El Govern intensifica les negociacions amb ERC per desbloquejar els pressupostos, mentre sura l'opció de l'avançament electoral

Catalunya s'endinsa en la primera de dues setmanes claus per a la continuïtat de la legislatura catalana, i de retruc del Govern de Salvador Illa. En 10 dies expira el termini fixat per a la votació de les esmenes a la totalitat al pressupost presentat pel Govern que gairebé tots els partits de l'oposició han presentat, excepte els Comuns. Començant per Junts i acabant per la CUP, a més del PP o Vox. Però l'esmena a la totalitat més rellevant és la presentada per Esquerra Republicana, l'única amb possibilitats de prosperar i capacitat de tombar els primers pressupostos d'Illa, si el Govern socialista no aconsegueix tancar un acord amb els republicans abans del 20 de març quan es votaran les esmenes.

Una cursa contrarellotge que augmenta la pressió política cada dia que passa, amb l'escenari d'unes eleccions anticipades que sura en l'ambient polític català, cada cop amb més intensitat. Tot i el rebuig a aquesta opció de tots els membres del Govern i del PSC, que s'han conjurat per exorcitzar en públic l'opció electoral i fer arribar els comptes de prop de 50.000 milions d'euros a bon port. Per mirar d'aconseguir-ho, socialistes i republicans intensificaran els pròxims dies les converses i negociacions que mantenen per trobar un encaix a la principal exigència d'Esquerra Republicana per asseure's a parlar de pressupostos i retirar l'esmena a la totalitat. Que no és altra que la cessió de la recaptació de l'IRPF dels catalans i les catalanes a la Generalitat per part de l'Estat, qüestió que el Govern espanyol rebutja de ple tot i estar inclosa en els acords que van permetre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, i que el PSOE va assumir.

 L'avançament electoral, pressió o opció real?  

Tal i com ja va avançar Públic, el xoc de trens pressupostari entre socialistes i republicans ha deixat la legislatura catalana en l'aire, fins al punt que no es pot descartar una convocatòria electoral avançada. Malgrat les declaracions públiques dels membres del Govern rebutjant que s'arribi a aquest extrem, l'opció que un fracàs en les negociacions comporti la caiguda dels pressupostos d'Illa emergeix cada cop amb més força. I cap dels dirigents del PSC consultats n'han descartat la possibilitat electoral si cauen els pressupostos.

D'altra banda, alguns agents econòmics, sindicals i empresarials, han estat alertats per part de membres del Govern, amb Salvador Illa al capdavant, que tots els escenaris estan oberts i que "seria una gran irresponsabilitat" -en referència a ERC- portar al país a una situació d'inestabilitat com aquesta enmig de les fortes turbulències econòmiques i la desestabilització que pot provocar la guerra iniciada pels EUA i Israel contra l'Iran. 

També ho plantegen els Comuns, que són l'únic partit que ja tenen un acord de pressupostos amb el Govern del PSC. Per a la seva cap de files al Parlament, Jéssica Albiach, "en el context internacional que tenim, el que necessitem és que les forces progressistes i d'esquerres ens posem d'acord per fer front a aquesta onada reaccionària". En canvi Junts considera que precisament pel context de la guerra a l'Iran, els pressupostos "han quedat desfasats" i insta al Govern a retirar-los.

Per part d'ERC, la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, considera que la "irresponsabilitat" és d'aquells que "han aprovat i portat al Parlament uns pressupostos sense tenir garantits els suports, i estaven més que advertits per part nostra", recalca. A més, el president dels republicans, Oriol Junqueras, reitera que "no es donen les condicions per negociar els pressupostos", però treu ferro a la qüestió i reitera la proposta d'ERC de negociar els decrets de suplement de crèdit que siguin necessaris per amortir els efectes de la falta de pressupostos. "És pot gastar el mateix i fins i tot encara més", assegura Junqueras, amb una afirmació que sustenta un informe de l'Airef sobre els suplements de crèdits pactats en la pròrroga pressupostària de l'exercici del 2024 en què no es van ni presentar els pressupostos. No ho veu així la consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, que assegura: "Sense pressupostos quedaran moltes coses per fer, no és el mateix", i situa en més de 9.000 milions d'euros en inversions els diners que es perdrien sense els nous comptes de la Generalitat.

 Foc creuat de retrets i desconfiança  

Així les coses, fonts republicanes de la negociació es mostren pessimistes de la marxa de les negociacions per trobar una sortida a l'atzucac pressupostari. Hores d'ara no preveuen retirar l'esmena a la totalitat, i en conseqüència donen per fet la caiguda dels pressupostos d'Illa. Tot i que adverteixen que "seria un greu error optar per la convocatòria d'eleccions i no per continuar la legislatura amb la pròrroga pressupostària". El foc creuat de retrets es manté entre el PSC i ERC que s'acusen mútuament d'haver traït la confiança que socialistes i republicans han travat durant l'anterior legislatura presidida per Pere Aragonès d'ERC, com en l'actual amb el socialista Salvador Illa a la presidència de la Generalitat.

El problema de fons per a l'entesa continua sent el rebuig del Govern espanyol, en especial de la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, a cedir la recaptació de l'IRPF a la Generalitat. Però alguna cosa es mou en les converses tot i que s'intenten portar amb la màxima discreció i ERC ha suspès de moment les compareixences posteriors a la reunió setmanal de la seva Executiva. Fonts de la negociació apunten que s'estaria buscant una fórmula intermèdia que no suposi el traspàs íntegre de la recaptació a l'Agència Tributària de Catalunya però s'iniciï un procés de descentralització en la recaptació d'impostos de forma cogestionada entre comunitats i Estat, en un model extensible a totes les autonomies. Tot i que ni des d'ERC ni des del PSC concreten com s'articularia aquesta via. I molt menys donen per fet que es pugui acabar articulant un acord al respecte.

Des d'ERC es posa el focus en la pròxima reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que s'hauria de celebrar aquest mes de març. Tot i que encara no té data, les fonts consultades apunten que si es troba el desllorigador respecte al tema de l'IRPF, el Consell es convocaria abans del 20 de març i serviria per escenificar l'entesa que desactivaria el conflicte. La idea és que en cas d'acordar un format per a la descentralització en la recaptació de l'IRPF a les comunitats autònomes, Montero ho incorpori al nou model de finançament acordat que s'ha de presentar i aprovar en aquest Consell de Política Fiscal i Financera, tot i que compta amb el total rebuig de totes les comunitats del PP. Segons el portaveu d'ERC, Isaac Albert, "es poden fer modificacions per avançar perquè les comunitats puguin recaptar impostos". I deixa clar que això seria "la prova del nou" i "un primer pas clar" per desencallar un acord de pressupostos.

 Negociació al més alt nivell  

De moment, la legislatura catalana es manté en l'aire camí de l'abisme, pendent d'unes converses entre socialistes i republicans que s'intensificaran de forma important els pròxims dies. Unes negociacions del més alt nivell que tenen en el propi president de la Generalitat, Salvador Illa, la consellera d'Economia, Alícia Romero, i el seu equip més proper, la portaveu del PSC i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i la cúpula del grup parlamentari, amb Ferran Pedret al capdavant, com a principals negociadors del Govern del PSC.

I per part d'ERC, lidera personalment la negociació el president del partit, Oriol Junqueras, tot i que qui té un paper destacat i rellevant en la interlocució al més alt nivell, també amb el PSOE i el Govern espanyol, és el director general d'ERC, Lluís Salvadó. Altres dirigents d'ERC implicats en la negociació són la secretària general, Elisenda Almany, i la cúpula dels republicans al Parlament, amb Ester Capella, Josep Maria Jové i Jordi Albert al capdavant. Les converses entre PSC i ERC es triangulen també amb el ministeri d'Hisenda i amb la Moncloa.

 Romero no veu altra opció que aprovar els pressupostos  

El clima de desconfiança en què es desenvolupen les converses entre el PSC i ERC, malgrat que algun petit avenç es pugui anar consolidant, és palpable en les declaracions de la consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, que retreu en totes les seves intervencions públiques que ERC no se'n refiï més dels socialistes pel que fa al compromís amb la recaptació de l'IRPF. "S'ha de confiar una mica més; sobretot perquè tenim un document oficial que ho diu", assegura Romero, fent referència a l'acord de la Comissió Bilateral entre Generalitat i Estat que inclou treballar per aquest traspàs de competència.

Amb tot, Romero evita fer sang amb ERC i rebutja també l'opció d'un avançament electoral: "És que no m'entra al cap que no aprovem els pressupostos". I recorda a Esquerra que la Generalitat no pot assumir encara la recaptació d'aquest impost pel pobre dimensionament de l'estructura de l'Agència Tributària de Catalunya. "L'ATC no està preparada, necessitem desplegar-la. No tenim ni un informàtic, hem de fer una transformació tecnològica brutal", afirma Romero. Un posicionament que des d'ERC es rebat recordant que els republicans ja han acceptat que l'ATC no estarà en condicions de fer la recaptació fins el 2028 i que el que es reclama no és el traspàs immediat sinó el compromís explícit de què es traspassarà.

Una demanda de confiança als republicans que també ha expressat aquest dilluns la vice-primera secretària del PSC i portaveu del partit, Lluïsa Moret. Moret assegura que el Govern i els socialistes "no contemplen cap altre escenari" que no sigui el de l'aprovació dels pressupostos al Parlament, amb el suport d'ERC. "És l'única pantalla actual", ha dit. En aquest sentit, ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat a Esquerra per les garanties de compliment dels acords d'investidura. "Ningú ha descartat la recaptació de l'IRPF per part de la Generalitat, però estem parlant de tempos, processos i de quan fer-ho", ha sentenciat.

 Junqueras promet recursos si no hi ha pressupostos  

Per la seva banda, el president d'ERC, Oriol Junqueras, resisteix la pressió dels socialistes per aprovar els pressupostos i considera que el tema de l'IRPF "és un acord pendent de complir". "És evident que en aquests moments, malauradament, no es donen les condicions per iniciar una negociació", assegura. Però el líder republicà apunta que farà "tot el que estigui al meu abast" per obtenir "tots els recursos", tant si s'aproven els comptes com si no. I afirma que "ningú té tantes ganes d'aprovar uns pressupostos com Esquerra Republicana de Catalunya". A la vegada que mostra la disposició al pacte posant en valor els acords assolits amb els socialistes sobre el model de finançament, la reducció del deute, el consorci d'inversions i la creació d'una empresa ferroviària catalana, a més de les inversions ferroviàries programades pel proper quinquenni.

Aquesta setmana comencem un compte enrere de 10 dies en què es decidirà el futur dels pressupostos de la Generalitat, i molt més. També el futur de la legislatura catalana, o si Catalunya se suma o no a l'equació electoral autonòmica que recorre l'Estat d'Extremadura a l'Aragó, passant per Castella i Lleó i Andalusia. Per no parlar del futur de Salvador Illa com  a president de la Generalitat que pot veure fracassar la seva presidència basada en la promesa d'estabilitat. I que en cas de convocatòria electoral podria sumir Catalunya en un bloqueig de difícil solució i de conseqüències impredictibles, que podria complicar abastament la seva reelecció, o si més no la seva nova investidura, per la falta d'aritmètica parlamentària i pel desgast que tot plegat pot comportar en la relació entre socialistes i ERC.

No queda altra cosa que esperar a veure si ERC i el PSC trobaran la quadratura del cercle sobre la cessió de l'IRPF. Amb una fórmula que permeti a María Jesús Montero assegurar que no s'ha cedit en aquesta qüestió, que suposa una cessió de sobirania de l'Estat. Especialment pensant en la seva candidatura per a les pròximes eleccions a Andalusia. I a la vegada permetre a Junqueras exposar davant les bases republicanes que ha doblegat els socialistes, i de retruc capitalitzar un sucós acord de pressupostos. 

Tot i que mentrestant, també podem fer càbales sobre un hipotètic superdiumenge electoral al juny en què es podrien celebrar conjuntament les eleccions andaluses, les catalanes i unes eleccions generals avançades per Pedro Sánchez. Però això, més que una operació política -que cap font socialista avala- sembla un divertimento per amenitzar l'espera, per molt que corri pels mentiders mediàtics i polítics.