El Govern veu marge per salvar el decret d'habitatge després de l'estiu malgrat el rebuig inicial de Junts i Podem

El mosaic polític del Congrés torna a fer trontollar una negociació del Govern. I no qualsevol negociació. Ni més ni menys que l'aprovació del nou macrodecret d'habitatge que les dues ànimes de l'Executiu —PSOE i Sumar— havien dissenyat com a colofó del curs polític. Com a fermall d'or abans de les vacances d'estiu. L'esborrany de la norma, els primers detalls del qual es van donar a conèixer dimecres passat, ha regirat les aigües de l'antic bloc d'investidura, recollint les crítiques de dos dels seus socis més problemàtics: Junts i Podem. I sense ells els números no surten. D'aquí ve que el Govern hagi donat un cop de volant a escasses hores del final de curs, ajornant l'aprovació del decret fins després del parèntesi de l'estiu. Serà finalment al setembre quan el text definitiu aterri sobre la taula del Consell de Ministres i, d'aquí, arribi a la tribuna del Congrés. Un respir amb què el Govern se'n va de vacances sense acabar de suturar l'hemorràgia de l'habitatge.

Un mes més. És la pròrroga que han acordat les dues potes de l'Executiu per seguir treballant en un acord "ampli i de consens", en el qual es vegin reflectides les sensibilitats de totes les forces de l'hemicicle (a excepció del PP i Vox). Fonts governamentals asseguren a Público que han estat els propis grups parlamentaris els que han demanat una mica més de marge per seguir fent les seves aportacions a l'esborrany inicial. Un extrem que des del Ministeri d'Habitatge —el principal múscul negociador del Govern— assumeixen "amb responsabilitat". Les presses, valoren a Público, poden convertir-se en el principal obstacle per portar a bon port una negociació. L'important, completen, és que el decret acabi tirant endavant. Un escenari que veuen "més a prop que mai". Les converses, insisteixen, estan de tot menys encallades, els grups segueixen "treballant arremangats" i el text, en qualsevol cas, no havia d'arribar al Congrés fins al setembre: "Valia la pena estirar una mica més la negociació abans que tancar-la sense que ningú hi estigués conforme".

També des de Sumar es prenen l'ajornament amb filosofia, tot i haver-se compromès dia sí, dia també a tirar endavant el decret abans de l'aturada estiuenca. "Les converses avancen bé i cap grup ha tancat la porta", posen en valor fonts de l'espai. Amb una única exigència: treballar amb la màxima celeritat possible perquè el nou curs polític arrenqui per aquí, amb una aposta decidida per l'habitatge: "Que es porti al primer Consell de Ministres del setembre". A l'agost, es comprometen veus del germà petit de l'Executiu, no es quedaran de braços plegats. Seguiran negociant per tenir l'acord tancat, si poden, a finals de mes. I és que, afegeixen, la majoria de peticions dels grups són "retocs estètics, detalls tècnics i una mica de lletra petita”. Al final, raonen aquestes veus, "tothom vol lluir la seva part" dins de la futura norma.

Dos fronts oberts

Un dels esculls que ha motivat aquest retard, reconeixen a Público fonts coneixedores de les negociacions, és la discutida reforma de la llei del sòl, que el PSOE ha intentat aprovar (sense èxit) en diverses ocasions al llarg de la legislatura i que va introduir en l'esborrany de la nova norma a petició expressa del PNB. Per a Podem, en canvi, suposa una "línia vermella". La seva eliminació és, de fet, "condició ineludible" perquè els morats donin el sí a qualsevol text. Així ho explicava la setmana passada, en roda de premsa, la seva secretària general, Ione Belarra, assegurant que la reforma proposada "obre una autopista als pelotazos urbanístics". Unes crítiques que, aquest dilluns, els morats han estès a l'ajornament anunciat pel Govern. "En lloc d'aprovar demà mateix la pròrroga dels lloguers i la moratòria dels desnonaments, dues mesures mínimes i urgents per a milions de persones, ha optat per retardar el decret", censuren.

A l'altre extrem de l'equació es perfila el PNV, per al qual és una "necessitat" dotar de "major seguretat jurídica i agilitat als planejaments urbans" a través, precisament, de la reforma de la llei del sòl. Un gest amb el qual, per als de Maribel Vaquero, s'aconseguiria construir habitatge "amb major dinamisme" i respondre a les necessitats d'ajuntaments "de diferent color". Un punt que també posen en valor des de la riba socialista de la negociació, que qualifica de "bel·ligerant" la posició dels morats davant d'una reforma que desenes d'ajuntaments "porten anys exigint" per nodrir el seu parc d'habitatge públic i assequible. Reformar la llei del sòl, insisteixen des del ministeri que encapçala Isabel Rodríguez, no és, de per si, de dretes. Posen un exemple: en zones que, en el seu moment, es van veure afectades per la DANA, continua sent més fàcil construir en àrees inundables urbanitzades que en àrees no inundables no urbanitzades. Tot gràcies a una normativa "antiquada" que, raonen, toca actualitzar.

L'estira-i-arronsa entre Podem i el PNV no és l'únic sotrac que encara han de sortejar les negociacions. Una altra de les peces clau torna a ser el partit que encapçala, a Madrid, Miriam Nogueras. Aquest mateix dilluns, Junts reiterava, a través del seu portaveu al Congrés, el seu rebuig al que considera un totum revolutum. En un article compartit a través de X, la política independentista carrega contra la "sobreregulació" de la qual fa bandera el Govern, acusant els topalls de preus, l'intervencionisme i els "experiments legislatius" de convertir l'accés a l'habitatge en "una carrera d'obstacles" i assenyalant el que hauria de ser la veritable trinxera: la falta d'oferta. La solució dels postconvergents? Mobilitzar sòl, estimular l'obra nova i, en paral·lel, aprovar noves rebaixes fiscals, en forma de desgravacions en el lloguer, en la hipoteca i en els comptes d'estalvi. Mesures, totes elles, que, per a Junts, no apareixen recollides (o no del tot) en el decret inicial del Govern.

Des del tàndem PSOE-Sumar insisteixen: ni són propostes insalvables ni falta voluntat de les parts per arribar a un acord. Això sí, concedeixen, les negociacions seguiran sent "complexes, uns tiren cap a un costat i altres cap a un altre", descriuen fonts socialistes, subratllant que, a més, "cada cosa que canvia un, ha de tornar a passar per tots". No per això abaixen els braços: "Superarem la fase de negociació, passarem pel Consell de Ministres i obtindrem el sí de la majoria del Congrés".