Els pressupostos i la decisió europea sobre l'amnistia, darrers capítols d'un curs polític català que ha anat guanyant intensitat
El Parlament validarà la setmana vinent els primers comptes de la Generalitat del 2023, amb els vots de PSC, ERC i Comuns
El 16 de juliol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resoldrà les qüestions prejudicials sobre l'amnistia, en un pas que pot ser decisiu pel retorn de Puigdemont i el final de la inhabilitació de Junqueras
La crisi permanent a Rodalies i el conflicte amb els docents taquen la gestió del Govern d'Illa
Els partits activen la maquinària per a les eleccions municipals del maig del 2027 i ja han triat els alcaldables de Barcelona
Barcelona-
Dijous vinent, el Parlament de Catalunya aprovarà definitivament els primers pressupostos de la Generalitat des del 2023, amb els vots dels diputats de PSC, ERC i Comuns. Serà un dels moments culminants d'un curs polític que està a punt de concloure i en què s'ha viscut una espècie de crescendo, amb l'assoliment de fites importants -els comptes, segurament, siguin la més significativa-; el tancament d'acords transcendents, com el del finançament, que requereixen d'un aval del Congrés que no sembla fàcil que arribi; la confirmació de l'habitatge com un element central de la política catalana -i de l'estatal-; i problemes greus de gestió en serveis públics tan troncals com el transport públic, l'educació o la sanitat.
L'estiu marcarà el pas de l'equador de la legislatura autonòmica, amb un Salvador Illa que gràcies a l'aval dels pressupostos s'ha garantit l'estabilitat fins, en principi, poder-la culminar el 2028. I, alhora, ha de ser determinant de cara al futur de l'amnistia per, entre d'altres, els líders de Junts i ERC, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament. Si, finalment, el Tribunal Suprem es veu forçat a aplicar-los del tot el perdó judicial, el retorn de l'expresident del Govern a Catalunya serà, sens dubte, una de les grans notícies del següent curs polític, que arrencarà el setembre i que marcarà l'inici d'un nou cicle electoral, amb les municipals del 23 de maig de l'any vinent a l'horitzó.
L'amnistia, juntament amb l'aprovació dels pressupostos, és l'altra gran qüestió que ha de marcar les últimes setmanes del curs polític català. En el cas dels comptes, el ple del Parlament d'aquesta propera setmana no deixa de ser un tràmit després que la seva aprovació es gestés durant el maig, quan després de setmanes de negociacions es van tancar l'acord amb ERC i l'actualització del pacte amb els Comuns.
Relacionat amb aquest tema
Seran uns pressupostos expansius, amb gairebé 50.000 milions de despesa, i que posaran punt i final als del 2023, que encara estan prorrogats. Entre d'altres mesures, el "sí" dels republicans va aconseguir-se després del compromís d'impulsar la línia de tren orbital -que haurà de pagar fonamentalment el Govern espanyol-, el canvi en la governança del Consorci de la Zona Franca perquè passi a tenir majoria de les administracions catalanes, la creació d'una societat mercantil per accelerar i garantir el compliment de les inversions estatals a Catalunya, el reforç de l'Agència Tributària de Catalunya o l'impuls de noves mesures per millorar la situació de la llengua catalana.
En el cas dels Comuns, la torna per revalidar el "sí" ja assolit el febrer ha estat activar noves mesures en matèria d'habitatge o transport públic. L'acord pressupostari amb els socis de la investidura aplana el camí de la legislatura a Salvador Illa, ja que difícilment es repetirà l'any vinent, un 2027 marcat per les eleccions municipals i, gairebé amb tota seguretat, les generals.
El 16 de juliol, dia clau per a l'amnistia
El proper 16 de juliol arribarà la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) als dubtes sobre l'aplicació de la Llei d'amnistia plantejats pel Tribunal de Comptes amb relació a les despeses vinculades al referèndum de l'1 d'octubre i per l'Audiència Nacional en el cas de l'operació Judes contra els CDR. Si el tribunal amb seu a Luxemburg confirma les conclusions pronunciades al novembre per l'advocat general de la Unió Europea, Dean Spielmann, suposarà un aval pràcticament definitiu a la llei i, en principi, s'hauria d'aplanar el camí per a la aplicació de l'amnistia a l'expresident del Govern Carles Puigdemont i al líder d'ERC, Oriol Junqueras, entre d'altres. Spielmann van concloure que l'1-O no va perjudicar els interessos financers de l'Estat espanyol i, per tant, de la UE, tal com havia al·legat el Suprem per no aplicar l'amnistia a Puigdemont o Junqueras.
En tot cas, si el pronunciament del TJUE va en aquest sentit, l'execució de l'amnistia no seria immediata i no arribarà abans de la tardor. Bàsicament perquè posteriorment la pilota passarà a la teulada del Tribunal Constitucional (TC), que ha de resoldre els recursos d'empara dels tres consellers de l'1-O que segueixen a Bèlgica -Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig- i dels que estan a Catalunya però continuen inhabilitats -Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa-. El proper ple del TC se celebra el 20 de juliol, però fonts del tribunal ja han manifestat que no resoldran els recursos d'empara fins el setembre o l'octubre, ja a la tardor. I, finalment, restaria que el Tribunal Suprem accepti aplicar la llei, si com sembla previsible rep els avals definitius del TJUE i el TC. L'alt tribunal, però, pot dilatar-ne encara més l'execució.
Relacionat amb aquest tema
Tot plegat dibuixa un escenari que endarrereix el possible retorn de Puigdemont a Catalunya ja amb el proper curs polític plenament en marxa. Si, finalment, es produeix la seva tornada, se sap que voldrà fer una gira per diversos punts de Catalunya, però resta per veure si això té algun efecte revulsiu significatiu en Junts, actualment clarament a la baixa a les enquestes i amb una fuita significativa de votants cap a l'extrema dreta d'Aliança Catalana. Pel que fa a Junqueras, si arriba l'amnistia s'aplanarà el camí perquè pugui ser el cap de llista d'ERC a les properes eleccions al Parlament, que no han d'arribar fins el 2028.
Relacionat amb aquest tema
El difícil repte del finançament
Al gener, ERC i el Govern espanyol van tancar un acord de finançament autonòmic que, segons van afirmar, d'aplicar-se aportaria 4.700 milions més anuals a les arques de la Generalitat. Ara bé, perquè s'arribi a materialitzar necessita del suport del Congrés i, per tant, de la majoria d'investidura de Sánchez, un fet que ara mateix sembla inviable pel rebuig, entre d'altres, de Junts i les reticències a avalar-lo de formacions com Compromís, Podem o el BNG. La voluntat del Ministeri d'Hisenda és que la tramitació de la reforma es porti a terme durant el primers mesos del proper curs, amb l'objectiu que el nou model sigui una realitat el 2027, un objectiu ara mateix difícil.
On, en canvi, no s'ha avançat és en el traspàs a Catalunya de la gestió i recaptació total de l'IRPF, un dels compromisos de l'acord d'investidura d'Illa segellat entre el PSC i ERC i que, de moment, manté bloquejat el PSOE. Precisament aquest rebuig és el que va torpedinar el "sí" dels republicans als pressupostos al març, fins que la formació de Junqueras va acceptar buscar alternatives -com ara el tren orbital- per tal d'aplanar el seu aval als comptes autonòmics.
Relacionat amb aquest tema
El curs que ara acaba ha estat marcat també pel caos i els constants problemes a Rodalies, que va accentuar-se a partir del 20 de gener, arran de l'accident mortal d'un comboi a Gelida (Alt Penedès), que va suposar la paralització absoluta del servei i una represa a càmera lenta després de revisar tram a tram la seguretat de la infraestructura. Des d'aleshores s'han posat en marxa múltiples actuacions d'emergència -per pal·liar anys de baixa inversió en manteniment- que conviuen amb els treballs de posada el dia de la infraestructura, sense que encara es noti una millora significativa en la seva fiabilitat.
El conflicte amb els docents, sense resoldre
La situació a Rodalies és un dels principals flancs dèbils del Govern d'Illa, a l'espera de comprovar si a partir de l'any vinent el servei millora, un cop sigui transferit parcialment -primer amb la línia R1- a l'empresa mixta Rodalies de Catalunya, participada per Renfe i la Generalitat.
Relacionat amb aquest tema
El mal funcionament de Rodalies -i dels Regionals de Renfe- és un dels factors que ha debilitat l'estratègia del Govern d'Illa d'intentar transmetre la imatge d'un executiu centrat en la gestió. Però no és l'únic, ja que els últims mesos també han estat marcats per les protestes de metges i, sobretot, docents, que han evidenciat els malestars dels professionals de la sanitat i l'educació públiques.
En el cas dels facultatius, han convocat onze jornades de vaga des de la tardor, formalment per denunciar la sobrecàrrega laboral que pateixen.
Les mobilitzacions dels docents han estat encara més abundants i, sobretot, més massives, fins al punt que diverses manifestacions celebrades a Barcelona durant el curs han aplegat desenes de milers de mestres i professors. I és que enguany ha esclatat amb tota la intensitat el malestar que des de fa temps arrossega el col·lectiu -que aplega uns 90.000 professionals- i que s'explica per la pèrdua de poder adquisitiu, però també per la creixent complexitat de les aules i unes ràtios que dificulten un ensenyament de qualitat.
Amb diversos cicles de mobilitzacions -primer entre febrer i març i després entre maig i juny- els docents han constatat una gran capacitat de convocatòria que ha desbordat els principals sindicats. Primer van refusar l'acord que va tancar al març el Govern amb UGT i CCOO -minoritaris al sector- i fa unes quatre setmanes també van tombar el preacord assolit per l'executiu amb Ustec i Professors de Secundària, les organitzacions majoritàries.
En un context en què les assemblees de docents i la CGT estan guanyant pes, el conflicte segueix sense resoldre's, ha situat la consellera del ram, Esther Niubó, en la diana del col·lectiu i de l'oposició i no està gens clar que el curs vinent pugui arrencar amb normalitat. Dependrà d'una entesa que ara mateix no sembla clara.
Decisions com l'intent d'infiltrar agents dels Mossos en assembles de docents o el pla pilot engegat per posar policies a escoles i institut no han fet altra cosa que augmentar el malestar de la comunitat educativa i disparar les crítiques de gran part de l'oposició -tant dels partits d'esquerres, com també de Junts- cap al Govern d'Illa.
Més regulació en habitatge
Consolidat a les enquestes com el primer problema dels catalans, l'accés a l'habitatge segueix lluny de resoldre's, però no pot negar-se que ocupa una posició central en les polítiques públiques. Enguany el Govern ja ha donat els primers passos en el seu pla 50.000 per construir fins el 2030 aquest nombre de pisos que han de servir per augmentar el migrat parc d'habitatge públic de Catalunya. Paral·lelament, els preus del lloguer segueixen a l'alça, si bé els increments que es registren en aquelles zones amb topall són clarament inferiors a les que no en tenen o les registrades en d'altres zones de l'Estat, també sense regulació.
En matèria legislativa, al desembre el Parlament va aprovar la llei per regular els lloguers de temporada i d'habitacions, una normativa precisament destinada a taponar alguns dels forats pels quals alguns grans tenidors -com ara fons voltor- fugien del topall de preus del lloguer residencial. En el ple dels dies 7, 8 i 9 de juliol, el Parlament debatrà la tramitació de la normativa per prohibir les compres especulatives, fruit d'un acord entre el Govern i els Comuns, amb el dubte de si l'aprovació definitiva podrà aprovar-se encara en l'actual període de sessions, és a dir, a final de juliol, o haurà d'esperar al setembre o octubre per veure la llum.
Camí de les municipals
El següent curs polític suposarà l'inici d'un nou cicle electoral, amb el dubte si arribaran abans les municipals, que seran el 23 de maig, o unes generals de data encara incerta. En qualsevol cas, els últims mesos els partits catalans ja han activat la maquinària de cara als comicis locals, amb la proclamació de nombrosos candidats i el tempteig de les primeres aliances per agrupar forces. Per exemple, a Barcelona ja tenen alcaldable proclamat totes les formacions amb representació al consistori i entre les que tenen opcions d'irrompre-hi només resta la CUP per fer-ho.
L'escenari es va acabar d'aclarir tot just la setmana passada. Diumenge, dia 21, Junts va donar a conèixer que Jordi Martí Galbis, l'actual líder del grup municipal al consistori de la capital, seria el seu alcaldable, després d'imposar-se a les primàries que el van enfrontar a Pilar Calvo, Jaume Alonso Cuevillas i Glòria Feixa. Dos dies abans havia estat l'extrema dreta d'Aliança Catalana la que va revelar el seu candidat per la ciutat: Jordi Aragonès. L'ideòleg de la formació ultra és una de les persones del nucli dur de Sílvia Orriols i la seva tria respon al fracàs del partit a l'hora d'aconseguir un fitxatge mediàtic, com pretenia.
Prèviament ja havien estat proclamats alcaldables la republicana Elisenda Alamany, i Gerardo Pisarello, que va imposar-se a l'escriptor Bob Pop a les primàries de Barcelona en Comú. Completen l'escenari l'actual alcalde, Jaume Collboni (PSC), i Daniel Sirera (PP), els únics que repetiran com a caps de cartell respecte a les eleccions del 2023. La CUP, que va tenir representació al ple del 2015 al 2019 però no la va revalidar en els dos darrers comicis, aposta per presentar-se de la mà de moviments socials i sense les seves sigles i encara no té cap de cartell.
Un dels dubtes de cara al proper cicle electoral és si s'articularà algun tipus de front d'esquerres, en la línia del que defensa el líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, o similar. De moment, les bases d'ERC s'han oposat a una candidatura conjunta amb la CUP i els Comuns a Igualada, la CUP i els Comuns treballen de cara a articular una "plataforma àmplia" a la ciutat de Lleida, mentre que Podem ha proposat a ERC concórrer conjuntament en una vintena de localitats a les eleccions municipals.
També de cara el curs vinent, que serà probablement encara més intens que l'actual a causa de l'horitzó de cites amb les urnes, s'espera la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el català a l'escola, que pot ser clau per determinar el futur del model d'immersió lingüística a Catalunya, amenaçat des de fa anys per entitats ultraespanyolistes. Un model que defensa tot l'arc del Parlament excepte el PP i Vox.
Sobre la firma
Marc Font
Periodista. Coordinador de Públic desde 2015. Periodista. Coordinador de Públic des del 2015.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.