La CUP estudia presentar-se a Barcelona sense les seves sigles i en aliança amb moviments socials

La CUP estudia presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona sense les seves sigles i amb una plataforma transversal que agrupi diversos moviments socials i entitats de la ciutat. Amb la mirada ja posada a les eleccions del 2027, l'organització ja treballa en el projecte polític - tot i que encara és incipient - amb l'objectiu mínim de recuperar la representació institucional al consistori, cosa bàsica per, segons comenten fonts consultades, consolidar la refundació del partit i enfortir-se de cara les eleccions al Parlament de l'any 2028.

Barcelona mai no ha estat el punt fort de la Candidatura d'Unitat Popular. Tot i ser una força nascuda al municipalisme polític, a la capital catalana s'hi han presentat en quatre ocasions i només han obtingut regidors en una d'aquestes. Va ser al 2015, quan María José Lecha encapçalava la llista. L'entrada al consistori barceloní va arribar en ple auge del procés independentista que va catapultar la CUP de força extraparlamentària a tenir 10 diputats clau al Parlament també aquell 2015. A les municipals d'aquell any, amb el 7,26% dels vots, van entrar fins a 3 regidors a l'Ajuntament de Barcelona - convé recordar que el llindar de vot per obtenir representació a les eleccions municipals és del 5%, no del 3% com al Parlament-. Ara bé, en les altres ocasions les coses no han anat tant bé. Al 2011, Xavier Monge només va aconseguir un 1,95% de l'escrutini total. Al 2019, Anna Saliente va ser qui va encapçalar el projecte quedant-se al 3,95% i al 2023, amb el 3,79%, Basha Changue no va ser capaç de revertir la tendència negativa pels cupaires.

 Una opció electoral diferent pel 2027  

Ara, després de la patacada de les municipals del 23 i les catalanes del 24 i amb el Procés Garbí de reflexió i debat intern acabat i en fase de consolidació, l'organització a Barcelona planteja una opció electoral diferent a la que s'ha donat en altres ocasions. I la primera gran diferència serà la d'optar per no utilitzar les seves sigles amb l'objectiu de plantejar un projecte familiaritzat amb altres moviments i que tingui força en els espais activistes de la ciutat. Des del partit reconeixen que el seu nom mai no ha acabat de calar a Barcelona i per això apostaran per una altra opció. El procés de treball, però, és molt incipient i encara no s'han plantejat les nomenclatures possibles.

El que sí que ja s'ha començat a treballar són les aliances que configurarien el cartell electoral. Els cupaires aposten per anar de la mà amb entitats i moviments socials que han agafat rellevància els darrers anys, sobretot relacionats amb temàtiques com la turistificació massiva i habitatge. De fet, segons ha pogut saber Públic, aquesta ronda de contactes amb les entitats i organitzacions ja ha començat. La CUP vol que el nou projecte sigui molt més que una candidatura electoral: aspira a esdevenir un espai de confluència. Des de la formació insisteixen que "l'important és el què i el com i no tant el qui", i que ara és el moment "de sumar persones i idees més enllà de col·lectius i organitzacions", en paraules d'un dels seus portaveus, Miguel Cabré.

Cabré assegura que, de moment, totes les portes estan obertes "a qui estigui disposat a trencar amb el model actual del PSC i treballar per un canvi de rumb real a la Barcelona de Collboni". La CUP, diuen, vol interpel·lar "tots els agents que vulguin treballar per una Barcelona alternativa compromesa amb la justícia climàtica, el català, la transició ecosocial i fer-la capital d'un país independent".

 El calendari està obert  

El calendari, però, encara és obert. La formació preveu celebrar un primer gran punt de trobada amb els actors implicats durant el primer trimestre del 2026, que servirà per definir les bases de la plataforma. No serà, però, el moment d'anunciar cap nom ni candidatura: "Ara no és el moment de parlar de candidats i candidates", adverteixen des de la formació. Com se sap, els processos d'elecció dels representants públics cupaires són més llargs que els de la resta de partits a causa del mètode assembleari. Tot i que sí que s'han plantejat perfils propers a moviments d'habitatge i veïnals, encara s'està molt lluny de prendre la decisió.

Àngel Camacho, també portaveu a Barcelona, resumeix així l'esperit del moment: "Cal una candidatura àmplia, popular i transformadora, que vagi més enllà de les sigles i que tingui com a eix central la defensa dels drets socials, la justícia climàtica, la radicalitat democràtica i un nou model de ciutat per a les classes populars". Aquest horitzó també el comparteix l'excandidat Jordi Estivill, que considera que "les lluites socials i les iniciatives comunitàries que bateguen a la ciutat són prou vives i ambicioses per tenir una veu ara inexistent al plenari municipal".

 Construir una Barcelona diferent amb un nou model

Des del punt de vista ideològic, la CUP situa el debat en un marc de canvi estructural. El secretari general del partit, Non Casadevall, defensava recentment que "Barcelona necessita el mateix que el país: un pla per sortir del monocultiu turístic, una renda bàsica universal i la recuperació de la força al carrer per construir un nou país". Una línia que també reforça Alba Galimany, portaveu de la CUP Barcelona, quan denuncia que "la gent de Barcelona ja no pot més" i reclama "un pla de reconversió per abandonar el model turístic i diversificar l'economia amb una aposta pel decreixement".

Amb aquest plantejament, els cupaires volen convertir el seu retorn a la institució municipal en un instrument per reorganitzar les forces de l'esquerra alternativa i connectar amb una part de la  ciutadania que, segons la percepció dels independentistes anticapitalistes, viu amb creixent desafecció la gestió del govern municipal liderat per l'alcalde socialista Jaume Collboni. El repte és majúscul: recuperar representació a l'Ajuntament de Barcelona després de dues eleccions sense aconseguir-ho i fer-ho, a més, amb una proposta que no portarà el seu nom, però sí la seva empremta i filosofia política.