El Front Ampli tanca l'acord amb Colau com a candidata a l'espera de la negociació amb Podem

La jornada d'aquest dilluns, festiva a tot Espanya, ha servit per aclarir alguns dubtes en les candidatures de l'esquerra alternativa. D'una banda, amb l'oficialització de l'acord "de col·laboració" entre Podem i ERC. Les dues formacions van emetre un comunicat conjunt en el qual confirmaven que Gabriel Rufián i Irene Montero "faran equip" durant la campanya electoral i que, d'altra banda, a les llistes electorals d'ERC a Catalunya s'inclourà persones procedents de Podem com a "independents". Ja pràcticament entrada la nit el Front Ampli va llançar un altre comunicat anunciant el consens ple perquè Ada Colau sigui la seva candidata a la Presidència del Govern espanyol.

Són dos moviments de calat però que encara no suposen el punt final. Els partits que conformen el Front Ampli -IU, Més Madrid, Comuns i Moviment Sumar- consideren necessària la participació de Podem en la seva aliança. "També està convidat a formar part d'aquest projecte i és l'hora que totes les organitzacions expressin amb claredat la seva voluntat de contribuir a la unitat. Aquí no sobra ningú", van assenyalar.

"És per estar contents. És molt important que surti de Podem. Apretarem aquests dies amb això", assenyala a aquest mitjà una font d'un dels partits que conformen el Front Ampli. De moment no se sap si el consens entre els quatre partits inclou que Colau sigui candidata per Barcelona, on en aquests moments competiria directament amb Rufián, o per Madrid.

Mentrestant, el moviment d'ERC i Podem, ja avançat de manera extraoficial durant el cap de setmana, no va caure gens bé a la resta de partits de l'esquerra alternativa. Especialment als Comuns. La formació catalana, que compta amb referents com la mateixa Colau, va enviar al seu torn un comunicat molt crític amb l'acord. Els Comuns van carregar especialment contra Rufián. Van parlar de “la profunda decepció” que els ha provocat: "Venia a unificar les esquerres i està fent tot el possible per dividir-les".

Un dels protagonistes del dia, Rufián, es va pronunciar al respecte mitjançant un missatge al seu compte de la xarxa social X. Va escriure que intentarà que hi hagi "una col·laboració entre les esquerres sobiranistes i espanyoles real fins al final". Montero no es va referir a l'assumpte de manera pública. El temps corre i els partits tenen fins al divendres 16 per registrar les coalicions electorals.

En aquest sentit, fonts dels Comuns consultades per Público mostren el seu malestar però insisteixen que intentaran "fins a l'últim moment" forjar una aliança àmplia a nivell estatal i que no deixi a ningú fora. "Sense unitat a nivell estatal, la llei electoral penalitza i manca de sentit. Per tant, si passa això ERC i Rufián s'han carregat les opcions de maximitzar els vots. Just el contrari del que deien. Pensant en el seu rèdit català es carreguen les opcions estatals", lamenten.

Mentrestant, a ERC, fonts del partit català avancen a Público que l'acord suposa que Jordi Albert, el portaveu republicà al Parlament de Catalunya, sigui el número 3 per Barcelona. En el número dos se situaria una dona i al candidat "independent" triat per Podem se li reservaria el número 5 de la llista per Barcelona en cas que fos un home i el 6 en cas que fos dona, per l'obligació de confeccionar llistes cremallera.

A les eleccions generals del 2023, ERC va tenir quatre diputats per aquesta província i un a Lleida, Girona i Tarragona. Les fonts consultades per aquest mitjà destaquen que en el seu partit han conclòs que la col·laboració entre ERC i Podem és la "referència" de l'esquerra a Catalunya i vaticinen que Podem no formarà part del Front Ampli a nivell estatal. La formació morada ha demanat la celebració de primàries obertes a la ciutadania per elegir les candidatures que podrien conformar el Front Ampli.

L'enquesta i els noms sobre la taula

Les negociacions pel que fa a Front Ampli han deixat diversos noms propis com a candidats. La via Colau s'havia obert pas ja amb força des de fa dies. A Més Madrid tampoc la veien amb mals ulls però apostaven perquè els principals candidats a Madrid siguin del seu partit. El partit madrileny va posar damunt de la taula als seus dos principals referents, Mónica García i Emilio Delgado, encara que la ministra de Sanitat va fer un pas al costat aquest cap de setmana a través d'un missatge en xarxes socials.

En aquest context, Público ha tingut accés a una enquesta encarregada el mes de juliol pels partits que conformen la coalició de Sumar. S'hi van realitzar 4.000 entrevistes i una de les preguntes era coneixement i valoració de diferents líders de l'espai d'esquerres, Podem inclòs. Joan Baldoví, de Compromís, es va situar al costat d'Emilio Delgado al capdavant amb un 6,1 de valoració. "Aquest 29-N no ens juguem només parar-li els peus al feixisme, sinó també oferir respostes per als grans reptes de la pròxima dècada. Una aposta per l'habitatge, per la democràcia i per la justícia social. Comptes amb tot el meu suport, Ada", va escriure Delgado a X després de conèixer-se el pacte. Va ser un dels primers dirigents a reaccionar. A ells els seguien, per aquest ordre, Pablo Bustinduy (autodescartat expressament com a candidat), Antonio Maíllo o Ernest Urtasun.

Els partits del Front Ampli no renuncien encara incloure Podem en la seva aliança. Algunes veus es basen en dades de la citada enquesta consultada per Público. "Els simpatitzants de Podem són el grup amb major probabilitat declarada de votar al Front Ampli de tota l'esquerra, i set de cada deu sostenen que no s'hauria d'excloure a ningú", apunten les conclusions de l'estudi.