Espanya no està ara sola davant de Trump: Itàlia i el Regne Unit admeten que no arribaran a la despesa militar del 5%
Països com Eslovènia, Hongria o la República Txeca no semblen tenir intenció d'invertir més del 2% del seu PIB en defensa.
Brussel·les--Actualitzat a
Una de les primeres exigències del president dels Estats Units, Donald Trump, als aliats europeus quan va recuperar la Casa Blanca va ser que multipliquessin almenys per dos la seva despesa militar, fins a arribar al 5% del producte interior brut (PIB). Davant les amenaces del líder nord-americà i el fet que la defensa europea —en plena guerra d'Ucraïna— depengui del Pentàgon, tots els països aliats de Donald Trump van acceptar comprometre's a arribar a aquest percentatge de despesa menys un: Espanya.
El Govern de Pedro Sánchez va ser l'únic que es va negar a comprometre's a aconseguir aquest 5%, si bé va signar que aconseguiria tenir les mateixes capacitats militars que la resta d'aliats gastant molt menys. Un gest que no va agradar a la resta de socis: per exemple, el primer ministre belga, Bart de Wever, li va dir mig en broma, mig seriosament, que havia de ser un “mag” i que volia saber com feia aquest truc.
L'acord d'incrementar a marxes forçades la despesa militar es va tancar a la cimera de l'Haia de l'OTAN de l'estiu de l'any passat. No obstant això, la pressió de Trump i del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que sempre s'ha mantingut extremadament fidel als interessos de la Casa Blanca, no ha cessat en cap moment i, per exemple, els dos dirigents van tornar a criticar Espanya per la despesa militar en la trobada que van mantenir a Washington. El secretari general de l'OTAN, no obstant això, va tornar a dir que confiava que Espanya aconseguirà els objectius de capacitats militars sense destinar almenys el 5% del seu PIB a defensa, sinó només gastant poc més del 2%, que és el compromís que manté la Moncloa.
Relacionat amb aquest tema
La pressió de Trump i Rutte sobre Espanya —i sobre tots els aliats que vulguin seguir el seu camí— arriba les setmanes prèvies a la cimera de l'Aliança Atlàntica del 7 i 8 de juliol a Ankara (Turquia). Ara bé, Espanya ja no és l'únic aliat que posa en dubte i admet públicament que pugui assolir aquest percentatge tan elevat en defensa i mantenir-lo al llarg dels anys, sinó que hi ha almenys cinc països més que durant els últims dies han fet públiques les seves reticències i crítiques al compromís que va exigir el president dels Estats Units.
El Regne Unit i Itàlia, dos grans díscols
Entre aquests aliats, es troba un dels socis més destacats de l'Aliança Atlàntica i una de les potències nuclears europees, el Regne Unit. Londres es va comprometre al 5%, però de moment es troba només en el 2,6%, una taxa només lleugerament superior a l'espanyola. A més, l'actual Govern laborista només es compromet en aquesta legislatura a arribar al 3% i no té un pla per arribar a l'objectiu fixat per l'OTAN el 2035.
De fet, així ho va admetre obertament quan l'anterior ministre de Defensa britànic, John Healey, va dimitir en part per la falta de finançament de l'Exèrcit i va publicar una carta en què assegurava que el seu govern no tenia un "full de ruta" per arribar al 5%. Healey també va criticar Hisenda perquè li imposava un límit de despesa que no li permetia arribar als percentatges exigits per l'OTAN.
Un altre dels aliats que ha mostrat els seus dubtes públicament és ni més ni menys que Itàlia. El ministre de Defensa italià, Guido Crosetto, va defensar el seu homòleg britànic després de la polèmica carta i va assegurar que el Regne Unit no és l'únic aliat europeu que té problemes de finançament per al gran rearmament d'Europa. De fet, el membre de l'Executiu ultra liderat per Giorgia Meloni, que abans era una de les principals aliades de Trump a Europa, va assegurar que compartia "totalment les preocupacions i reflexions" de Healey i que el seu país també té un problema d'inversió.
Relacionat amb aquest tema
Més enllà d'aquests dos grans, també hi ha països petits que s'estan sumant a la petita revolució dins de l'OTAN contra la despesa militar exigida per Trump. Un d'ells és Eslovènia. L'Aliança Atlàntica fins i tot li ha arribat a enviar una carta en què el renya perquè la despesa en defensa del país només arribava al 2% del PIB i "en gran part per incloure projectes que no s'ajusten a la definició acordada de despesa bàsica en defensa". En excloure aquests projectes, la despesa en defensa se situa més a prop de l'1,6%, segons assegura l'Aliança Atlàntica.
De fet, cada vegada hi ha més debat sobre com s'ha de comptabilitzar la despesa militar dels aliats i què pot considerar-se defensa i què pot quedar al marge. Fonts diplomàtiques de l'OTAN advoquen perquè aquesta definició sigui el més àmplia possible i, d'aquesta manera, es pugui inflar el percentatge de despesa militar sense haver d'incrementar el finançament en defensa. De moment, ni els Estats Units ni l'Aliança Atlàntica donen senyals que aquests càlculs puguin canviar i, en la pràctica, els aliats europeus es puguin gastar menys diners.
Relacionat amb aquest tema
Finalment, també hi ha aliats més prorussos, com Hongria o la República Txeca, que es neguen a incrementar la despesa militar de l'OTAN, sobretot perquè ho veuen innecessari davant l'expansionisme del règim de Vladímir Putin. Els dos països, encara que Viktor Orbán hagi perdut el tron a Budapest i estigui en mans del conservador Peter Magyar, es mantenen en una despesa militar del voltant del 2% i no donen senyals que tinguin la intenció d'assolir els percentatges que demana el president dels Estats Units.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.