Els plans del PP al Constitucional per aconseguir la majoria passen per trencar el consens amb el PSOE per primera vegada en la història

Cada nou anys aproximadament el Tribunal Constitucional (TC) canvia l'aritmètica de la seva majoria ideològica. Passa quan el Govern de torn ha de nomenar dos dels magistrats. La peculiar manera de renovació dels dotze membres de la cort de garanties i el sistema de bipartidisme dominant fins ara han propiciat que la majoria conservadora i la progressista al TC s'hagin anat alternant més o menys cada nou anys, que és el que dura el mandat de cadascun dels magistrats.

La següent vegada que el Govern haurà de nomenar dos magistrats serà el 2031. Però el PP vol imposar abans una majoria conservadora. Per això manté bloquejada, gràcies a la seva majoria al Senat, la renovació del terç que correspon a la Cambra Alta, que s'havia d'haver fet el desembre passat.

El passat 17 de desembre es va complir el mandat d'un terç dels magistrats del Tribunal Constitucional (TC) Ricardo Enríquez, José María Macías, María Luisa Balaguer i Cándido Conde-Pumpido, que és l'actual president. Els dos primers pertanyen al bloc conservador i els dos últims, al progressista. Van ser nomenats pel Senat el 2017 (Macías va ingressar al març de 2024 per substituir Alfredo Montoya) i, tal com estableix la Constitució, la Cambra Alta ha de proposar quatre nous magistrats.

Els plans del PP

Però el PP va posar primer com a excusa per retardar el procés de renovació les eleccions autonòmiques a Extremadura, el 21 de desembre de 2025; després les d'Aragó, al febrer; al març, les de Castella i Lleó; i recentment les d'Andalusia. Cada comici ha produït una pròrroga al Senat per emprendre el mandat constitucional de la renovació del TC. En l'actualitat, la pròrroga està fixada fins al 15 de setembre. Fonts socialistes al Senat indiquen a aquest mitjà que no dubten que després d'aquesta data arribaran noves pròrrogues.

De fet, la jugada del PP serà esperar a les pròximes eleccions generals de l'any que ve, si es compleixen els plans anunciats per Pedro Sánchez d'esgotar la legislatura, consideren les fonts consultades per aquest diari. Aquestes es mostren convençudes que les expectatives dels de Feijóo d'un èxit electoral els mantindran enrocats en un permanent bloqueig del TC amb l'esperança de poder nomenar els quatre magistrats del torn del Senat, per si mateixos o amb l'ajuda de Vox.

Un sistema reglat

El Tribunal Constitucional, que va començar a funcionar el 1980, està format per dotze membres i la seva designació es fa per nou anys, renovant-se el Tribunal per terceres parts cada tres anys. Al Congrés li correspon la renovació d'un terç; al Senat, d'un altre terç, i un tercer se'l reparteixen el Govern i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L'elecció a les Corts Generals requereix una majoria qualificada de tres cinquens de cada Cambra, cosa que ha obligat sempre al consens entre el PP i el PSOE, fonamentalment.

En el cas del Senat, els quatre magistrats són triats entre les candidatures presentades pels parlaments autonòmics, i el basc és l'únic que ja n'ha designat dos. Els tres cinquens necessaris al Senat per a la renovació del TC suposen el vot de 160 senadors. El PP en té en l'actualitat 145, per la qual cosa necessita un acord amb el PSOE.

Fonts del bloc progressista del Tribunal Constitucional indiquen a Público que aquest sector, que compta amb majoria de set a cinc, està "resignat" a una llarga pròrroga de la renovació parcial, però adverteixen que això no comporta cap problema perquè el Tribunal funcioni adequadament, resolent els assumptes pendents, com per exemple, l'admissió a tràmit del recurs d'empara de l'exfiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, després de l'estiu.

Si el PP nomenés els quatre magistrats sense l'acord amb els socialistes, com ha passat des del naixement del TC, les forces s'invertirien, i passarien a ser set magistrats del bloc conservador i cinc del progressista. Si a això s'hi sumés la probabilitat que el 2031 el PP estigués al Govern i nomenés dos magistrats, la vigència d'una majoria conservadora tindria un llarguíssim recorregut.

El problema de Macías

En aquests plans del PP, però, es podria presentar un escull, i és l'ajustat termini que li queda al magistrat José María Macías per complir els tres anys al TC i amb això, la impossibilitat de repetir mandat, segons indica l'article 16 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que impossibilita que cap magistrat pugui ser proposat per a un altre període immediat, llevat que hagués ocupat el càrrec per un termini no superior a tres anys.

Macías, que va ser un dels vocals més assenyalats del bloc conservador del CGPJ en la seva anterior etapa de mandat prorrogat, va ser elegit pel PP, en el torn del Senat, el 30 de juliol del 2024, per substituir al TC el magistrat Alfredo Montoya, que va renunciar al càrrec per malaltia i finalment va morir. Si la renovació per part del Senat s'efectués abans del juliol de 2027, Macías podria repetir com a candidat del PP i romandre nou anys més al Constitucional. Però si tingués lloc després, el recorregut d'aquest magistrat a la cort de garanties arribaria al seu final.

Fonts del TC consultades per Público assenyalen que el magistrat més ben posicionat del bloc conservador per substituir Conde-Pumpido a la presidència és Enrique Arnaldo, que va entrar a la cort de garanties el novembre del 2021, després d'una llarga relació amb el PP..

Els de Feijóo coneixen bé els efectes de bloquejar llarg temps la renovació dels òrgans constitucionals. Amb el propòsit que unes eleccions generals li atorguessin avantatges a l'hora d'aconseguir una millor posició al CGPJ, el PP va mantenir més de cinc anys l'òrgan de govern dels jutges amb el mandat caducat, produint-se entre desembre de 2018 i juliol de 2024 una de les majors anomalies democràtiques que es recorden a l'Estat.