Els Comuns afronten el repte d'un nou lideratge electoral després de Colau, en ple debat sobre la confluència de les esquerres

Els lideratges en la política actual són essencials, tot i que requereixen d'un projecte polític sòlid al darrere per fructificar. Però en l'era de la política mediàtica i les xarxes socials, els lideratges no només són imprescindibles per gestionar i exercir el poder en els formacions polítiques, sinó sobretot perquè són les figures que han de generar identificació amb l'electorat. I que acaben empenyent un projecte, per bones polítiques que es plantegin, perquè activen l'electorat i fan que el dia de les eleccions el votant s'aixequi del sofà i posi la seva butlleta a l'urna. 

Ho diuen els politòlegs, en la política actual, l'emoció és clau per mobilitzar, i es genera de moltes maneres. Però sobretot de la mà d'una figura que remogui espais polítics, sigui atractiu o atractiva electoralment parlant, i que generi esperança.

Fins fa ben poc els Comuns han tingut com a gran referent a Ada Colau, l'alcaldessa del canvi. Ha estat -i encara és- la gran figura del partit, ja que és la representació gairebé total dels valors i del context de moviment que va representar el sorgiment de l'espai polític que va desembocar en els Comuns, després del 15-M. Però el temps i el poder passen factura, i la marxa de la primera línia política de l'exalcaldessa de Barcelona ha deixat un buit que no sembla que es pugui omplir fàcilment. I que s'afegeix a la marxa d'altres lideratges potents com el de Xavier Domènech o Janet Sanz, entre d'altres.

Sense Colau, coralitat i retorn als orígens

Així doncs, els Comuns afronten el repte de la renovació de lideratges, i ho fan a més immersos en el debat sobre la confluència de les esquerres a nivell estatal, i amb la mirada posada en l'acte que celebraran amb d'altres formacions vinculades a Sumar aquest dissabte. I amb Ada Colau que es manté ferma en descartar-se per a qualsevol convocatòria electoral: "Estic disposada a empènyer i treballar, m'ofereixo per aportar idees, fer totes les reunions que calguin o participar en actes, en tot el que pugui ajudar, però no tinc previst encapçalar cap llista electoral", assegura l'exalcaldessa de Barcelona.

Fonts de la direcció dels Comuns admeten el debat sobre com afrontar una nova etapa a la formació "després de l'hiperlideratge que ha suposat Ada Colau". Aquestes mateixes fonts fixen dos eixos de treball en aquesta reconfiguració: "una direcció més coral per una banda, i reconnectar amb l'esperit fundacional del nostre espai polític".

"Primer cal configurar el projecte que volem impulsar en aquesta nova etapa, anar de la ma dels moviments socials i molts col·lectius que pateixen les polítiques de la dretanització a Barcelona i a la resta del país, i presentar un projecte. I després ja vindrà el moment de veure qui encapçala, com vam fer el 2015 amb la creació dels Comuns i amb la pròpia Ada Colau", asseguren.

Els Comuns volen "reconnectar amb l'esperit fundacional" del seu espai polític

Des de la direcció dels Comuns es mostren convençuts que la formació té "un espai consolidat" però admeten que cal replantejar-se un nou impuls. I recorden que en les darreres eleccions municipals es van quedar a unes poques desenes de vots de guanyar al PSC a Barcelona, amb la qual cosa podrien haver optat a revalidar una alcaldia tan important com la de la capital de Catalunya.

Sobre els nous lideratges admeten que volen fugir de l'esquema dels darrers anys: "Figures com Colau o Domènech han estat importantíssimes per consolidar el nostre espai polític, amb alts i baixos però amb un espai sòlid. Ara bé, sabem quins són els costos personals d'aquests hiperlideratges, i ells -Colau i Domènech- ho han patit", assegura un membre de la direcció. Per la qual cosa "volem caminar cap a una major coralitat", en la direcció de la formació.

La situació dels Comuns

La formació té ara mateix sis diputats al Parlament de Catalunya, el resultat més baix de l'espai en la seva història a la cambra. A més, tots ells aconseguits en les eleccions del 2024 en la circumscripció de Barcelona, sense representació a Tarragona, Lleida i Girona. 

Amb la marxa de la primera línia de la política d'Ada Colau, el partit s'ha quedat sense un potent referent polític i electoral. Jéssica Albiach lidera ara mateix el grup parlamentari però la seva continuïtat no està garantida en unes futures eleccions al Parlament després dels últims resultats com a cap de llista. La qual cosa agreuja la continua pèrdua de lideratges parlamentaris destacats al Parlament. De fet, el darrer que es recorda amb notabilitat és Xavier Domènech, que va deixar la formació per dedicar-se a les seves tasques professionals.

A més, cal apuntar que a Catalunya, l'espai que abans ocupava Iniciativa per Catalunya Verds, s'ha trobat la darrera dècada amb un problema estratègic que li ha passat factura en les eleccions al Parlament: el Procés independentista en paral·lel al 15-M. Mentre al Congrés dels Diputats, els Comuns van aconseguir guanyar les eleccions generals a Catalunya, amb Domènech al capdavant, i Podem capitalitzava el malestar de les places arribant tots plegats a tenir una setantena d'escons i es situaven com a tercera força, en clau catalana l'espai electoral es comportava diferent pel procés independentista i tensionaba als Comuns. 

Aquell moment va suposar grans debats en el si del partit, que va acabar apostant per cridar a la mobilització en el referèndum de l'1-O, però sense considerar-lo vinculant. Xavier Domènech, que coordinava el partit, era la cara visible al Parlament. Havia guanyat les eleccions generals a Catalunya en dues ocasions, un fet insòlit. Era un home reconegut pels seus adversaris i també pels seus companys, i la seva marxa "encara no s'ha cobert", expliquen fonts dels Comuns.

Retirades difícils de substituir

Després de la seva marxa va ser Jéssica Albiach qui va agafar el relleu. La valenciana porta ja dues legislatures sent la cap de llista de la formació. El 2021 va poder mantenir els vuit escons, però a les darreres eleccions l'espai va arribar al seu mínim històric —sis diputats—. És clar que la responsabilitat no és individual, ja que el context de gir a la dreta de la societat catalana és també una gran explicació del perquè d'aquests resultats. Però també és evident que el lideratge d'Albiach no ha aconseguit ampliar la base ni construir un relat capaç de competir amb la polarització nacional o amb l'hegemonia socialista dins del bloc progressista.

A aquest escenari s'hi suma un altre moviment rellevant: la retirada de Janet Sanz de la primera línia institucional. Sanz havia estat una de les peces clau del Govern municipal de Colau a Barcelona i representava una possible continuïtat orgànica i ideològica del projecte. La seva marxa no només debilita l'espai municipalista, sinó que redueix el planter de dirigents de primera línia amb experiència de govern i projecció pública. Els Comuns han perdut, en pocs anys, un gran actiu: una generació de quadres amb capacitat executiva i relat polític.

Les municipals a Barcelona: Pisarello i Bob Pop

Davant d'aquest buit, a Barcelona han entrat en escena dos noms radicalment diferents: Gerardo Pisarello, amic personal de Colau, i Bob Pop. L'aparició del segon candidat és el símptoma clar d'una certa crisi de noms. S'ha configurat com a símbol d'una esquerra cultural, i mediàtica capaç de disputar el marc ideològic des de la batalla comunicativa. "És el resultat de la mala feina interna del partit", expliquen fonts de la formació, que, per altra banda, donen suport a Pisarello tot i que sent conscients de les seves mancances: "És el millor que hi ha, però no és un lideratge nou", asseguren.

En paral·lel, Ernest Urtasun pot tornar a tenir un paper rellevant a Catalunya. L'actual ministre de Cultura no és novell en això de la política. Representa una generació intermèdia que ja s'ha foguejat en la vida institucional, i es pot arribar a plantejar com a revulsiu. Tot i això, les velles disputes dins de l'espai l'allunyen de poder fer el pas, a banda de la seva pròpia idiosincràsia.

Diversos militants, a més, apunten a una regressió en els lideratges femenins: "Si hi penseu, tots els que sonen o es col·loquen ara són homes. No hi ha dones". Malgrat que no passa així internament, ja que ara mateix, al capdavant de l'espai hi ha dues dones com Candela López i Gemma Tarafa. I que al capdavant del grup dels Comuns al Congrés, integrat a Sumar, hi ha la diputada Aina Vidal. Totes elles són noms que caldrà tenir en compte en un futur, malgrat la poca projecció mediàtica actual de les dues primeres.

I és que la gran incògnita dels Comuns, un cop quedi aclarit aquest divendres qui serà el candidat a l'alcaldia de Barcelona, és qui serà el pròxim candidat o candidata al Parlament. La continuïtat d'Albiach no està garantida, però tampoc hi ha una alternativa clara. David Cid podria ser una opció, però Tarafa o altres noms que podrien entrar en la llista també poden estar sobre la taula. Caldrà veure per qui aposta la militància.

El cicle del 15-M interpel·lava una generació precaritzada que avui ha envellit políticament. Els joves que voten per primer cop no tenen memòria emocional d'aquell moment fundacional. Per a molts d'ells, la lluita per l'habitatge, contra l'emergència climàtica o la precarietat laboral no s'associa necessàriament als Comuns i l'espai no ha trobat figures que reinterpretin aquestes lluites. "Fa temps que no tenim una guia clara, tot i saber com i a qui li hem de parlar", expressa un membre del partit.

Però la crisi dels Comuns no és única. El panorama polític a Catalunya és fluix, i a les esquerres s'evidencia encara més. La CUP, amb la seva vida orgànica pròpia, no n'ha consolidat cap lideratge tot i que Laure Vega guanya visibilitat.

Els Comuns afronten el repte de trobar nous lideratges capaços de condensar discursos i emocionar, alhora que els permeti recuperar l'espai perdut i créixer, per evitar el risc de convertir-se en una peça estable però decreixent del sistema polític català. I més en un context en què la immediatesa i la visceralitat són tan importants. Les eleccions municipals a Barcelona seran claus per prendre el termòmetre del seu electorat amb un lideratge diferent al d'Ada Colau, i la configuració del projecte unitari d'esquerres a Espanya serà vital, ja que pot ajudar a solucionar el problema o agreujar-lo si no fructifica de forma adequada.