Els casos més mediàtics de la jutgessa que investiga per què va comprar l'àtic de luxe el Govern d'Ayuso

La jutge Rosario Espinosa titular del Jutjat d'Instrucció 8 de Madrid, instrueix la investigació per la compra que va fer el Govern d'Isabel Díaz Ayuso d'un àtic de luxe al districte de Chamberí, a l'abril passat, que només admet ús residencial encara que la presidenta madrilenya va afirmar en una primera versió que s'anava a usar com a oficines. L'immoble està a la venda des de fa uns dies per 6,7 milions d'euros.

La magistrada estudia cinc denúncies sobre l'adquisició per 6,3 milions d'euros de l'immoble en qüestió: del partit Iustitia Europa, que va ser el primer que va portar el tema al Jutjat; del PSOE i dels ciutadans Fernando Jabonero, Dionisio Cabeza i Iván de Ángel de Diego. Els denunciants demanen que la justícia investigui els fets per presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació en els quals haurien pogut incórrer els càrrecs públics que van decidir la compra.

D'experiència no n'hi falta a la jutge Rosario Espinosa, de 70 anys i que té concedida la pròrroga per exercir fins als 72 anys. No sense polèmica, ha instruït casos molt mediàtics en els últims anys. Público repassa els principals.

Expresident de l'Audiència Nacional

La jutge va admetre a tràmit la denúncia del pseudosindicat ultra Manos Limpias per un delicte de revelació de secrets contra l'expresident de l'Audiència Nacional José Ramón Navarro, per la presumpta xivatada sobre l'absolució del major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, en el context de la investigació del Procés.

El 15 d'agost de 2020 Navarro va informar al llavors ministre de Transports, José Luis Ábalos, que en la segona quinzena de setembre es notificaria la sentència d'absolució de Trapero. I el ministre ho va comunicar al president del Govern, Pedro Sánchez, per WhatsApp, reenviant-li el missatge de Navarro en què l'advertia: "Mentrestant no pot ser públic".

La jutgessa Espinosa va obrir diligències prèvies contra Navarro al juliol de 2024 en observar "característiques que fan presumir la possible existència d'una infracció penal". Es dóna la circumstància que un altre jutge havia inadmès poc abans una altra denúncia contra l'expresident de l'Audiència Nacional de l'entitat ultra Hazte Oír en termes idèntics.

No obstant, després de l'estiu i després d'escoltar el fiscal, que demanava l'arxivament al no percebre cap il·lícit, la jutge va sobreseure l'assumpte. L'Audiència Provincial de Madrid va avalar la decisió.

Federico Jiménez Losantos

En canvi, l'Audiència de Madrid va corregir la jutgessa Espinosa quan aquesta va sobreseure la causa contra el locutor Federico Jiménez Losantos per injúries i calúmnies a l'exministre José Luis Ábalos; i li va ordenar processar-lo. El comunicador havia afirmat en el seu matinal d'esRadio que Ábalos va ajudar la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, a portar a Espanya "maletes plenes de cocaïna, or i divises". La política va aterrar a l'Aeroport de Barajas, el gener de 2020, tot i tenir prohibit l'accés a la Unió Europea per les violacions de drets humans del seu Govern. El cas conegut com Delcygate es va investigar després de les denúncies contra Ábalos i el Suprem el va arxivar.

Davant la denúncia d'Ábalos contra Losantos, la jutgessa va entendre que dir allò sense cap prova que ho sustentés s'ajustava a la llibertat d'expressió del locutor, però Ábalos va recórrer i l'Audiència de Madrid li va donar la raó, exigint a la magistrada el processament del director del Grupo Libertad Digital, al setembre de 2022. Posteriorment, Jiménez Losantos va ser absolt.

El cunyat de Pedro Sánchez

La jutgessa va inadmetre la querella d'Abogados Cristianos contra el cunyat de Pedro Sánchez i germà de Begoña Gómez, Miguel Ángel Gómez Fernández, pels presumptes delictes de tràfic d'influències i malversació. Els ultracatòlics havien denunciat, el 30 d'abril de 2025, que Fernández no només gaudia d'estiuejos a la residència oficial de La Mareta a Lanzarote, al costat del president i la seva família, sinó que havia estat beneficiat després de l'arribada de Sánchez a la Moncloa.

En concret, l'entitat ultra assenyalava que el cunyat havia estat fitxat per la productora Vancouver Media a canvi de l'obtenció de beneficis fiscals, com deduccions indegudes. La jutgessa va inadmetre la denúncia en entendre que no aportava indicis que el cunyat de Sánchez tractés d'influir en funcionari o autoritat per obtenir una resolució que li pogués reportar un benefici.

'Envolta el Congrés'

Rosario Espinosa va ser la jutgessa que va enviar a l'Audiència Nacional la causa en la qual s'investigava l'organització de la manifestació del 25-S, coneguda com 'Envolta el Congrés', el 25 de setembre de 2012, per considerar que es van poder cometre actes contra institucions de l'Estat.

La magistrada entenia que havia de ser el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz el que assumís la investigació contra els organitzadors en haver ordenat l'atestat policial, però el magistrat ja havia manifestat que no era competència de l'Audiència Nacional i va acabar arxivant la causa per als convocants del 25-S.

Durant la manifestació, autoritzada per la Delegació del Govern i en la qual es va protestar per la corrupció, el bipartidisme i la crisi democràtica, entorn de 6.000 persones es van concentrar a la Plaça de Neptú de Madrid de forma pacífica. La protesta va acabar dissolta mitjançant càrregues policials. El saldo final va ser de 34 detinguts i 64 ferits, 27 d'ells policies.

Dotze anys després, 21 activistes van acabar jutjats en un jutjat penal per desordres públics, atemptat i resistència a l'autoritat; cinc d'ells van ser condemnats i nou absolts, la resta havia pactat amb la Fiscalia una conformitat. La majoria de les penes van ser substituïdes per multes.

Reial Federació de Futbol

El desembre de 2025, la titular del Jutjat d'Instrucció 8 de Madrid va incoar diligències prèvies davant la querella de Pedro Rocha, expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), contra els membres del Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) per un presumpte delicte de prevaricació administrativa davant la inhabilitació que li va impedir presentar-se a les eleccions de nou. Tres mesos abans, la justícia havia anul·lat aquesta inhabilitació per ser "contrària a dret" i per haver creat "indefensió" a Rocha. La causa es continua instruint.