Doble vara de mesurar? Per què encara no s'ha aplicat la Llei de Partits als neonazis de Noviembre Nacional

Els ultradretans de Núcleo Nacional han guardat aquest dissabte les caputxes i s'han dedicat a impulsar un nou partit polític d'ideologia xenòfoba i supremacista en el panorama de la ultradreta espanyola: Noviembre Nacional. Una altra formació que fa apologia racista i que aconsegueix colar-se en el joc democràtic malgrat la Llei de Partits.

El llançament de Noviembre Nacional, amb domicili legal en un baix de Valladolid, torna a deixar en evidència la doble vara de mesurar entorn de la llei de formacions polítiques: la normativa que va impulsar el Govern de José María Aznar i que va servir per il·legalitzar a Batasuna en 2002 mai ha estat aplicada contra organitzacions d'ultradreta que fan apologia nazi, reivindiquen la dictadura o fomenten discursos xenòfobs.

“L'assumpte és que aquella no va ser una llei de partits, sinó que es va tractar d'una llei antiterrorista”, explica Fernando Flores, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València. Segons el seu parer, "és evident que hi ha un tractament desigual a l'hora d'acostar-se a un cas o a un altre", en al·lusió als procediments seguits davant les marques polítiques de l'esquerra abertzale mentre ETA estava en actiu i les diverses formacions xenòfobes que, com Nucli Nacional, promouen discursos d'odi contra diferents col·lectius.

El registre de Noviembre Nacional com a partit polític va tenir lloc el passat 10 de febrer. El grup ultra va oferir llavors com a domicili legal exactament la mateixa adreça que figura en la inscripció de Núcleo Nacional com a associació, efectuada a l'agost de 2024.

El responsable del registre de Noviembre Nacional davant Interior va ser Enrique Lemus, un veterà ultradretà que per llavors ja havia participat en diverses presentacions de Nucli Nacional al costat d'altres activistes, en alguns casos encaputxats.

L'existència d'aquesta organització ultradretana ja era coneguda per les autoritats. A l'abril de 2025, la Guardia Civil havia emprès una investigació sobre les activitats de Núcleo Nacional per la possible comissió d'un delicte d'odi a través d'un vídeo difós a les xarxes socials, el que va motivar l'enviament de les diligències a la Fiscalia. Malgrat això, el tràmit d'inscripció de Noviembre Nacional a càrrec de Lemus i amb el mateix domicili legal de Nucli Nacional no va córrer cap perill.

El passat mes de febrer de 2026, després d'una consulta de Público, fonts d'Interior van assenyalar que "el Govern espanyol i la Fiscalía poden instar la declaració d'il·legalitat d'un partit, com exposa l'article, però la dissolució només pot dur-se a terme quan existeixi una resolució judicial". "Per aquest motiu, el control efectiu i la decisió d'una dissolució només li competeix al Poder Judicial", van apuntar.

Des del ministeri que dirigeix Marlaska van confirmar a Públic que després de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa el 2018 no s'ha emprès cap procés d'il·legalització de partits d'ultradreta. Fins ara, les úniques formacions que van quedar fora de la llei a Espanya han estat de l'àmbit de l'esquerra abertzale.

"El que m'estranya, entre cometes, és que en el moment en què Núcleo Nacional es crea com a partit, el Ministeri Fiscal s'adormi als llorers", assenyala Flores a Público ha indicis clars que estem davant un grup que fomenta o incita l'odi, l'hostilitat, la discriminació i la violència contra persones o grups. Aquesta hostilitat, discriminació i fins i tot violència hauria d'haver donat per obrir un expedient", afegeix.

El passat 9 de juny, Núcleo Nacional va difondre un missatge en xarxes socials en el qual aplaudia els disturbis racistes a Belfast i reproduïa textualment les indicacions donades en aquesta ciutat pels activistes: "Si ets home, blanc i més de 18 anys, surt amb roba negra, sense telèfon i disposat a barallar o ser detingut...".

L'assumpte ha arribat al Congrés. El passat dimarts 6 de juliol, la portaveu adjunta de Sumar i diputada dels Comuns, Aina Vidal, va reclamar l'aplicació de la Llei de Partits Polítics per evitar que Núcleo Nacional pugui "arribar a veure la llum" com a formació.

"Base legal suficient"

Albert Noguera, catedràtic de Dret constitucional a la Universitat de València, sosté que la Llei de Partits "ofereix base legal suficient per a poder dur a terme la il·legalització de Noviembre Nacional i de qualsevol altre partit d'ideologia neonazi".

"És evident que aquesta llei de 2002 va ser aprovada expressament per donar cobertura legal al procés d'il·legalització de Batasuna en el context dels anys de repressió dura de l'Estat contra l'esquerra abertzale. Va ser una llei que es va crear amb un propòsit específic que va complir en aquell moment", destaca.

Entre les principals portaveus de Nucli Nacional es troba Isabel Peralta, una coneguda militant neonazi. L'abril passat, l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar Peralta a un any de presó i una multa de 1.080 euros per un delicte d'odi contra migrants.

Noguera cita un dels aspectes als quals s'aferren Peralta i altres activistes neonazis per difondre les seves proclames d'apologia nazi: Espanya és una democràcia no militant en què "no es persegueixen idees, sinó només conductes". "Així, un partit podria plantejar idees que estiguin en contra de principis fonamentals establerts a la Constitució", destaca el jurista.

El remei i la malaltia

Per la seva banda, Flores apunta que a Espanya "ningú diu que estigui prohibit tenir ideologia racista, una altra cosa és l'acte racista". "Que tu siguis racista o feixista no és il·legal, el que és il·legal és determinades accions que estan considerades com a delicte". Al seu criteri, "tot això hauria d'haver donat lloc al fet que el ministeri fiscal digués alguna cosa" sobre la inscripció de Noviembre Nacional com a partit polític davant la sospita que es vulnerés algun dels extrems que maneja la Llei de Partits.

"La doble moral evidentment existeix. Vull convèncer-me que si el Ministeri no els persegueix és perquè pensa que el remei és pitjor que la malaltia", ha apuntat Flores.

En qualsevol cas, Noguera creu que en aquests assumptes també hi és present un altre element: "És evident que no es fa perquè tradicionalment ha existit connivència política del règim del 78 amb aquest tipus d'organitzacions. Cal veure com actua la Policia en una manifestació antifeixista o en una manifestació de grups neonazis", afirma.