La guerra infinita Junts-ERC es fa més crua que mai
La campanya del 29-N aguditza la mala relació entre els partits alfa del procés, personificada ara en l'enemistat política entre Nogueras i Rufián, que han actuat enfrontats en l'última legislatura
La ferida entre Junts i ERC va impedir la negociació conjunta de l'amnistia i un pacte per assegurar un nou finançament, i dinamita enteses independentistes en el curt termini
Barcelona-
Finals de juny de 2020. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s'empassen l'orgull, aparquen els retrets que els han convertit en adversaris més que en socis polítics i es disposen a parlar per primera vegada des que el procés els va portar a l'exili i la presó. Han passat gairebé tres anys de la declaració d'independència fallida del 27 d'octubre de 2017, i els líders de Junts i ERC accedeixen a connectar-se per videoconferència. Són testimonis d'aquella conversa dirigents que han refet ponts, alguns dels presos que compleixen condemna a Lledoners i representants d'Òmnium Cultural, així com els equips dels presidents dels dos partits. El contacte és fred, per bé que l'intercanvi de paraules, cordial i amb preguntes personals d'interès mutu, serveix per provar de restaurar el que estava trencat. Però els esforços de l'estiu de 2020 no cristal·litzaran en una relació política estable. Junts i ERC, que en el postprocés fan camins per separat, viuran enfrontats en una guerra permanent, avui més crua que mai.
Puigdemont i Junqueras, que continuen una dècada després al capdavant dels partits alfa del procés i són responsables últims de les estratègies de campanya del 29-N, no han sabut superar les asprors que els van allunyar el 2017. Una desconfiança personal que les formacions no han pogut obviar, perquè mai han deixat de competir per ser les sigles preeminents de l'independentisme. Una batalla per representar el sobiranisme que es remunta a la conformació del primer tripartit, quan els republicans van fer president Pasqual Maragall per tancar el regnat de 23 anys de poder de la Convergència de Jordi Pujol. El desenllaç de 2003, mal digerit per l'espai convergent, continua en la memòria dels seus hereus polítics, agrupats avui a Junts.
Puigdemont sempre ha pensat que Junqueras no li va fer costat en els moments més complicats de la seva presidència i que va remar en contra seva en la dècada a Bèlgica. Al seu torn, qui va ser el seu vicepresident ha retret al tòtem de Junts que tots aquests anys hagi projectat ERC com a traïdora als interessos dels catalans després de pagar un preu alt pel referèndum, ridiculitzant i dinamitant la via pactista dels republicans amb el PSOE, que després Puigdemont també ha explorat. Els seus contactes en l'última dècada han estat mínims, tan en públic com en privat.
Junts i ERC viuen d'esquena: van desplegar estratègies dispars després de 2017, la convivència forçada al Govern es va trencar la tardor de 2022 -després que Puigdemont alimentés una consulta interna per sortir de l'executiu de Pere Aragonès-; i al Parlament i el Congrés fa temps que han deixat de coordinar-se. La campanya d'aquestes eleccions generals, amb domini de l'eix esquerra-dreta, ha portat el combat polític entre els dos partits a l'estadi de major bel·ligerància. Un xoc carregat de decibels, amb retrets creuats i desqualificacions, també en el terreny personal. La demostració final que les principals forces de l'independentisme han perdut qualsevol sintonia per articular-se com a projecte alternatiu al PSC en el curt termini. ERC i Junts busquen pel seu compte discutir l'hegemonia socialista.
La zona zero del Congrés
Dues figures personifiquen un divorci irreparable en el curt termini: Gabriel Rufián i Míriam Nogueras. Sense parlar-se i cap contacte polític al Congrés -l'amnistia es va negociar per separat i el nou finançament no tenia suports assegurats-, Rufián i Nogueras han fet d'ariets del discurs més dur contra l'adversari sobiranista. El candidat d'ERC, protagonista de dures crítiques a l'hemicicle i d'episodis virals a les les xarxes, ha acusat els diputats de Junts de tenir interessos immobiliaris per oposar-se als decrets d'habitatge -ensenyant-los bitllets de 50 euros-; ha promès repetidament que faria el necessari per condemnar el seu rival a "l'"ostracisme" a Catalunya i ha acusat la "dreta catalana" -així anomena Junts- de ser "col·laboracionista" de l'extrema dreta espanyola.
En campanya, fins i tot ha afirmat que no rebrà Puigdemont quan torni a Catalunya i que evitarà ser present al funeral de Jordi Pujol tot i defensar el "millor del pujolisme", afirmació feta en l'entrevista amb Públic. Paraules que ha acompanyat de la denúncia sistemàtica que la premsa catalana evita assenyalar els la cara fosca de Junts. Al seu torn, Nogueras ha dit que Rufián lidera una candidatura d'"obediència espanyola" que actua amb "servilisme" davant el PSOE, d'articular un "a por ellos" contra Junts amb el mateix "estil de Vox" i de "mentir" repetidament per tapar la "ineficàcia" de les seves polítiques a Madrid. I, ja en campanya, ha lamentat que Rufián donés lliçons de catalanitat mentre demanava "perdó per ser català". Els atacs mutus s'han repetit en mítings i entrevistes dels darrers dies.
Puigdemont i Junqueras, amb verí
Junqueras i Puigdemont s'han afegit al duel discursiu. El president d'ERC, actiu en campanya, ha burxat Junts per l'estratègia ser "els del mig", que Nogueras ja va corregir dissabte passat a Manresa alertant que és prioritari "impedir la coalició PP-Vox". Un acte en el qual el candidat pel Senat, Josep Maria Vila d'Abadal, també va acusar ERC d'haver abandonat l'independentisme: "Si Macià s'aixequés, els mataria a tots". Junqueras ha retret als seus exsocis que practiquin l'equidistància davant l'amenaça ultra i els ha fet responsables de condemnar els catalans a un "purgatori etern". "Si tenen necessitat de purgar alguna cosa, que la purguin, que casos de corrupció n'han acumulat molts al llarg de la història, i de votacions al costat de Vox, també", va etzibar en un míting, també dissabte, a Mataró.
Puigdemont, menys actiu aquest 29-N i a l'espera del seu retorn a Catalunya, tampoc s'ha pogut reprimir de respondre els dards de Rufián. Ho ha fet a les xarxes, i sense citar el candidat ni ERC, malgrat acusar-los implícitament d'abandonar els interessos dels catalans després del pacte amb Podem. "La deriva etnicista de l'esquerra lerrouxista de Catalunya és perillosa i profundament irresponsable", va publicar dilluns. "El dany és immens. La collita potser els serà fructífera. Però igual que passa amb un bosc d'eucaliptus, el terreny no es podrà tornar a conrear si no s'hi practica una regeneració profunda que en recuperi les seves condicions naturals", va reblar l'expresident de la Generalitat per retreure als republicans que anteposin un bon resultat el 29-N a un futur d'aliances sobiranistes.
ERC va superar Junts en poc més de 70.000 vots en les últimes eleccions generals a Catalunya, uns comicis de 2023 en què els dos partits van sumar set diputats. I els seus escons van ser decisius per investir Pedro Sánchez. Les enquestes pronostiquen ara un ascens dels republicans i una davallada dels de Puigdemont, però sense que cap de les dues forces sigui decisiva en la conformació de majories. Si es consuma la pèrdua de rellevància en l'aritmètica i amb un nou cicle electoral en marxa -amb municipals aquest maig i catalanes el 2028-, la guerra no tindrà fi.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.