'Et cedeixo el meu vot': la iniciativa que dóna veu als qui es queden fora de les urnes malgrat haver nascut a Espanya o portar 20 anys aquí
Safia va descobrir als 18 anys que no podia votar al país on havia nascut i va posar en marxa una iniciativa de cessió simbòlica de vots
Lamine fa dues dècades que és a Espanya, té permís de residència però no podrà sol·licitar la nacionalitat fins d'aquí a 10 anys.
-Actualitzat a
Néixer a Espanya, estudiar, treballar i viure aquí tota la teva vida no garanteix tenir dret a votar. Safia al-Aaddam ho va descobrir en fer 18 anys. Nascuda a Tarragona i filla de pares marroquins, va arribar a la majoria d'edat sense poder participar en les eleccions generals del seu país el 2019. "Tot i haver nascut aquí, havia heretat la condició d'estrangera dels meus pares i, per tant, no tenia reconegut el dret al vot", explica.
Indignada per la seva situació, Safia va començar a parlar-ne a les seves xarxes socials. Allà es va adonar que no era un cas aïllat i que hi havia moltes altres persones que, com ella, havien nascut i crescut a Espanya, però no podien votar per no tenir reconeguda la nacionalitat espanyola.
A Espanya, tenir permís de residència no significa tenir dret a votar en les eleccions generals. Segons les últimes dades desglossades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a 1 de gener de 2025 hi havia 70.202 persones majors d'edat nascudes a Espanya que conservaven una nacionalitat estrangera.
Només alguns ciutadans estrangers que siguin nacionals de països de la UE o tinguin acords de reciprocitat amb Espanya poden votar a les eleccions municipals. Però per participar en les generals i autonòmiques és necessari tenir la nacionalitat espanyola.
"Quan un dret no pot ser exercit per totes les persones, deixa de ser veritablement universal i es converteix, en la pràctica, en un privilegi", explica a Público. Per això va decidir crear la iniciativa Votar és un privilegi, per denunciar aquesta situació. A l veure les seves publicacions, una seguidora li va escriure per oferir-li el seu vot perquè no tenia intenció d'anar a les urnes. Llavors, Safia es va preguntar per què no connectar a les persones que estaven disposades a renunciar voluntàriament a votar amb aquelles que desitjaven fer-ho, però no tenien reconegut aquest dret.
Així va néixer el projecte #TeCedoMiVoto dins del seu compte Votar és un privilegi, en el qual les persones poden inscriure's per oferir el seu TeCedoMiVoto o sol·licitar-lo. L'equip de la iniciativa revisa les dades, busca una parella entre ambdues parts i les posa en contacte. La persona que sí que té dret a votar es compromet a acudir a les urnes i dipositar la papereta que hagi triat qui no pot fer-ho. Això no suposa una transferència legal del dret al sufragi, és a dir, els qui no tenen la nacionalitat espanyola no passen a formar part del cens electoral, sinó que es tracta d'un acord voluntari i simbòlic entre dues persones. Segons Safia, la campanya ja ha Safia formar més de 2.000 parelles durant les últimes convocatòries electorals.
Encara que finalment Safia va aconseguir la nacionalitat als 27 anys - i va ser llavors quan va poder votar per primera vegada en les eleccions de 2023-, manté viu el projecte pels qui segueixen sense poder fer-ho. "Més enllà de l'intercanvi simbòlic, l'objectiu de fons segueix sent reivindicar el dret al vot de les persones migrants i de les filles i fills migrants, i qüestionar els límits d'una democràcia en la qual una part de la població viu, treballa, contribueix i construeix societat, però no pot participar en les decisions polítiques que afecten el seu present i al seu futur", assenyala a Público.
Lamine porta 20 anys a Espanya, però haurà d'esperar a 2030
No fa falta haver nascut a Espanya per sentir que aquest país és casa teva. N'hi ha que van arribar fa anys, han treballat aquí, han format la seva vida i fa dècades que contribueixen a la societat, però tampoc tenen dret a decidir a les urnes sobre decisions polítiques que els afectaran directament. Lamine és un d'ells. Va arribar des del Senegal fa 20 anys i, a dia d'avui, encara no ha pogut votar en unes eleccions.
Va passar diversos anys a Espanya en situació irregular després que li deneguessin la sol·licitud d'asil. Durant aquest temps va treballar en la venda ambulant i al camp i no va aconseguir el permís de residència fins al 2020. Per això encara haurà d'esperar fins al 2030 per poder sol·licitar la nacionalitat espanyola. En ser senegalès, ha d'acreditar deu anys de residència legal i continuada al país, el termini general que estableix el Codi Civil per obtenir la nacionalitat per residència. Només hi ha algunes excepcions en què el període es redueix a cinc anys per a les persones refugiades, dos per als nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Ecuatorial i Portugal i un per als nascuts a Espanya.
Per a Lamine, el problema d'arrel és la Llei d'Estrangeria, ja que considera que "posa traves a les persones migrants que arriben al país" per aconseguir els papers i regularitzar la seva situació, la qual cosa pot mantenir-les durant anys en la irregularitat i retardar així el moment en què poden començar a complir els requisits per sol·licitar la nacionalitat espanyola.
"Sento molta impotència perquè m'agradaria poder triar qui vull que governi perquè a mi també m'afecten les decisions que prenguin", diu a Público. També creu que aquesta exclusió té conseqüències en la manera en què alguns partits parlen de la migració en campanya, ja que, al seu judici, saben que les persones migrants no poden castigar o recolzar els seus discursos en les urnes." Si tots els migrants poguessin votar, l'extrema dreta canviaria el seu discurs. Però com que saben que no podem votar, diuen el que els dóna la gana", sosté.
Lamine insisteix que les persones migrants "no arriben amb les mans buides", sinó que aporten "la seva experiència, els seus coneixements i el seu treball" a un país en el qual moltes acaben passant bona part de la seva vida. A més, recorda que la seva contribució econòmica no desapareix per no tenir els papers en regla." Pagaran impostos tinguin papers o no. Si compren un bitllet de metro, paguen IVA. Si lloguen una casa, també hi estan contribuint. Sempre estan aportant", assenyala.
Encara que ell celebra que existeixin iniciatives com les de Safia per donar visibilitat a aquesta problemàtica, desitja que arribi una solució real des de les institucions amb canvis en la Llei d'Estrangeria. Després de gairebé 20 anys vivint a Espanya, Lamine no vol haver d'esperar el mateix nombre per poder participar en les decisions que afecten la seva vida." Aquesta exclusió és una presó invisible a la qual ens condemna el sistema ", lamenta.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.