L'evolució de Junts en habitatge: del "sí" a regular el preu dels lloguers a defensar els interessos del sector immobiliari

El "no" de Junts als dos nous decrets estatals de l'habitatge està comportant-li una allau de crítiques per part de l'esquerra política i de moviments socials. Ara bé, no es pot dir que hagi estat una decisió sorprenent, sinó que s'alinea amb el posicionament ideològic del partit de Carles Puigdemont en aquest àmbit, que els darrers anys s'ha situat clarament al costat dels interessos del sector immobiliari i als antípodes de les reclamacions del moviment per l'habitatge. Ara bé, no sempre ha estat així, ja que fins a principis del 2022 Junts havia votat a Catalunya a favor de normatives socialment avançades en matèria d'habitatge.

Si anem més enrere, el juliol del 2015 el Parlament va aprovar la Llei 24/2015, basada en la ILP impulsada per la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC, que entre d'altres qüestions suposava un gran salt endavant per impedir desnonaments. La llei va tirar endavant per unanimitat i, per tant, va comptar amb el vot favorable de l'antiga Convergència i Unió, el precedent de l'actual Junts. Set anys més tard, el febrer del 2022, Junts va unir-se a PSC, ERC, la CUP i En Comú Podem per votar a favor de la nova llei catalana antidesnonaments, que justament amplia la Llei 24/2015 després que aquesta fos tombada en aspectes fonamentals pel Tribunal Constitucional (TC).

Entremig, el setembre del 2020, Junts també va decantar-se pel "sí" a la primera llei catalana per regular el preu dels lloguers, que va tirar endavant també amb els vots favorables d'ERC, Comuns i la CUP, mentre va rebre el "no" de PSC, PP i Ciutadans. L'aval de Junts en aquella ocasió va arribar a última hora i després d'unes intenses negociacions i la pressió del Sindicat de Llogateres. La normativa va estar en vigor un any i mig, fins que el TC va invalidar-ne aspectes fonamentals. En aquell període va contribuir a una reducció dels preus, si bé també es va reduir l'oferta de pisos de lloguer.

Gir a la dreta

A mesura que l'amalgama ideològica que va caracteritzar Junts en els seus inicis -sobretot en els moments més àlgids del Procés- va anar-se diluint i el partit va anar-se decantant clarament cap a la dreta i a defensar postulats clàssics de l'antiga Convergència, la formació va anar abraçant les demandes del sector immobiliari. Així, per exemple, l'abril del 2023 Junts ja va votar en contra de la llei estatal de l'habitatge, que incorporava el control de les rendes a través de l'índex de preus a les zones tensionades.

L'any següent, el 2024, la formació va votar en contra de la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. Primer va fer-ho al maig a la cambra catalana, en què juntament amb el PSC va tombar el decret-llei aprovat setmanes abans pel Govern de Pere Aragonès per regular aquestes modalitats de lloguer. Aleshores Junts va justificar la seva decisió al·legant la falta de consens del decret i que s'hagués tirat endavant en plena precampanya electoral per a les eleccions al Parlament del 12 de maig d'aquell any.

A mitjan de setembre, també va optar pel "no" al Congrés. En aquest cas, la decisió -que va situar-lo al costat de PP i Vox- va impedir la tramitació de la normativa estatal. En aquell moment, la portaveu a la cambra baixa de Junts, Míriam Nogueras, va manifestar que el partit no donaria suport a propostes "que no solucionen el problema sinó que l'agreugen". Tot i admetre que calia regular el lloguer de temporada, va afegir que "el que no poden és imposar polítiques que no funcionen. Deixem de fer demagògia".

Rebuig programàtic al control de preus

Les votacions dels últims tres anys i mig de Junts en matèria d'habitatge responen a la seva posició ideològica. En el programa electoral per a les eleccions al Parlament del maig del 2024, s'hi podia llegir que "necessitem polítiques públiques que garanteixin el dret a un habitatge digne", però s'atacava el control dels preus del lloguer, assegurant que és una "mesura que ha estat rebutjada per multitud d'estudis duts a terme en períodes i països diferents".

La realitat, però, és que durant el temps de l'aplicació del control de preus previst a la normativa catalana aquests van disminuir i que les rendes també han baixat a les zones tensionades -com la ciutat de Barcelona- on s'aplica el topall basat en la normativa estatal de l'habitatge. Tot i que no existeix, ni de bon tros, un consens acadèmic al voltant de l'efectivitat de les mesures basades en el control de preus, el programa dels juntaires del 2024 afirmava que "la conclusió és gairebé sempre la mateixa: el control de preus no només perjudica els propietaris, sinó que també té efectes contraproduents sobre la població de llogaters vulnerables que es pretén protegir, atès que redueix l'oferta de lloguer, desincentiva la rehabilitació i renovació dels immobles llogats, empeny llogaters al mercat negre i a mitjà termini acaba fent pujar els lloguers en termes reals".

Seguint la doctrina clàssica del liberalisme econòmic -i de gran part del sector immobiliari-, per a Junts "els debats entorn del control del preu del lloguer no ataquen l'arrel del problema, que és el desajust important entre l'oferta i la demanda d'habitatge" i, per tant, al programa s'afegia que la solució passa per "ampliar i modernitzar el parc d'habitatge". I en el cas del lloguer assequible la recepta que proposava és "impulsar la col·laboració público-privada" perquè els promotors privats s'impliquin en la seva construcció.

'No' a regular el lloguer d'habitacions

En l'actual legislatura estatal, Junts ha contribuït a què el Congrés refusi fins a vuit lleis de l'esquerra en matèria d'habitatge. A més, seguint les passes del PP, han registrat a la cambra baixa propostes que inclouen l'enduriment de la legislació contra l'okupació, mesures per eliminar les zones tensionades al mercat immobiliari o beneficis per als propietaris. També han promogut iniciatives per agilitzar la construcció.

Al Parlament de Catalunya Junts s'oposa a la llei per prohibir les compres especulatives, impulsada pels Comuns i que també té el suport del Govern (PSC), ERC i els Comuns. Fins al punt que el partit de Puigdemont va portar el text al Consell de Garanties Estatutàries, que en va emetre un contundent dictamen a l'agost en què concloïa que la proposta de normativa vulnerava els drets a la propietat privada, a l'herència i a la llibertat d'empresa, entre d'altres. Ara mateix, Govern i Comuns estan negociant una nova versió del text amb la idea de portar-lo al Parlament les properes setmanes, amb la confiança que gràcies al suport d'ERC i, potser, de la CUP la llei tirarà endavant.

Al desembre, el Parlament va aprovar la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions, amb el suport de PSC, ERC, Comuns i la CUP. Junts, en canvi, va refusar el nucli de la llei, tot i votar a favor d'alguns articles. Exemples que mostren com ja fa temps que la formació ha decidit oposar-se sistemàticament a totes les normatives reclamades els últims anys pel moviment de l'habitatge i s'ha decantat per posicionar-se al costat dels interessos del sector immobiliari.