Deduccions fiscals, subvencions milionàries, cessions gratuïtes d'espais: l'Estat es bolca amb la visita del papa

La visita de Lleó XIV a Espanya, la primera d'un papa des de la de Benet XVI el 2011, fa quinze anys, rebrà múltiples suports econòmics i financers de diferents tipus de les administracions de l'Estat. Govern espanyol, Comunitats, Cabildos i Ajuntaments s'han bolcat a facilitar el periple del pontífex, que aterra a Madrid i després visita Barcelona i les Illes Canàries.

Més enllà de la feina dels milers de membres de les forces de seguretat —només a Catalunya seran 5.600 els mossos—, d'emergències sanitàries i de transports que mobilitzarà la visita, l'Executiu, que ha declarat la visita d'"excepcional interès públic", ha desbloquejat importants deduccions fiscals per als qui col·laborin amb la visita. També els dos bisbats implicats en la visita a les Illes Canàries rebran dos milions d'euros en subvencions directes, aprovades aquest dilluns, del govern autonòmic, i un altre milió més dels cabildos de Gran Canària i Tenerife.

Hi haurà cessions gratuïtes d'espais públics com succeeix en el cas de l'Estadi Olímpic de Montjuïc, a Barcelona, el que suposarà en aquest cas renunciar a un ingrés de 78.000 euros, segons l'Ajuntament de Barcelona. La Generalitat de Catalunya, a més, s'ha compromès a aportar 1,6 milions mitjançant un conveni amb el Bisbat, que serà auditat després, segons el Govern, i que es finançarà amb la taxa turística que paga la Generalitat. També hi ha actuacions relacionades de les quals no es coneixen encara pressupostos, com, per exemple, lones a les façanes de diversos edificis institucionals de la Comunitat de Madrid.

"Estem estimant ara mateix que el pressupost consolidat, sense tenir totes les xifres tancades evidentment, ascendirà en diners a 25 milions d'euros", segons va manifestar aquest mateix dimarts el coordinador general adjunt de la visita i sotssecretari per a Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Fernando Giménez Barriocanal. Segons va manifestar, el 85% d'aquest pressupost es destinarà directament als esdeveniments i la resta, als aspectes de logística, comunicació i preparació. La primera projecció del que costaria el viatge de la Conferència Episcopal s'havia establert en un "cost total no inferior als 15 milions".

L'Església calcula que al voltant d'un 20% del pressupost total de la visita provindrà directament de les administracions públiques. Si s'hi sumen les aportacions dels governs de Canàries, Catalunya, més els cabildos insulars, les aportacions directes ascendeixen a 4,6 milions. Segons la Conferència Episcopal, un altre 45% del pressupost total de la visita, aproximadament, el cobriran empreses i altres entitats com fundacions, a través d'aportacions que gaudiran de forts incentius fiscals. Un altre 30% vindria de recursos propis de les diòcesis i de la pròpia Conferència Episcopal, que es financen en part amb els diners que anualment reben de la casella de l'IRPF. I un altre 5%, de petits donatius que s'estan realitzant per bizum i els comptes corrents oberts per a la visita. Sobre el retorn de la visita, Giménez Barriocanal ha explicat, sense donar detalls de com es calculen i a qui beneficiaran realment, que estimen que generi un impacte econòmic de "més de 150 milions" d'euros en l'economia espanyola.

Els bisbes han puntualitzat: "Els criteris generals són l'austeritat, la sobrietat i el bon govern econòmic". Sobre les milionàries ajudes públiques, l'Església fa la següent reflexió: "El finançament públic rebut respon a la normalitat institucional i de cooperació amb l'Estat davant esdeveniments de semblant envergadura i projecció. També respon a l'indubtable interès social que reuneix el viatge, als beneficis econòmics i socials que deixa al país i a la visibilitat que atorga a Espanya la presència del papa".

Per a José Antonio Naz, president d'Europa Laica, considera que amb aquestes ajudes estatals, "el que està anunciat pel Vaticà com una visita apostòlica, es vol convertir pel nostre govern i administracions públiques en una visita d'Estat". "El que hauria de ser —afegeix Naz— una sèrie de reunions d'un cap religiós amb els seus fidels, es vol convertir en actes institucionals. Una politització que sembla més pròpia d'un Estat confessional, teocràtic. Lleó XIV vindria, doncs, a pasturar i evangelitzar una part del seu regne catòlic.

El govern polític —abunda en la crítica Naz— sembla actuar com a virrei de la colònia religiosa i ha d'encarregar-se de tots els preparatius sense escatimar despeses per tal de facilitar el compliment màxim dels objectius evangelitzadors del rei religiós. S'assembla molt a la relació medieval dels reis cristians amb el papa. Les despeses s'entenen com a pròpies d'aquest gran Estat d'Estats que és l'Església. La majoria de la classe política assumeix aquest anacronisme vergonyant amb arguments irracionals, quan no amb suport ardent. Gran part de la societat sembla contemplar anestesiada el fenomen com si d'una pel·lícula d'època es tractés. Pot ser que hi estigui havent reacció de diferents sectors, però no tenen repercussió mediàtica dins de la massa uniforme i immensa d'informació dels mitjans".

El viatge està organitzat per la Conferencia Episcopal Española i per les diòcesis en què el pontífex celebrarà els actes que formen part de la seva visita. L'Església ha constituït quatre comitès diocesans —Madrid, Barcelona, Gran Canària i Tenerife—, que es correspon amb els llocs als quals anirà Lleó XIV. La Conferencia Episcopal Española controla tot l'operatiu mitjançant l'anomenat Comité Nacional de Coordinación de tot el Viatge. Dins d'aquests comitès, segons han informat els bisbes, hi ha diferents grups de treball per àrees -litúrgia, voluntaris, comunicació, entre d'altres- integrats per responsables dels comitès diocesans i del nacional.

A la pàgina web oficial del viatge, conelpapa.es, han desenvolupat una mena de crowdfunding amb recompenses —com la reserva d'espais i diplomes i d'altres— en funció de les aportacions. Aquí l'Església ja oferia incentius fiscals, que van ser desbloquejats pel Govern espanyol al declarar la visita com d'interès excepcional.

Europa Laica explica a Público que aquestes deduccions fiscals són ben rellevants: "El Real Decreto-Ley 12/2026, de 26 de maig, declara la visita del Papa com a esdeveniment d'especial interès públic, al qual li apliquen els beneficis fiscals, en el seu rang màxim, de l'article 27 de la Llei de Mecenatge. [Aquests són]: la deducció del 15% de les despeses en propaganda i publicitat; el 85% de les donacions en cas d'IRPF, i el 45% de les donacions en cas de l'Impost de societats, a més del 95% de l'Impost de transmissions i actes jurídics, així com de les taxes i impostos locals".