EH Bildu busca desencallar la reforma de la 'llei mordassa' després de 502 dies en un calaix

La complexitat parlamentària de l'actual legislatura genera multitud de converses a diverses bandes. El Govern de Pedro Sánchez necessita arribar a consensos amb grups parlamentaris molt diferents. I en aquest context hi ha iniciatives que es queden encallades més temps del normal. És el cas de la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda col·loquialment com 'llei mordassa'. Però segons ha confirmat aquest mitjà hi ha moviments recents que intenten desencallar la reforma abans que acabi la legislatura. 

La proposició de llei, que van signar el PSOE, el grup de Sumar, EH Bildu i el PNB el 4 d'octubre del 2024 es troba des de desembre d'aquest mateix any encallada en la comissió d'Interior del Congrés. Més de 500 dies després del seu registre no hi ha rastres d'avenços. Però, ¿per què? Aquell 19 de desembre es va acordar tancar el termini d'esmenes a la llei i iniciar el procés d'elaboració de l'informe. És el pas previ a la redacció del dictamen, que és el text que es vota finalment en el Ple del Congrés.

Es tracta d'un pas que no compta amb un límit temporal, és a dir, que pot allargar-se sine die. De fet, en aquests moments, els grups parlamentaris fa 428 dies que no es posen d'acord per redactar l'informe, un document de capital importància perquè estableix el primer acord necessari per tirar endavant una llei amb la majoria necessària.

Segons ha pogut saber aquest mitjà, aquest mateix dimecres la portaveu parlamentària d'EH Bildu, Mertxe Aizpurúa, va mantenir una trobada al Congrés amb la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda María Jesús Montero. Fonts governamentals assenyalen que l'objectiu principal de la conversa ha estat "traslladar les dificultats" que persisteixen en les negociacions sobre la citada llei. Les mateixes fonts assenyalen que el principal escull en aquests moments és la posició de Podem.

Fonts d'EH Bildu confirmen a Público no només que han cridat l'atenció del Govern per desencallar la tramitació de la llei, sinó que també han contactat amb diversos grups parlamentaris per enfrontar de forma conjunta la situació.

En aquests moments, aquestes fonts confirmen que els problemes que Público ja avançava fa mesos que anaven a enverinar la negociació són els principals impediments ara per ara perquè avancin els diàlegs. Són l'ús de les pilotes de goma, les devolucions en calent i el principi d'autoritat. Els abertzales tracten d'asseure a tothom a la taula per abordar aquestes qüestions. Cal tenir en compte que perquè tiri endavant la reforma es necessita tot el múscul del bloc d'investidura.

Per al PNB el problema està en el principi d'autoritat. En el text de la llei que van acordar els abertzales amb el PSOE s'especifica que els "insults i injúries" als Cossos de Seguretat de l'Estat es convertiran en infraccions lleus en el cas que acabi aprovant-se el text tal com està ara mateix. A més, també es reflecteix que es consideraran "lleus" infraccions com la "desobediència manifesta i clara a l'autoritat", "la resistència a l'autoritat o els seus agents utilitzant oposició corporal quan es tracti de la negativa a complir una ordre legal o ajustada a la legalitat o a l'ordenament jurídic" i la "negativa manifesta i clara a identificar-se a requeriment de l'autoritat o dels seus agents, o l'al·legació de dades falses o inexactes en els processos d'identificació". En els tres casos, sempre que no es tracti d'una "acció constitutiva d'infracció penal".

En la llei que actualment està en vigor, els tres elements abans esmentats es troben en el llistat de l'article 36 —infraccions greus—, mentre que en la nova llei passarien al 37, infraccions lleus.

Així, al voltant d'aquest element, el de com penalitzar les faltes a l'autoritat, se centra una part de la negociació que, per a EH Bildu, és clau. Segons els abertzales, el PNB s'hauria enrocat amb això. No obstant, des de la part del PNV no es donen gaires detalls. Els de Maribel Vaquero remeten a confirmar que són a la taula de negociació i que no s'aixecaran. Això sí, recorden que "ja hi va haver un acord el 2023 i dos partits, EH Bildu i ERC, van decidir abandonar i presentar la seva pròpia proposta". "Nosaltres", conclouen, "impulsem la primera reforma i seguirem intentant que es millori aquesta llei per garantir que la ciutadania se senti segura".

La postura del PSOE

Fonts socialistes al corrent de les negociacions assenyalen que des del seu partit tenen la intenció ferma d'aprovar la reforma i l'han tingut "des del minut u". Les mateixes fonts posen el focus en els mateixos temes problemàtics assenyalats per EH Bildu.

Sobre l'eliminació de les pilotes de goma, les diferències es basen en el calendari per implantar la mesura. La llei original estableix una progressiva eliminació d'aquests projectils mentre alguns dels grups que no van signar la iniciativa volen que es faci de manera immediata. Junts o Podem ho van explicitar ja en el seu moment en redactar les seves esmenes.

Els socialistes assenyalen els "vetos creuats entre grups" com a factor clau perquè no s'hagin produït avenços encara. "El problema és que ara tenim una llei que no li agrada a ningú", afegeixen sobre això. Les mateixes fonts reiteren la necessitat d'asseure's a parlar amb tothom i que finalment la tan esperada iniciativa pugui tirar endavant.

Fonts del Grup Plurinacional Sumar a la Comissió d'Interior assenyalen que durant aquests últims mesos el seu portaveu a la comissió, Enrique Santiago, ha seguit mantenint reunions amb tots els grups d'esquerra per intentar avançar més en els acords ja assolits sobre la 'llei mordassa'. Aquestes mateixes fonts indiquen que mantindran la discreció seguida fins ara sobre els avenços que es van aconseguint, perquè consideren que és la millor manera de mantenir la necessària confiança entre tots els interlocutors per culminar satisfactòriament tot el procés.

A Sumar esperen que com més aviat millor pugui convocar-se la ponència per aconseguir "la imprescindible derogació de les parts més restrictives d'aquesta llei que ja fa més d'una dècada va imposar la dreta del PP des del Govern".

"Nosaltres estem en la mateixa posició que estaven abans EH Bildu i ERC; si ells han canviat, han d'explicar-ho", expliquen per la seva banda fonts de Podem. En aquest punt cal retrocedir al succeït al març de 2023. Hi havia un acord entre PSOE, Unidas Podemos (llavors al Govern) i el PNB. Però ERC i EH Bildu van tombar la reforma a la Comissió d'Interior del Congrés per considerar que no s'eliminaven els aspectes més lesius que precisament tenien a veure amb les pilotes de goma i les devolucions en calent.