesta va ser la versió inicial de la presidenta i del seu equip una vegada que va transcendir l'adquisició. El relat va anar canviant a mesura que passaven les hores i es coneixien detalls com que l'immoble només té llicència per a ús residencial. 

El Govern autonòmic va anunciar llavors que el posaria a la venda per recaptar diners i contribuir a la "recuperació" de les zones devastades pels incendis. Ho va fer mentre insistia en la idea que la regió "no té una residència oficial per a la presidenta", com sí que tenen altres comunitats i ministres. El preu de sortida de l'immoble és de 6,7 milions, sense impostos.

I enmig d'aquesta tempesta, Ayuso va decidir fugir d'estudi i va començar a assenyalar Miguel Ángel García Martín, portaveu del seu Ejecutiu i president de Planifica Madrid. "És qui té no només la informació detallada, sinó els canals de comunicació a aquest efecte", va respondre davant la mirada del mateix conseller durant una visita a Villa del Prado, un dels municipis més afectats pel foc a la Sierra Oeste de Madrid. Público repassa a continuació les principals mentides de la presidenta autonòmica per intentar tapar l'escàndol de l'àtic, el seu assenyalament del conseller García Martín, i com es van gestar els pelotazos immobiliaris del seu nòvio, Alberto González Amador. És la història d'un àtic molt particular.

Les tres grans mentides d'Ayuso

La compra de l'àtic es va conèixer el passat dimecres 29 de juliol, després d'una informació publicada per El País. Isabel Díaz Ayuso va ser la primera a sortir a defensar l'adquisició de l'immoble. Ho va fer en l'habitual roda de premsa després del Consell de Govern, diverses hores després que es conegués la notícia. "A mi el buscar un lloc on temporalment es puguin rebre reunions institucionals (...) em sembla que és el seu", va respondre a les preguntes dels mitjans. 

La presidenta autonòmica es va presentar com a víctima d'una "campanya de desprestigi" i va confirmar que la intenció era utilitzar l'àtic com a despatx "temporal" durant la "reforma" de l'edifici de la Reial Casa de Correus, seu del Govern de la Comunitat de Madrid. Una cosa impossible perquè l'àtic no té llicència per a usos administratius. La normativa municipal prohibeix instal·lar oficines en edificis d'aquesta zona de la ciutat per sobre de la primera planta.

Ayuso va reconèixer més tard que encara no estava del tot clar qui utilitzaria les dependències de l'immoble. "No sé com ho organitzarem, no sé si jo em quedaré a... la Conselleria de Presidència o a la de Transports i és el conseller el que se'n va cap allà [a l'àtic de Chamberí]", va deixar anar la popular, buscant mirades de complicitat, tractant de restar-li importància a l'assumpte. "No és per a mi, no és casa meva, no és la meva residència, no li han comprat res a Ayuso", va continuar defensant al llarg de la setmana. Miguel Ángel García Martín va ser l'altra veu -autoritzada- del partit en tot aquest escàndol. "Aquest immoble s'adquireix per posar-lo al servei de les necessitats que pugui tenir la Comunitat de Madrid. El que no es diu és que nosaltres no tenim residència oficial per a la presidenta, com sí que tenen la meitat dels ministres d'aquest país", va denunciar el conseller set dies després de conèixer-se la compra de l'habitatge.

La primera gran mentida va ser, per tant, que un àtic que només es pot utilitzar com a residència es destinaria a oficines. La segona té a veure amb l'activitat de Planifica Madrid. El Govern d'Ayuso va assegurar, 36 hores després de fer-se pública la compra, que posaria en venda l'immoble de Chamberí. La presidenta autonòmica va reivindicar a més que aquest tipus de moviments formaven part de la política habitual de l'empresa. "Planifica Madrid és una agència que al llarg de tot l'any reorganitza el patrimoni de la Comunidad de Madrid es compren, es lloguen o també es venen immobles, perquè tampoc s'explica tot el que s'ha venut a canvi de comprar aquest [l'àtic] o altres immobles que està l'agència comprant. (...) I em consta que hi ha hagut venda de molts altres”, va respondre en la roda de premsa del 29 de juliol. L'objectiu era fer creure que l'adquisició de l'habitatge de luxe per part de la mercantil no era quelcom excepcional.

Planifica Madrid, però, només ha incorporat a la seva cartera dos immobles entre 2020 i 2025, els sis anys complets que porta governant Ayuso, tal com ha revelat Público. La primera adquisició es va materialitzar el 2022: un edifici situat al carrer Edgar Neville de Madrid. L'empresa l'utilitza des d'aleshores com a seu social. El bloc va tenir un cost de 7,7 milions d'euros, IVA inclòs. La segona compra es va realitzar mitjançant "subhasta pública judicial" el 2025: Velintonia, l'antiga casa del poeta Vicente Aleixandre. La Comunitat de Madrid va ser l'única que va presentar una oferta per fer-se amb l'habitatge i va acabar aconseguint-la per 3,2 milions d'euros, tal com recullen els Pressupostos autonòmics de 2026. Planifica Madrid ha venut durant el mateix període un únic immoble, a finals de 2025.

La tercera de les fal·làcies ens porta a les oficines que té Planifica Madrid a la Gran Via. Miguel Ángel García Martín va anunciar l'endemà que esclatés la polèmica que havia "donat instruccions" per posar a la venda l'àtic i altres "quatre immobles" de l'empresa situats a la Gran Via. El conseller va assegurar que tots ells estaven "valorats en el seu conjunt en uns 20 milions d'euros". Ayuso va assumir aquest discurs un parell de dies després i va parlar de nou d'aquests "quatre immobles" a la Gran Via. Público va revelar que l'empresa té en realitat un únic immoble en aquest carrer de Madrid, dividit, això sí, en quatre finques registrals. Planifica Madrid tampoc va acordar posar-lo en venda ara, per destinar els diners a les zones cremades, com intenten transmetre des de la Comunitat de Madrid. Les oficines van sortir a la venda el 6 d'agost del 2025, per un preu d'11,74 milions sense IVA, tal com consta en el plec de condicions de l'oferta pública al qual ha tingut accés aquest diari. El procés es va tancar sense la recepció de cap proposta i la licitació va quedar per tant deserta.

Hi ha desenes de documents oficials en els quals Planifica Madrid tracta les oficines de Gran Via 6, que va adquirir al març de 2005, com un únic immoble. Una cosa que va tornar a confirmar aquest divendres 7 d'agost, quan va posar de nou a la venda el bé, en aquesta ocasió per un preu de 11,82 milions sense IVA. En el plec només hi ha un immoble a la venda, no quatre. Al seu dia, eren quatre pisos independents, cadascun amb la seva entrada, per això hi ha quatre finques registrals. Ara, estan connectats parcialment entre si per l'interior. De fet, ja ni tan sols hi ha quatre portes d'entrada, sinó únicament tres. L'altra va ser eliminada.

Per cert, a més de les oficines de Gran Via 6, en la mateixa licitació de venda d'immobles consta l'àtic, pel qual Planifica Madrid demana 6,69 milions. En total, la Comunitat de Madrid demana 18,51 milions pels dos immobles.

Els 'pelotazos' d'Alberto González Amador

L'enrenou no s'acaba aquí. La mateixa setmana que va sortir a la llum la compra de l'habitatge de luxe per part de Planifica Madrid, també es va conèixer que Alberto González Amador havia posat a la venda el pis en què viu al costat de la presidenta madrilenya i l'àtic situat just a sobre. El seu objectiu és vendre els dos immobles per un preu total de 3,4 milions d'euros. El contrast amb les quantitats que hauria pagat pels dos pisos resulta com a mínim cridaner. González Amador va comprar l'habitatge que comparteix amb Ayuso al juliol de 2022 per 850.000 euros. I la posa ara al mercat per 1,8 milions. L'àtic li va costar una mica menys d'un milió i en demana ara 1,6 milions. Si acaba venent tots dos immobles pel que demana, hauria donat en tot just quatre anys un pelotazo de més d'1,5 milions d'euros.

La primera de les propietats té una superfície de 183 metres quadrats i, quan el va adquirir, tenia una hipoteca de mig milió. La segona té 158 metres quadrats i la va comprar inicialment Babia Capital, l'empresa de l'economista que va assessorar González Amador en la inspecció tributària que va desembocar en el procés judicial que ara s'enfronta per presumpte frau a Hacienda. El nòvio de la presidenta autonòmica li pagava al seu soci un lloguer de 5.000 euros mensuals amb opció a compra, una opció que finalment va fer efectiva l'estiu del 2025.

Els pisos de l'empresari també van tenir la seva pròpia polèmica. Alberto González Amador va realitzar obres de reforma sense llicència inicial en un dels immobles i temps després va sol·licitar la corresponent regularització a l'Ajuntament de Madrid. Más Madrid va presentar llavors una denúncia davant les sospites d'"infracció urbanística". El Jutjat del Contenciós-Administratiu número 14 de Madrid va acabar pronunciant-se a favor de l'empresari.

El conseller, peça clau i assenyalat per Ayuso

Miguel Ángel García Martín va ser l'únic conseller del Govern d'Ayuso que va sortir a -intentar- justificar la compra d'un àtic de luxe amb diners públics al barri de Chamberí. Ho va fer com a portaveu de l'executiu autonòmic, però també com a president de l'empresa que va realitzar la compra, Planifica Madrid. Quin paper va jugar el conseller en aquest procés? L'adquisició de l'àtic la va haver d'acordar formalment bé el consell d'administració de la societat -òrgan que presideix el conseller-, o bé el conseller delegat de Planifica Madrid, Pedro Corbalán Ruiz. En aquest cas, quedaria per aclarir si ho va fer per iniciativa pròpia o per instruccions de García Martín. Público va contactar aquesta setmana amb la Conselleria de Presidència i li va remetre una sèrie de preguntes sobre el procés d'adquisició de l'àtic, però no hi va haver cap tipus de resposta.

El conseller de Presidència formava fins ara part del cercle de màxima confiança d'Ayuso, però fa uns dies el va deixar públicament als peus dels cavalls. "Els he de remetre a la Conselleria de Presidència, entre altres coses perquè és qui té no només la informació detallada, sinó els canals de comunicació a aquest efecte", va assegurar la presidenta madrilenya, davant la mirada del conseller. I, per si hi havia algun dubte, va insistir:  "[Planifica Madrid] compra i ven immobles al llarg de l'any i d'això no tinc la menor idea perquè no és la meva competència saber-ho. Sí que ho és que els meus consellers estiguin a sobre d'això". La comunicació entre tots dos va ser més freda del que és habitual. El conseller va intervenir un dia després per dir que portava "moltíssims dies donant explicacions" i va tractar de tancar la polèmica, acusant "l'esquerra" de buscar "fantasmes".

El que busca l'esquerra, de moment, és que s'iniciï una investigació per part de la Fiscalia. Más Madrid va anunciar una denúncia i el PSOE ja en va presentar una altra. El temps dirà si a la ja atrafegada història de l'àtic se li uneix un capítol judicial.