El Govern espanyol trosseja en dos decrets l'escut social i la revalorització de les pensions

El Consell de Ministres ha acordat aquest dimarts trossejar en dos el Reial Decret-llei que van tombar dimecres passat les dretes parlamentàries. Ho fa, segons apunten a Público fonts de la Moncloa, per garantir la seva aprovació al Congrés. D'una banda i separat de la resta de mesures, anirà el decret per revaloritzar les pensions. Per una altra, l'anomenat escut social, que inclou mesures com a noves ajudes per la DANA i els incendis, millores en la jubilació per als bombers i la impossibilitat de desnonar a fins a 60.000 famílies vulnerables, així com de tallar-los els subministraments bàsics.

El Govern que lidera Pedro Sánchez busca aprovar el nou Reial decret llei perquè les pensions del mes de febrer es cobrin de manera revaloritzada al més aviat possible. Més complicat sembla tirar endavant el paquet de mesures socials per les diferències palpables entre els socis i aliats parlamentaris. PSOE i Sumar han negociat al llarg del matí d'aquest dimarts com donar-li forma als dos nous decrets en el si de la reunió del Consell de Ministres, no sense tensions internes entre les dues potes del Govern.

"El Partit Popular ja no té excuses per aprovar les pensions i la resta del Congrés haurà de decidir si dóna suport a mesures socials que protegeixen els més vulnerables i que ja estan en vigor des de la pandèmia", declaren a Público fonts de Sumar. No hi ha drets de primera o de segona. Volem treure-ho tot i demostrar que no cal triar entre habitatge o pensions, que tot és necessari per millorar la vida de la gent treballadora d'aquest país", asseguren les mateixes veus.

"La nostra posició és ferma: no volíem que el PSOE separés la moratòria dels desnonaments de la resta de l'escut social, per permetre-li a la dreta votar en contra. L'escut social se sotmetrà a votació de nou en la seva integritat", defensen des del soci minoritari de l'Executiu. I és que la solució que va posar sobre la taula el PSOE a primera hora del matí era precisament la contrària: separar la moratòria antidesnonaments de la resta de mesures socials. No podíem permetre-ho", valoren fonts de Sumar, que celebren que el seu soci "hagi acabat entrant en raó".

La setmana passada el Congrés va tombar el paquet de mesures portat pel Govern estatal amb els vots en contra de Junts, PP i Vox. La mesura que està posada en el punt de mira des de llavors és precisament la moratòria antidesnonaments. Aquesta va ser la justificació del partit de Carles Puigdemont per rebutjar el decret, acusant l'executiu de promoure l'okupació. Una postura amb la qual s'ha alineat el Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo.

Socis i aliats, en espera

Davant d'aquesta situació els socialistes van arribar a estudiar diferents escenaris. D'una banda, arribar a un possible acord amb Junts. Una cosa que a la Moncloa es presentava complicada per la ruptura de relació que els postconvergents mantenen amb el PSOE i per les declaracions públiques realitzades pel partit català. L'any passat es va donar una situació similar i, poc abans del Consell de Ministres, es va arribar a un pacte amb Junts a canvi d'una sèrie d'avals per als propietaris d'habitatge i la tramitació d'una qüestió de confiança cap a Sánchez, que mai va arribar a cristal·litzar. La situació un any després és diferent. Des de fa mesos les converses dels socialistes amb Junts romanen interrompudes, sense una solució a la vista.

El camí que proposaven les dretes era presentar el decret trossejat i treure fora la moratòria antidesnonaments. Aquesta opció s'ha mantingut sobre la taula fins al final. Si bé, en l'últim moment, Sumar ha aconseguit que tot l'escut social vagi en un mateix paquet, en un únic decret.

La complicació per al PSOE residia que els seus socis i aliats rebutgen no tirar endavant mesures tan importants com la moratòria antidesnonaments, enmig d'una crisi habitacional sense precedents. Tots ells es pronunciaven aquest dilluns sobre aquest tema. "Seguim treballant en aquestes últimes hores perquè el Govern torni a portar aquest paquet de mesures al Congrés i perquè no decaigui cap. Treballem perquè hi vagi com més aviat millor, si pot ser demà. La nostra línia és que han d'anar totes les mesures. Encara que l'important no és tant el com sinó que acabin sortint totes", afirmava en roda de premsa el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun.

"És trist que estiguem parlant d'haver de triar: o pensions o resta de l'escut social. A qui deixem caure? La pregunta es contesta sola. No s'ha de deixar caure ningú. Existeixen mesures polítiques per garantir que atenem a la classe treballadora i a les persones més vulnerables íntegrament. Cal tirar endavant les dues coses", defensava, per la seva banda, Eva García Sempere, responsable d'Organització d'Esquerra Unida.

Podem ha estat un dels aliats protagonistes en els últims dies. Dilluns passat va anunciar un pacte amb el Govern estatal per tramitar la regularització extraordinària de més de mig milió de persones migrants que viuen i treballen a Espanya. La força morada es va obrir a més a negociar la cessió de competències migratòries a Catalunya, reclamada per Junts i tombada pel partit de Ione Belarra fa uns mesos, de la mà de PP i Vox. Des de l'executiu de Sánchez confiaven que aquest tipus de gestos acostés posicions en una mena d'efecte dòmino. Una estratègia que encara no ha donat els seus fruits.

Des de Podem, les fonts consultades per aquest mitjà apuntaven aquest dilluns que li corresponia al Govern "buscar la fórmula" que consideri més eficaç per aconseguir la revaloració de les pensions i "els mecanismes i mesures necessàries per a les milers de persones que s'han vist desemparades per aquesta caiguda del decret antidesnonaments". A ells els correspon negociar i buscar la via pertinent", afegien. En roda de premsa, el seu portaveu i secretari d'Organització, Pablo Fernández, va arribar a responsabilitzar de la situació al PSOE "per haver volgut avantposar la seva política de titulars als drets" i "per no haver volgut convertir en estructural la mesura de l'eliminació dels desnonaments ", tal com porta proposant des de fa mesos la formació estatge.

A ERC, segons les fonts consultades, rebutjaran qualsevol fórmula que impliqui "reducció de drets". Sobre la possibilitat de "trossejar" el decret-òmnibus en principi no la veien amb mals ulls. Però sempre mantenint el compromís amb totes les mesures.

Fonts EH-Bildu, partit que va pactar precisament amb el Gobierno al desembre la nova moratòria antidesnonaments, reconeixien també que portaven parlant amb el Govern des de fa diversos dies. "La pròrroga de l'escut social forma part del nostre acord", incidien des de la formació basca, des de la qual reiteraven la seva màxima de "discreció" per poder aprovar totes les mesures de l'escut social, que és el seu "objectiu principal".